L¡¯entretingut relat de la mort

El succ¨¦s acaba de passar. Acostuma a ser un assassinat, tot i que el g¨¨nere ho inclou tot: desaparicions, estafes, atracadors, narcos, vio?lacions... I el lector, el televident, el tuitaire, que ja hi t¨¦ el gust educat, no triga ni cinc segons en fer l¡¯associaci¨®. ¡°Aix¨° dona per a un Crims, diuen. Per¨° es tracta de la veritat. Aix¨° no dona ni no dona...¡±, reflexiona el periodista de successos Guillem S¨¢nchez, autor d¡¯El estafador (Pen¨ªnsula) i El cas dels Maristes (Ona Llibres). ¡°La gent penja la icona de les crispetes...¡±, es queixa. Els successos s¡¯han transformat en entreteniment de la m¨¤ del true crime: una narraci¨® del m¨®n criminal. Per¨° amb quins l¨ªmits?

¡°Tot va molt r¨¤pid. Publiques i et truca una editorial i ja gaireb¨¦ s¡¯estan venent els drets... Hi ha un judici i al costat, les c¨¤meres d¡¯informatius i les de cine¡±, continua S¨¢nchez. Ell diferencia entre el dia a dia de la feina del periodista de successos i la narraci¨® pausada d¡¯un llibre, d¡¯un p¨°dcast o de Crims, el programa de successos reals de TV3 que ha revo lucionat el panorama a Catalunya i m¨¦s enll¨¤. ¡°El pacte entre autor i lector no ¨¦s el mateix que entre periodista i ciutad¨¤¡±, afirma S¨¢nchez. Per¨° admet que la frontera s¡¯est¨¤ desdibuixant: ¡°El true crime ha dif¨®s els l¨ªmits entre l¡¯entreteniment i la informaci¨®. La gent consumeix les nostres informacions di¨¤ries com si estiguessin mirant un Crims¡±.

Si hi ha un cas que ha despertat inter¨¨s per sobre de la resta ¨¦s l¡¯anomenat crim de la Gu¨¤rdia Urbana: un triangle amor¨®s entre tres policies locals de Barcelona que va acabar amb l¡¯assassinat d¡¯un d¡¯ells el 2017. ¡°El g¨¨nere et demana que t¡¯endinsis en la vida personal dels protagonistes¡±, defensa el periodista Toni Mu?oz, especialitzat en temes judicials i policials, sobre el seu llibre Solo t¨² me tendr¨¢s (Pen¨ªnsula), on explica la vida i miracles de Rosa Peral, condemnada pel crim de la Gu¨¤rdia Urbana. Per¨° aix¨° no impedeix que a Mu?oz l¡¯incomodi l¡¯¨¨xit. ¡°S¡¯est¨¤ produint un fenomen que em fa por i que ¨¦s fr¨ªvol: ara, quan hi ha un assassinat, la gent hi veu un episodi de Crims o un llibre de true crime. I aix¨° ¨¦s la frivolitzaci¨® m¨¤xima d¡¯un assassinat¡±. ¡°Em sap molt greu que hi hagi fans dels crims, em provoca urtic¨¤ria¡±, afegeix.

A Carles Porta, periodista que ha transcendit aquesta etiqueta i s¡¯ha convertit en un referent del g¨¨nere del true crime com a director de Crims, l¡¯incomoda la pol¨¨mica, que considera que sorgeix des de l¡¯¨¨xit del programa que dirigeix. Ell, el 1997, ja va escriure Tor, tretze cases i tres morts (La Campana), sobre un misteri¨®s assassinat al Pirineu catal¨¤. ¡°La meva obsessi¨® ¨¦s la realitat. Explicar hist¨°ries¡±, repeteix Porta. ¡°Sempre s¡¯ha demostrat que la mort ven. La clau est¨¤ en com ho fas. Com ho fas et defineix com a seri¨®s, com a informador o com a showman¡±, esgrimeix el director de True Crime Factory, que acaba de publicar Crims. Llum a la foscor (La Campana).

