Catorze fot¨°grafs es despullen a l¡¯exposici¨® ¡®Love Songs¡¯ de la Maison Europ¨¦enne de la Photographie

Catorze fot¨°grafs exposen la intimitat al p¨²blic i en p¨²blic, amb certes obres sobre nuesa, sexe i droga, que poden xocar amb la sensibilitat dels visitants, sobretot dels m¨¦s joves. L¡¯entrada ¨¦s un llindar. Es pot veure a la Maison Europ¨¦enne de la Photographie, situada entre el pont Marie i la pla?a de Saint Paul de Par¨ªs, fins al 21 d¡¯agost.

Cara A. 1950-2000

Ren¨¦ Grobli (Zuric, 1927, viu a Zuric). L¡¯ull de l¡¯amor, 1952. Blanc i negre. Ell en penombra mirant-la a ella, que el mira a ell, i fuma¡ªell en primer pla mira un tros de llit girant el cap en sentit contrari de la marxa¡ªla m¨¤ d¡¯ella a l¡¯extrem dels llen?ols blancs amb l¡¯anell de casats¡ªella, llavis pintats, posant-se r¨ªmel davant d¡¯un mirall, on surt ell amb la c¨¤mera¡ªella fumant en una taula d¡¯un caf¨¨ parisenc: primera i ¨²nica irrupci¨® de l¡¯espai p¨²blic¡ªella, tors i pits nus, estenent roba interior a l¡¯habitaci¨® d¡¯hotel davant la llum de la finestra¡ªllit esbullat¡ªella nua dormint d¡¯esquenes, cames tapades amb el llen?ol¡ªclatell d¡¯ella, amb la camisa escorrent-se. Ella ¨¦s Rita D¨¹rm¨¹ller, durant el viatge de noces de tots dos a Par¨ªs. Ell pensa la s¨¨rie com un regal per a ella, i dos anys despr¨¦s, junts, decideixen de fer-ne un llibre. ¡°Vaig fotografiar seguint l¡¯instint. Per mi, aquestes fotografies mostraven nom¨¦s la meva admiraci¨® per ella. Era el que la gent imaginava entre l¨ªnies, el que va crear el problema¡±.

Emmet Gowin (Danville, Virg¨ªnia, Estats Units, 1941, viu a Newtown, Pensilv¨¤nia). Edith, 1967-2012. Blanc i negre. Els retrats d¡¯Edith Morris ¡°expressen el que sento en relaci¨® al m¨®n¡±, ¡°s¨®n un mitj¨¤ de retenir, intensament, un moment de comunicaci¨® entre un ¨¦sser i un altre¡±. Ella posa per a la c¨¤mera, es mostra, en un bosc, ajupida amb les cames separades, nua en una cadira fregant-se el sexe amb un drap i un plat a terra, obrint-se del tot la bata de nit enmig d¡¯un vol de papallones a la llum d¡¯un focus, amb el sexe a la vista. ¡ªell la sorpr¨¨n amb el fill de mesos contra el pit o en un menjador inundat de papers estripats un dia de Nadal. ¡°Fotografiar-la continua sent el fil conductor i l¡¯experi¨¨ncia redemptora de la meva vida¡±. Molts anys despr¨¦s d¡¯aquestes fotografies, diuen rient que les fotografies m¨¦s personals no les han ensenyades, i expliquen l¡¯aprensi¨® de Gowin de mostrar aquesta s¨¨rie al seu pare, i que ell respongu¨¦s, despr¨¦s d¡¯uns minuts de silenci per refer-se¡¯n, ¡°well, when you take the two Testaments, it covers everything¡± (b¨¦, quan agafes els dos testimonis, ho cobreixen tot).

