Burg¨¨s, espia i establert a Barcelona

Barcelona ¨¦s un pol d¡¯atracci¨®. Per als turistes, els inversors, el Mobile World Congress, els delinq¨¹ents... I tamb¨¦ per als espies. Aix¨ª ho explica l¡¯escriptora Roser Messa a Espies de Barcelona (Comanegra), un llibre que repassa m¨¦s de 500 anys d¡¯hist¨°ria, entre el segle XV i la primera meitat del XX, i descobreix les figures clau del m¨®n de l¡¯espionatge que van actuar a la capital catalana. Escull 17 personatges, 11 homes i 6 dones. A simple vista, tenen en com¨² que fan de l¡¯engany la seva vida per servir interessos molt sovint espuris, de tercers, ja sigui per ego, per ideologia o per diners.

Barcelona va ser la seu de la primera escola d¡¯espies sovi¨¨tics fora de l¡¯URSS

Llegit en profunditat, un bon grapat d¡¯ells comparteixen un origen benestant, arist¨°crates o burgesos. Persones amb formaci¨®, amb domini de lleng¨¹es i que han viatjat pel m¨®n quan encara no era habitual fer-ho. Alguns necessiten noves experi¨¨ncies, sentir emocions fortes, lluny de la rutina de muntar a cavall, o de seguir la tradici¨® joiera de la fam¨ªlia. ?s m¨¦s divertit dirigir un casino. D¡¯altres viuen amb intensitat les pugnes entre el comunisme i el capitalisme, o els republicans i els franquistes, i decideixen prendre part en el conficte.

Tamb¨¦ hi ha casos de falsos burgesos que, tot i tenir origen benestant, esgrimeixen t¨ªtols nobiliaris inexistents, de fam¨ªlies que mai van ser en una societat que els creu sense fer-se gaires preguntes. Una selecci¨® dels casos m¨¦s suggeridors ho demostra.

Al¨ª Bei, el primer espanyol a la Meca. Barcelona t¨¦ un carrer de nom Al¨ª Bei, que passa desapercebut en la nova zona de moda al voltant del passeig de Sant Joan. Potser no ¨¦s casualitat que estigui a prop del parc de la Ciutadella, on un dia, que sembla lluny¨¤, hi havia un museu de la ci¨¨ncia, un hivernacle dedicat a una bot¨¤nica ex¨°tica... Fill d¡¯un matrimoni benestant format per un catal¨¤ i una belga, Dom¨¨nec Badia Leiblich (Barcelona, 1767 - Damasc, 1822) va sentir que aquella vida d¡¯administrador de tabacs a C¨°rdova no era per a ell. Havia dissenyat globus aerost¨¤tics i pensat en una invasi¨® de Portugal. ¡°Un home intel¡¤ligent, apassionat de la ci¨¨ncia i tamb¨¦ del m¨®n ¨¤rab¡±, diu Messa, que trob¨¤ el seu aliat en un bot¨¤nic i catedr¨¤tic d¡¯¨¤rab.

Junts van aconseguir el perm¨ªs i el finan?ament de Carles IV per viatjar a ?frica. Tot i que la veritable intenci¨® del monarca era un cop d¡¯Estat contra el Marroc. Aix¨ª es va transformar en Al¨ª Bei. Va anar a la Meca i es va convertir en el primer espanyol a besar la Pedra Negra del santuari de la Kaaba. Anys despr¨¦s es va oferir a l¡¯ex¨¨rcit napole¨°nic, i va acabar fugint a Fran?a, on va publicar el llibre Viatges pel Marroc (Ediciones B). Va morir als 55 anys de disenteria.