Els periodistes que practiquen el ¡®true crime¡¯ caminen sempre per la corda fluixa

La cura cap a les v¨ªctimes ¨¦s el debat nuclear: fins on pot arribar la informaci¨®, m¨¦s encara quan busca entretenir, i si els protagonistes poden censurar contingut. ¡°La capacitat de veto te la dona la llei, i despr¨¦s la moralitat i l¡¯¨¨tica de cadasc¨²¡±, defensa Porta. Al seu programa intenten contactar sempre amb els familiars de les v¨ªctimes, i despr¨¦s decidir. ¡°Respectem a tothom que surt als nostres reportatges, a tothom que ens entrega la seva viv¨¨ncia. Tant a v¨ªctimes com a botxins¡±, insisteix. S¨¢nchez ¨¦s m¨¦s radical: ¡°Jo no escric un llibre sense el perm¨ªs de la v¨ªctima¡±, assegura, tot i que a El estafador surten dones amb les quals no va poder contactar. ¡°Per¨° sempre ho he intentat¡±. Una postura no compartida per altres periodistes, com Tura Soler, un referent del m¨®n dels successos giron¨ª, i autora d¡¯El pant¨¤ male?t (La Campana), sobre el doble assassinat de la Paula i el Marc al pant¨¤ de Susqueda el 2017. ¡°Puc entendre que el meu llibre no els faci cap gr¨¤cia [als familiars], per¨° la finalitat ¨¦s informar, explicar, descriure un entorn i unes circumst¨¤ncies¡±, indica Tura, sobre un cas encara no jutjat. Toni Mu?oz est¨¤ a mig cam¨ª entre els dos: ¡°Les v¨ªctimes no tenen dret de veto perqu¨¨ nosaltres ens devem a la hist¨°ria, per¨° dif¨ªcilment podr¨¤s fer una informaci¨® completa i ajustada sense el testimoni de les v¨ªctimes¡±.

Per a Mayka Navarro, una de les periodistes amb m¨¦s experi¨¨ncia en el m¨®n dels successos i autora de Desmuntant el crim perfecte (Grup 62), sobre l¡¯assassinat d¡¯Ana P¨¢ez, la clau no ¨¦s tant si les v¨ªctimes poden decidir qu¨¨ es publica i qu¨¨ no, sin¨® el paper que se¡¯ls dona: ¡°Amb l¡¯edat, he invertit el posicionament. Al principi, estava pillad¨ªssima pels dolents i tendia sense adonar-me¡¯n a mitificar determinades actuacions. Amb el temps, he col¡¤locat la v¨ªctima al centre, cada cop hi empatitzo m¨¦s¡±, descriu. La periodista F¨¤tima Llambrich, autora de Sense cad¨¤ver (Ara Llibres), sobre els quatre assassinats comesos per Ramon Laso, creu que la difer¨¨ncia est¨¤ en si es tracta d¡¯una v¨ªctima que segueix viva. ¡°El cas d¡¯una violaci¨® potser no ha de ser un true crime¡±, opina, amb les poques certeses pr¨°pies d¡¯un g¨¨nere complex. Tots coincideixen que en la informaci¨® di¨¤ria no hi ha dubte: mana el dret a la informaci¨®.

Per¨°, i el paper dels assassins? Dels violadors? Dels atracadors? ¡°Vaig entrevistar Ramon Laso perqu¨¨ la gent conegui una persona no nom¨¦s des dels ulls de la just¨ªcia i els investigadors, sin¨® des d¡¯una altra perspectiva que pugui aportar m¨¦s elements¡±, explica Llambrich. ¡°No em genera cap conflicte que ell se senti important. Si no, no far¨ªem res¡±, defensa. ¡°El lector t¨¦ dret a veure l¡¯assass¨ª, a veure com es manifesta, i cadasc¨² que interpreti el que vulgui. Si l¡¯assass¨ª ¨¦s capa? de seduir-lo...¡±, s¡¯hi suma Soler, que ha entrevistat un bon grapat de criminals, entre ells Joan Vila, assass¨ª conf¨¦s d¡¯onze avis a la resid¨¨ncia La Caritat d¡¯Olot. Per Mu?oz, ¨¦s una conseq¨¹¨¨ncia inevitable: ¡°Rosa Peral ha tingut moltes ganes de protagonisme. Fins i tot va intentar fer servir el llibre com una estrat¨¨gia de defensa, per¨° no li va funcionar. A ella, la fama que li va portar li va agradar¡±. ¡°L¡¯estafador de l¡¯amor ¨¦s un tio que a Forocoches i a segons quins cercles ¨¦s un ¨ªdol. Charles Manson va cometre una atrocitat i aixeca passions. S¨®n persones afortunadament excepcionals¡±, reflexiona S¨¢nchez.