Nobuyoshi Araki (Tokio, 1940, viu a Tokio). Viatge sentimental, 1971. Viatge d¡¯hivern, 1989-1990. Blanc i negre. Ella i ell vestits de nuvis, en un interior, ell amb ulleres fosques¡ªella, cabell curt, en un seient de tren¡ªun bloc de pedra o de ciment amb flors silvestres entre l¡¯herba, la imatge suggereix, sense indicis, una tomba. ¡ªFotos d¡¯ella nua entre matalassos, impressi¨® de moviment, expressi¨® de paroxisme del plaer a la cara d¡¯ella, visible, la foto es talla aqu¨ª. ¡ªEl cabell de Yoko creix, els esposos ballen agafats al costat d¡¯una dona amb samarreta de tigre que canta a cor qu¨¨ vols amb un micr¨°fon a la m¨¤, escena dom¨¨stica. Retrat de les pr¨°pies cames, amb el gat a sobre, Yoko asseguda al peu del sof¨¤¡ªl¡¯exterior solitari de la casa, nit i dia, el gat cada cop m¨¦s present, l¡¯animal sol per la barana, estacions de tren, la pr¨°pia ombra, estreta de mans en pres¨¨ncia d¡¯una sonda: el bra? d¡¯ella surt de sota uns llen?ols d¡¯hospital. Araki dir¨¤ despr¨¦s que va ser l¡¯¨²ltima, presa pel seu germ¨¤, amb l¡¯angle dictat. ¡ªYoko soterrada de flors en un ta¨¹t preparat per cinc mans, unes portes que suggereixen un forn crematori i una estela amb car¨¤cters japonesos.¡ªDos llits, amb els llen?ols oberts i el gat a sobre, sol. Fotos finals: el gat mirant el fred per la finestra, i jugant acrob¨¤ticament amb la neu. Ella ¨¦s Aoki Yoko, i el gat, Chiro. Araki, mirant-les anys despr¨¦s, veu la mort latent en aquell viatge de noces. Ella en posici¨® fetal sobre una embarcaci¨® de fusta travessant un riu. Caront devia dur el governall de la barca de noces, igual que les flors d¡¯Araki s¨®n l¡¯¨²ter on voldria fer entrar els ulls i les que cobreixen el seu cos de morta. ¡°Jo fotografio dones nues fins i tot quan no estan nues¡±, i morts fins i tot quan no n¡¯hi ha.

Herv¨¦ Guibert (Saint-Cloud 1955-Clamart 1991). Blanc i negre. ¡°En l¡¯escriptura no tinc fre, ni escr¨²pols, perqu¨¨ pr¨¤cticament nom¨¦s jo hi estic en joc, mentre que en la fotografia hi ha el cos dels altres, dels pares, dels amics, i sempre tinc una petita aprensi¨®: ?no els dec estar traint? Nom¨¦s faig una cosa: donar testimoni del meu amor.¡± Santa Caterina: T., jove, omnipresent a les obres escrites de Guibert, en un mirall que el reflecteix fent carotes; T. nu a la banyera amb els ulls embenats, el sab¨® fa de vel molt poc opac¡ª¡°L¡¯amic¡±: un pit nu d¡¯home amb una m¨¤ plana, vertical, al damunt; Thierry, nu, ulls tancats, en una altra banyera d¡¯aigua clara, la roba interior de Guibert i les seves dues cames a banda i banda de la banyera, nom¨¦s l¡¯erecci¨® de T. mira a c¨¤mera.¡ª¡°Le fianc¨¦¡±, I, II, III: T. nu sota un vel de tul blanc, de m¨¦s a prop a m¨¦s lluny.¡ªDos peluixos abra?ats.¡ªi, passatge obligat de l¡¯amor, el clatell de T. amb un mocador, com retingut en la seva marxa per la cara femenina d¡¯un quadre.