Bar¨® Von Rolland, el fals arist¨°crata. Isaac Extratty, nascut a Tessal¨°nica el 1893, fill d¡¯una respectable fam¨ªlia de comerciants, educat a les millors escoles, arriba a Barcelona enviat per la intel¡¤lig¨¨ncia militar alemanya. Informes brit¨¤nics de 1918 el defineixen com un home ¡°m¨¦s aviat baix (1,65 cm), amb la pell clara, els ulls foscos i petits i la boca gran¡±. Un aspecte f¨ªsic ¡°impecable¡±, ¡°polit, ben afaitat, elegant i amant del luxe¡±. Vestit a les ¡°millors sastreries, llu?a joies cares i ostentoses, com anells i agulles de corbata¡±. Sota aquest aspecte s¡¯amagava el responsable ¡°d¡¯un grapat de morts¡±, juntament amb el conegut policia corrupte Manuel Bravo Portillo, cap de la Banda Negra, que es va dedicar a assassinar anarquistes i sindicalistes als anys vint. Despr¨¦s de ser expulsat d¡¯Espanya, torna als anys vint, on vigila immigrants alemanys sospitosos de simpatitzar amb el comunisme. Ho fa com a empleat de la delegaci¨® espanyola de la f¨¤brica d¡¯autom¨°bils Daimler-Benz, origen de Mercedes Benz. El 1937, un informe del servei brit¨¤nic el situa a Ceuta com a principal espia nazi al Marroc, col¡¤laborant de manera activa amb els agents de Hitler instal¡¤lats a Sevilla i Lisboa. Va acabar els seus dies com a ciutad¨¤ espanyol, treballant al Consolat General de l¡¯Imperi Alemany a Barcelona.

Bar¨® de K?nig, estafador, espia i director de casinos. Frederich-Rudolf Stallman (Potsdam, 1874-Baden Baden, 1943) no va tenir mai ganes de seguir amb la joieria que la fam¨ªlia tenia a Alemanya. ¡°Li agradava massa jugar i poc treballar¡±, diu Messa sobre la seva afici¨® als casinos, i fins i tot va arribar a dirigir-ne un. Despr¨¦s de ser expulsat de Fran?a per participar en partides arreglades al casino de Ni?a, i passar per l¡¯Argentina, on va con¨¨ixer la seva dona, va aterrar a Barcelona el 1918.

La ciutat ¡°era el lloc d¡¯acollida preferit d¡¯espies i refugiats¡±. All¨¤ va tenir una excel¡¤lent benvinguda per part de la burgesia, que va creure que realment estava davant del bar¨® i la baronessa K?nig, juntament amb l¡¯amant del senyor. Abans ha passat per Sant Sebasti¨¤, d¡¯on ha fugit en ser descobert per un policia. A Barcelona tamb¨¦ coneix el comissari corrupte Bravo Portillo, col¡¤labora amb ell i quan ¨¦s assassinat el substitueix com a cap de la Banda Negra. El 1920, el grup es reconverteix en l¡¯ag¨¨ncia de detectius privats BKS: Baron von K?nig Services. Fins i tot simula un atemptat contra la seva pr¨°pia persona perqu¨¨ la patronal tanqui files amb ell. Al final acaba expulsat d¡¯Espanya i posa rumb a Fran?a, on es transforma en Rodolphe Lemoine, i treballa com a agent secret. Seu ¨¦s l¡¯¨¨xit de fotografiar la m¨¤quina Enigma, que servia per xifrar i desxifrar missatges, i la va entregar als aliats. Al 1943 ¨¦s detingut per la Gestapo, i mor tres anys despr¨¦s de malaltia. Un dels personatges de La verdad sobre el caso Savolta, d¡¯Eduardo Mendoza, est¨¤ inspirat en ell.

Leonid Eitington, reclutador i organitzador de l¡¯assassinat de Trotski. Nahum Iss¨¤akovitz Eitington (Shklov, 1899-Moscou, 1981) va ser un dels millors reclutadors dels serveis secrets de la Uni¨® Sovi¨¨tica. Ell tamb¨¦ va n¨¦ixer en una fam¨ªlia benestant; el seu pare dirigia una f¨¤brica de paper de fumar fundada per un ministre del tsar. Va estudiar comer? i de seguida, en la seva primera feina, va entrar en contacte amb el sindicalisme. Viu la revoluci¨®, ingressa en el Partit Comunista i s¡¯enrola en la primera organitzaci¨® d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia pol¨ªtica i militar sovi¨¨tica. El 1936 arriba a Barcelona amb la missi¨® de ¡°detectar i eliminar qualsevol enemic de l¡¯URSS¡±: anarquistes, trotskistes i comunistes no estalinistes, com la gent del POUM. Entre els seus m¨¨rits consta la captaci¨® de Caridad del R¨ªo, mare de Ramon Mercader, i del mateix Mercader. I l¡¯organitzaci¨® de l¡¯assassinat de Trotski a M¨¨xic. Reclutador excepcional, va ser un dels impulsors de la primera escola d¡¯espies sovi¨¨tics creada fora de la Uni¨® Sovi¨¨tica, amb seu a Barcelona. Tenia uns 70 alumnes, tots estrangers, aprenents d¡¯espies. Va estar activa fins al 1938. Eitington arrib¨¤ a ser el cap de la subestaci¨® de la policia sovi¨¨tica a Barcelona fins que retorna l¡¯URSS. All¨¤ rep la m¨¦s alta distinci¨® que existeix, l¡¯ordre de Lenin, i participa en projectes com l¡¯elaboraci¨® de la bomba at¨°mica. Amb la mort de Stalin cau en desgr¨¤cia, i ¨¦s empresonat i condemnat a 12 anys per tra?ci¨®. Mor ¡°vell i malalt¡± en una cl¨ªnica de Moscou.