Els periodistes que practiquen el true crime caminen sempre per la corda fluixa. La de la llei ¨C¡°has de vigilar molt¨ªssim per no trepitjar qualsevol precepte legal, que alg¨² se senti of¨¨s¡±, diu Tura¨C i la de la voluble mem¨°ria dels testimonis. ¡°Les persones tendim a reconstruir les hist¨°ries quan les recordem, a refer-la i refer-la a mida¡±, assenyala Llambrich. I troba que ¨¦s important saber renunciar:¡°Quan el que t¡¯estan explicant ¨¦s fant¨¤stic, per¨° ni tu t¡¯ho creus, hi has de renunciar, encara que sigui un caramel¡±. Per a ella, no hi ha mat¨ªs possible: ¡°Si ¨¦s no ficci¨®, no pots escriure res que no t¡¯han validat de la mateixa manera que ho faries amb una not¨ªcia¡±. Navarro coincideix que la veritat es ¡°l¡¯¨²nic l¨ªmit¡± que t¨¦ el g¨¨nere del true crime, per¨° s¨ª que admet certa recreaci¨®. ¡°El llibre ha d¡¯enganxar el lector perqu¨¨ ¨¦s un producte literari i ha de tenir un ritme, una cad¨¨ncia, una estructura novel¡¤lada. Hi ha escenes, moments i di¨¤legs que has de crear perqu¨¨ tu no hi eres, all¨¤¡±. Sempre, afegeix, basat en tot el que t¡¯han explicat.

S¨¢nchez: ¡°Tot va molt r¨¤pid. Publiques, et truca una editorial i ja gaireb¨¦ s¡¯estan venent els drets¡±

¡°Quan necessites interpretar i especular ¨¦s que no tens prou fets. La realitat ¨¦s una gran font i un gran l¨ªmit¡±, opina Porta. Es pot construir un di¨¤leg, ¡°a partir del que diu un i qu¨¨ diu l¡¯altre, per¨° els fets han d¡¯estar contrastad¨ªssims. Si no, no s¡¯aguanta; si no, es converteix en pseudoficci¨®¡±. Obsessionat per la realitat, insisteix que es pot ¡°modelar narrativament, per¨° no es poden variar ni punts de vista, ni fets, ni dates, ni dades¡±. I per aix¨°, diu, la primera persona no acostuma a tenir sentit en el relat. ¡°No m¡¯agrada el periodista protagonista¡±. I tampoc els escriptors protagonistes. ¡°Aix¨° ¨¦s un problema d¡¯ego, com li passa a Carr¨¨re¡±, diu, sobre el prestigi¨®s autor franc¨¨s de L¡¯adversari (Anagrama), la hist¨°ria real de Jean Claude Romand, un fals metge que va matar la seva dona, la seva filla, el seu fill i els seus pares.

S¨¢nchez, en canvi, defensa la primera persona com una forma d¡¯honestedat i transpar¨¨ncia amb el lector. ¡°Aix¨ª deixes clar que ¨¦s la teva versi¨® dels fets¡±, diu, sobre la pregunta clau que, al seu criteri, ha de respondre tota obra sobre un succ¨¦s real: el perqu¨¨, que no acostuma a ser essencial per a policies ni jutges. ¡°Pots fer-te preguntes, no inventar-te coses, per¨° s¨ª que pots fer deduccions l¨°giques. I s¨®n les teves suposicions de per qu¨¨ va fer all¨°¡±. Mu?oz hi coincideix: ¡°L¡¯aspiraci¨® ¨¦s traslladar el model de la novel¡¤la negra a un cas real. Intentar explicar per qu¨¨ acaba matant la persona¡±. Va escriure Solo t¨² me tendr¨¢s abans que hi hagu¨¦s el judici, i va aventurar una explicaci¨® de qu¨¨ va passar: ¡°A la vista de les proves, es podia fer una hip¨°tesi i la vaig fer. I crec que era necessari. No t¨¦ sentit acabar un llibre deixant-ho obert¡±.