Alix Cl¨¦o Roubaud. (M¨¨xic, 1952-Par¨ªs, 1983). Obres, 1980-1981. Blanc i negre. ¡°De la dona, de l¡¯home que estimem, en tirem, en posse?m, o una, o una infinitat de fotos. ?s a dir, mai prou.¡± Ella en un llit encavalcada a ell. ¡ªEl mateix llit, esbullat, sense ells.¡ªEncara el mateix llit, ara ell fora la manta, nu, cames obertes. Ella de genolls, nua, li introdueix dos dits al perineu.¡ªTots dos dormint abra?ats sota la manta, claror. ¡ªTots dos nus, ella amb lligacames, el sexe d¡¯ell frega la cuixa d¡¯ella, miren a la finestra.¡ªMateixa escena, per¨° en moviment, les boques i els ulls es busquen, ella m¨¦s incorporada: el sexe d¡¯ell ¨¦s encara m¨¦s visible, al centre de la imatge, gaireb¨¦ cremat per la llum. ¡ªUn esmorzar al llit, vestits, ella el mira amb cara de son, i poca tendresa. ¡ª ¡°Eminent victori¨¤ en un llit hollywoodi¨¤¡±: ell ¨¦s Jacques Roubaud, matem¨¤tic, i ella l¡¯acompanya als hotels els dies de confer¨¨ncia.

Larry Clarck (Tulsa, Oklahoma, Estats Units, 1943, viu a NY). Tulsa, 1963-1971. Blanc i negre.Un nen de mesos amb els ulls molt directament a c¨¤mera estirat sobre un jove assegut, que no el mira.¡ªUn noi estirat al llit clava una xeringa al bra? de la noia, encavalcada, nua, calces negres i el cap fora dels l¨ªmits de la foto. El bra? que enfonsa la xeringa du un cor tatuat.¡ªInterior, una noia vestida, recolzada a la paret, t¨¦ a la boca de l¡¯est¨¨rnum el dit d¡¯un home que l¡¯apunta, i la mira, cara alterada d¡¯ella.¡ªUn noi assegut al llit amb una pistola apuntant enlaire al bra? dret, i un rellotge al canell de l¡¯esquerre. ¡°No he estat mai un observador distant, la meva feina ha estat sempre autobiogr¨¤fica. Jo formava part d¡¯aquella gent, era un dels seus.¡± ¡°Vaig seguir les mateixes persones durant deu anys. Moltes van morir pel cam¨ª.¡± ¡°S¨®n les fotografies d¡¯un supervivent¡±.

Cara B. 2000-2020

JH Engstr?m & Margot Wallard (Karlstad, Su¨¨cia, 1969, i Par¨ªs, Fraan?a, 1978, viuen entre Montreuil i Smedsby). Foreign Affair, 2011. Color i blanc i negre, sobre fons de fotografies pr¨°pies mida paret sencera. Fotografia d¡¯un mirall, o se la veu a ella eixarrancada al llit de cara i aguantant la c¨¤mera, i ell, nu i d¡¯esquenes, a sobre. ¡ªUna composici¨® de vuit fotografies petites: tots dos nus, ell l¡¯agafa a ella en sopols, en posicions impossibles, amb una ampolla i una copa de xampany, la c¨¤mera la det¨¦ necess¨¤riament una tercera persona. ¡°Est¨¤vem enmig d¡¯una passi¨® imparable i cega, viatjant entre emocions urbanes i rurals, entre Par¨ªs i el V?rmland. Conscients a la vegada de la feblesa i la for?a d¡¯aquell estat d¡¯¨¤nim, vam decidir de fer Foreign Affair.¡±