Caridad Mercader, molt m¨¦s que la mare de Ramon Mercader. Eustacia Mar¨ªa Caridad del R¨ªo Hern¨¢ndez va n¨¦ixer a Santiago de Cuba al 1892. Com la resta d¡¯espies ressenyats, tamb¨¦ t¨¦ or¨ªgens de casa bona. Filla d¡¯un arist¨°crata de Santander i d¡¯una cubana vinculada als moviments independentistes del pa¨ªs, de petita va abandonar Cuba amb els seus pares i es van instal¡¤lar a Barcelona. ¡°Estudiava al Sagrat Cor de Sarri¨¤, parlava angl¨¨s i franc¨¨s, muntava a cavall i es relacionava amb les millors fam¨ªlies de la ciutat¡±, explica Messa al seu llibre. En aquests cercles va con¨¨ixer el seu marit, Pau Mercader, fill d¡¯una fam¨ªlia d¡¯industrials del t¨¨xtil amb f¨¤briques a Barcelona i Badalona. Per¨° de seguida es va adonar que era molt m¨¦s divertit pujar a un avi¨® i pilotar-lo, com feia, que treballar de mestressa de casa. Tamb¨¦ va descobrir la morfina, una droga habitual en aquell temps, i s¡¯hi va tornar addicte.

En la seva fugida de la vida matrimonial ¡ªva tenir cinc fills¡ª comen?a a freq¨¹entar tavernes, on coneix anarquistes i col¡¤labora amb ells. Els passa informaci¨® de les f¨¤briques de la fam¨ªlia del seu marit, a qui detestava, i tamb¨¦ dades del despatx d¡¯advocats del seu germ¨¤ sobre anarquistes detinguts. El gran trencament familiar es produeix quan s¡¯enamora d¡¯un pilot d¡¯avi¨®. Aix¨°, juntament amb el descobriment de la seva implicaci¨® en alguns atemptats anarquistes, fa que l¡¯acabin ingressant un temps al manicomi Nova Betlem, a Sant Gervasi. Despr¨¦s de passar per Fran?a, on coneix Eitington ¡ªel superrecluta d¡¯espies¡ª, torna a Barcelona i s¡¯implica en la lluita antifeixista.

Juntament amb Eitington, dona suport log¨ªstic al seu fill, Ramon Mercader, el dia que mata Trotski a M¨¨xic. Despr¨¦s de l¡¯assassinat, Del R¨ªo torna a l¡¯URSS, on gaudeix de totes les comoditats, per¨° tot i aix¨ª queda decebuda. ¡°Jo nom¨¦s serveixo per destruir el capitalisme, no per construir el comunisme¡±, assegura Messa que va dir. Va passar els seus ¨²ltims dies a Par¨ªs, treballant a l¡¯ambaixada de Cuba com a responsable de relacions p¨²bliques. El llibre de Messa recull la descripci¨® que va fer d¡¯ella l¡¯escriptor Guillermo Cabrera Infante, assessor cultural a l¡¯ambaixada cubana a Brussel¡¤les: ¡°La vella seca i desagradable que hi havia a la recepci¨®¡±.