Els autors de true crime s¨®n vampirs? Viuen de la sang aliena? ¡°Si es mira des d¡¯aquest punt de vista, el corresponsal a Ucra?na deu la seva fama a Putin. I mai ens aturar¨ªem: les ONG a les desgr¨¤cies... ?s un punt de vista molt inc¨°mode¡±, censura S¨¢nchez. Tura gira l¡¯enfocament, i defensa la funci¨® essencial d¡¯aquesta mena d¡¯hist¨°ries: ¡°Som historiadors del present. D¡¯aqu¨ª a unes d¨¨cades, analitzant les nostres cr¨°niques es podr¨¤ fer una an¨¤lisi sociol¨°gica de la societat en qu¨¨ viv¨ªem¡±. Navarro considera que la de successos ¨¦s l¡¯especialitzaci¨® m¨¦s complexa que existeix: ¡°La nostra mat¨¨ria primera s¨®n les persones i les seves emocions, i les tractem en el pitjor moment de les seves vides¡±.

La moda del true crime tamb¨¦ ha ajudat a dignificar la professi¨® del periodista de successos. ¡°Ens ha ajudat que ens tinguin una mica m¨¦s de simpatia, que abans era inexistent¡±, diu S¨¢nchez. ¡°Jo m¡¯he adonat que tenia molts m¨¦s lectors del que creia. Per¨° la gent tenia alguna mena de tab¨² a dir que seguia la cr¨°nica negra, i ara ja no¡±, afegeix Tura. Porta critica que hi ha una ¡°falta de criteri que fa mal al g¨¨nere¡± del true crime. ¡°Neix del documental, del periodisme, per aproximar-se a la literatura, a la ficci¨®. El true crime no s¨®n grups d¡¯experts, s¨®n protagonistes. La gran difer¨¨ncia amb un reportatge, amb un documental, ¨¦s la voluntat narrativa¡±, defineix. Per a Tura, hi ha un abans i un despr¨¦s de Crims: ¡°Un dia vaig arribar a veure un tuit d¡¯alg¨² que deia que si mai el mataven, li agradaria que el Carles Porta fes el seu cas¡±.

Navarro: ¡°Amb l¡¯edat, he posat la v¨ªctima al centre, cada cop hi empatitzo m¨¦s, i no mitifico els dolents¡±

Igualada i el morbo

Arran de la violaci¨® salvatge d¡¯una menor de 16 anys a Igualada la nit de Tots Sants, la publicaci¨® dels detalls de l¡¯informe m¨¨dic de la jove va provocar fortes cr¨ªtiques contra el periodisme de successos. ¡°Si la fam¨ªlia no ho hagu¨¦s volgut, jo no ho hauria publicat. Fins a tres vegades els vaig preguntar si n¡¯estaven segurs¡±, explica el periodista d¡¯El Peri¨®dico Guillem S¨¢nchez, sobre la petici¨® expressa que inform¨¦s de les ferides de la noia. ¡°Es van respectar tots els l¨ªmits que va posar la fam¨ªlia. La menor estava inconscient a l¡¯UCI i la seva mare es va convertir en la portaveu del que entenia que s¡¯havia d¡¯explicar¡±, afegeix la periodista de La Vanguardia Mayka Navarro. I recorda que, un cop s¡¯havia posat el focus en la gravetat dels fets, ja no es va tornar a insistir m¨¦s en aquests detalls.

¡°El que no hi ha dubte ¨¦s que s¡¯ha de respectar la intimitat de la v¨ªctima¡±, indica la periodista d¡¯El Punt Avui Tura Soler. Per a F¨¤tima Llambrich, de TV3, aix¨° es tradueix que en cap cas ning¨² pugui identificar-la pel carrer. Toni Mu?oz, tamb¨¦ de La Vanguardia, resumeix el criteri general: ¡°A Igualada, i en qualsevol cas aix¨ª, s¡¯ha d¡¯explicar tot all¨° que permeti saber la gravetat d¡¯un fet sense fer pornografia, sense superar els l¨ªmits del que pot ser feridor¡±.

Un l¨ªmit que est¨¤ marcat pel ¡°sentit com¨², que cadasc¨² t¨¦ all¨¤ on vol¡±, a parer de Carles Porta, de Crims. ¡°Qu¨¨ ¨¦s el morbo? No el sabria descriure. ?s l¡¯inter¨¨s malalt¨ªs per una cosa?¡±, afegeix Tura Soler, sobre aquesta mena de pol¨¨miques. Al final, diu, la not¨ªcia ¡°¨¦s all¨° que el periodista decideix que ¨¦s not¨ªcia¡±. ¡°El problema ¨¦s que, amb tants gabinets de premsa i tantes xarxes, ens han usurpat la capacitat de decidir-ho¡±, sentencia.