Collier Schorr (NY, 1963. Viu a NY). Angel Z, 2020-2021. Blanc i negre.¡°Qu¨¨ veus quan et miro?¡± Angel Zinovieff. ¡°Quan et veig mirant-me amb la c¨¤mera a la m¨¤, no ¨¦s el mateix que veig quan la c¨¤mera no hi ¨¦s. ?s diferent, perqu¨¨ amb la c¨¤mera hi ha una tercera pres¨¨ncia, un testimoni. El testimoni es mou i es despla?a entre nosaltres tres, en qualsevol moment cadasc¨² de nosaltres pot ser aquest testimoni, testimoni del que passa entre els altres dos. [...] Et veig moure¡¯t a trav¨¦s de les diferents dimensions d¡¯aquesta relaci¨®, sentir-te alliberada, sentir el pes de la seva hist¨°ria, la responsabilitat de ser qui t¨¦ la c¨¤mera a la m¨¤, aquest sentiment complex de culpa, i et veig fer el que t¡¯agrada, ser qui vols ser, no ¨¦s una situaci¨® est¨¤tica, en part perqu¨¨ et debats constantment amb la teva relaci¨® amb la c¨¤mera, amb el teu propi cos, els seus mals i els seus dolors, el preu a pagar per estar en aquesta relaci¨®. Et veig que em mira a trav¨¦s del prisma d¡¯aquesta relaci¨®, a mi, aquesta persona que tu coneixes i t¡¯estimes, amb qui tens una relaci¨® a la vegada plena d¡¯amor i de patiment, aquesta persona que no vols ferir. I tu, tu ets el testimoni de la meva pr¨°pia relaci¨® amb la c¨¤mera, de la manera amb qu¨¨ afronto el fet de ser vista, de ser un subjecte, de ser mirada, en aquell moment, a trav¨¦s tot el que hi ha d¡¯incipient en aquest lloc de vulnerabilitat f¨ªsica i ps¨ªquica. El meu cos pateix, a vegades, els m¨²sculs se¡¯m contrauen i se¡¯m relaxen, m¡¯amago o em deixo d¡¯amagar, desitjosa d¡¯obrir-me, disposada que tot el que hi ha dins meu sorgeixi i es projecti en la llum d¡¯aquell moment, sabent que ¨¦s el lloc on la vergonya, la bellesa i la monstruositat poden ser transfigurades.¡±

Sally Mann (Lexington, Virg¨ªnia, Estats Units, 1951. Viu a Lexington. Proud Flesh, 2003-2009. En un fons negre, poc n¨ªtid, resplendeixen els glutis i les cames d¡¯ell, xuclades, poc fermes, i protagonistes. T¨¨rbol, un mirall al fons reflecteix el cos d¡¯ell, fins una mica m¨¦s amunt de la cintura. ¡ªFons negre, ell nu estirat en posici¨® fetal, del pit cap avall, amb una gran taca de llum blanca a la panxa, la marca de la goma dels mitjons als turmells i una part dels testicles visibles entre les cames, fr¨¤gils. Quan comencen junts aquesta s¨¨rie, fa deu anys que a ell, Larry, li han diagnosticat una distr¨°fia muscular, i m¨¦s de cinquanta que es van con¨¨ixer. ¡°Una llarga car¨ªcia¡±, d¡¯una artista i amant que ¡°mira alhora amb la passi¨® de l¡¯ull i del cor¡±, per¨° un ¡°cor ardent, on hi deu haver tamb¨¦ una pinzellada del gla?¡±.

RongRong&inri (Zhangzhu, Xina, 1968, i Kanagawa, Jap¨®, 1973. Viuen a Pequ¨ªn, i Kyoto). Personal Letters, 2000. Blanc i negre, retolador vermell. Fons borr¨®s per la boira, ell i ella estirats, mil¡¤lim¨¨trics un sobre l¡¯altre, a la cresta prima d¡¯un tur¨®. En vermell, a m¨¤: to my love Inri. Yours RongRong. Ell, fot¨°graf xin¨¨s, i ella, artista japonesa, es coneixen el 1999 a T¨°quio. Al llarg de l¡¯any seg¨¹ent, geogr¨¤ficament separats, comencen una correspond¨¨ncia fervent, constitu?da per les fotografies que han fet junts en la seva primera col¡¤laboraci¨® art¨ªstica.. ¡°Decidim de viure amb el ?tercer ull? que hem creat tots dos¡± en retolador negre sota la fotografia de les dues mans entrella?ades obre l¡¯intercanvi postal, d¡¯on neix un autor nou: RongRong&inri, sense guions, ni espais.