?frica de las Heras, una patriota russa. A difer¨¨ncia de la resta, ?frica de las Heras Gavil¨¢n (Ceuta, 1909-Moscou,1988) provenia d¡¯una fam¨ªlia humil. El seu primer matrimoni neix condemnat al frac¨¤s: es casa amb un capit¨¤ d¡¯infanteria del Tercio de la Legi¨®n de Mill¨¢n Astray. Ja llavors De las Heras, educada a Madrid, t¨¦ els seus primers contactes amb el sindicalisme a Melilla, on ¨¦s traslladat el seu pare. Despr¨¦s de diverses pen¨²ries familiars, torna a Madrid amb la seva mare, comen?a a treballar en una f¨¤brica t¨¨xtil per un sou irrisori i all¨¤ estableix un contacte m¨¦s estret amb el sindicalisme.

De nou Eitington, el supercaptador d¡¯espies, ¨¦s qui la fitxa per als serveis secrets sovi¨¨tics. De Las Heras viatja a Moscou, i all¨¤ rep formaci¨®. De seguida deixa clars els seus sentiments. ¡°La meva p¨¤tria ¨¦s la Uni¨® Sovi¨¨tica... Aix¨ª ho sento al meu cap i al meu cor¡±, recull Messa a Espies de Barcelona. Firmava els seus informes xifrats amb el nom de Patria, que l¡¯autora atribueix al seu amor cap a l¡¯URSS.

La seva primera missi¨® ¨¦s contactar amb militants trotskistes i infiltrar-s¡¯hi. Va facilitar informaci¨® per al primer intent fallit d¡¯assassinat de Trotski a M¨¨xic. Durant la Guerra Civil lidera una de les patrulles de control del Comit¨¨ de les Mil¨ªcies Antifeixistes a Barcelona i ¨¦s temuda per les v¨ªctimes que l¡¯esperaven a la txeca de Sant Elies. El 1941 torna a Berl¨ªn convertida en una especialista en sabotatges de comunicacions, una violinista, en l¡¯argot. A la Segona Guerra Mundial ¨¦s enviada a la rereguarda alemanya, intercepta missatges, n¡¯envia de falsos... Fins i tot ha de saltar en paracaigudes a Ucra?na en una zona de domini alemany, porta una pistola, dues granades i un punyal que finalment no ha de fer servir. En una d¨¨cada t¨¦ mil vides m¨¦s, es casa, posa una sastreria a Par¨ªs i una botiga d¡¯antiquaris a Montevideo. Finalment mor a l¡¯URSS, on ¨¦s enterrada amb honors. ?s l¡¯espanyola m¨¦s condecorada, amb 12 medalles, per la Uni¨® Sovi¨¨tica.

Josep Pla, l¡¯agent n¨²mero 10 del servei d¡¯informaci¨® franquista. El reconegut escriptor (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981) mai va explicar a la seva extensa obra el seu paper com a espia. Fill d¡¯una fam¨ªlia rural acomodada, va treballar per al Servicio de Informaci¨®n del Nordeste de Espa?a (SIFNE), del b¨¤ndol rebel. Ho fa a partir de 1936, quan fuig d¡¯Espanya despr¨¦s que un grup d¡¯anarquistes es presentin a la casa familiar de Palafrugell, amb la intenci¨®, suposadament, de matar-lo. Destinat a Marsella, juntament amb la seva parella Adi Enberg (filla del c¨°nsol general de Noruega a Barcelona) comencen a treballar per al SIFNE. ¡°Josep Pla seria l¡¯encarregat de descobrir els vaixells que arribaven i sortien del port amb mercaderies per al b¨¤ndol republic¨¤, una feina que feia gustosament fent ¨²s dels seus dots de bon conversador, acostant-se als membres de les diverses tripulacions¡±, explica Messa.

No va delatar ning¨², assegura l¡¯autora, per¨° s¡¯atribueix als seus informes l¡¯enfonsament d¡¯un vaixell grec que transportava armes cap a Barcelona. Pla no torna a exercir d¡¯espia fins a la Segona Guerra Mundial. Aquest cop ho fa amb el seu germ¨¤ Pere, tamb¨¦ exagent del SIFNE. Treballen per als serveis d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia dels aliats. Messa cita un informe de la Gu¨¤rdia Civil de 1944 que en deixa const¨¤ncia.