Lin Zhipeng (aka n?223) (Guandong, Xina, 1979. Viu a Pequ¨ªn.) Photographed Colours of Love, 2005-2021. Color. ¡°Connexi¨® llefiscosa¡±: dels ulls cap amunt, un cap rapat, una orella amb un ferro que la travessa, i una m¨¤ d¡¯un altra persona que toca un raig de l¨ªquid seminal sobre la pell del crani ¡ªUn cel lila, una estesa de mar blau, una passarel¡¤la de fustes blanca horitzontal, i en primer pla, dividint la fotografia verticalment en dos, el final d¡¯un banyador slip i una cuixa d¡¯home, amb dues esgarrinxades sagnants. ¡°Per mi, l¡¯amor i el sexe no s¨®n gens ni mica tab¨²s. No s¨¦ si perseguir¨¦ els cossos nus amb la c¨¤mera de fotos tota la vida, per¨° el que ¨¦s ara continuo sent prou jove i tinc prou curiositat per aquest m¨®n i tot el que gravita al meu voltant¡±. L¡¯entorn de Zhipeng, en la societat xinesa ¨¦s com un rierol subterrani, fet de pell jove, per¨° m¨¦s que res, artista.

Leig Ledare (Seattle, Washington, Estats Units, 1976. Viu a NY). Double Bind, 2010. Blanc i negre i retalls de diaris i revistes. ¡°Conv¨¨ncer la meva ex-dona de marxar sola amb mi tres nits en un bungalou a?llat al nord de l¡¯Estat de Nova York. Casats durant cinc anys, divorciats des d¡¯en fa cinc. Ella accepta, per¨° es torna a casar abans de marxar. M¡¯escapo amb ella i la fotografio durant quatre dies. En resulten unes cinc centes imatges. Dormim en llits diferents. ?s l¡¯estona m¨¦s llarga que hem passat junts en cinc anys. Dos mesos m¨¦s atrd, pagar perqu¨¨ Meghan torni amb el seu nou marit al mateix bungalou. Tres nits m¨¦s. Casualment, ell tamb¨¦ ¨¦s fot¨°graf. La fotografia durant quatre dies i em porta catorze carrets de pel¡¤l¨ªcula sense revelar. Durant els deu dies seg¨¹ents, els revelo i en surten un miler de fotografies. En resulten dues s¨¨ries: les meves imatges de la meva ex-dona presentades sobre fons negre; les seves presentades sobre fons blanc. Aix¨° constitueix la primera estructura comparativa. Les dues s¨¨ries fotogr¨¤fiques es confronten despr¨¦s a una col¡¤lecci¨® a una col¡¤lecci¨® d¡¯imatges retallades de la premsa i altres documents ef¨ªmers. Aix¨° constitueix la segona estructura comparativa.¡± L.L. 2010.

Hideka Tonomura (Jap¨®, 1979. Viu a Tokio). Mama Love, 2007. Blanc i negre. Ella sobre llen?ols blancs, estirada de costat, cos contra cos, i boca contra boca amb una silueta masculina completament negra, com una ombra. ¡ªElla sola, de perfil sobre un coix¨ª fins al pit, amb un vestit negre, sensaci¨® de moviment. ¡°Les nostres vides estaven controlades. La meva mare no va tenir mai llibertat. La seva primera protesta contra el meu pare va ser la hist¨°ria d¡¯amor. No em quedava m¨¦s remei que fotografiar-ho, quan vaig saber que li feia el salt. Volia gravar-ho, a qualsevol preu. Volia ser-ne testimoni. ?s tot el que vaig sentir en aquell moment. Vaig sorprendre¡¯m quan vaig veure com havien sortit les fotos. La meva mare mirava a c¨¤mera¡±. ¡°Per primer cop a la vida, em vaig adonar que la meva mare m¡¯estimava¡±.