¡®The Newsreader¡¯ i ¡®Tokyo Vice¡¯: Periodistes llunyans, o no tant

A les plataformes ha coincidit l¡¯estrena de dues s¨¨ries sobre un periodisme lluny¨¤ (geogr¨¤ficament). D¡¯una banda, The Newsreader (Filmin), australiana, sobre una petita redacci¨® d¡¯informatius a la televisi¨® dels anys 80. De l¡¯altra, Tokyo Vice (HBO), basada en l¡¯autobiografia del periodista Jake Adelstein, que descriu la perip¨¨cia del primer reporter nord-americ¨¤ que va treballar a finals del noranta en una redacci¨® japonesa, la del Yomiuri Shimbun, un tabloide gegant¨ª que va arribar a distribuir 14,5 milions d¡¯exemplars.

Adelstein no segueix aquell consell de Blaise Pascal que recomanava no parlar de tu mateix si vols que els altres en parlin b¨¦. Enfront d¡¯un virtu¨®s protagonista, Tokyo Vice ens presenta una societat japonesa molt lesionada i plena, particularment en el gremi period¨ªstic, de tanoques incurables. Ell, el protagonista, l¡¯estranger, els haur¨¤ d¡¯ensenyar que no n¡¯hi ha prou de reproduir les versions oficials, que cal treballar fonts alternatives, que cal jugar-se-la, f¨ªsicament i professional. Potser tot va ser aix¨ª, per¨° resulta presumptu¨®s. Tot aix¨° en un Jap¨® podrit per la m¨¤fia, masclista i xen¨°fob. Hi ha, aix¨° s¨ª, excepcionals casos admirables, com la cap de successos del diari que constantment ha de guanyar-se el fet de ser dona i ser coreana. A set cap¨ªtols hi ha la producci¨® executiva de Michael Mann, que dirigeix el primer amb un exercici de cal¡¤ligrafia que, posteriorment, als cap¨ªtols emesos per ara, es desdibuixa. Curiosament, un japon¨¨s (Kurosawa) ja als anys 50 va fer un dels films m¨¦s durs, sense indulg¨¨ncia sobre el periodisme sensacionalista del seu pa¨ªs (Esc¨¢ndalo, Shubun). Amb la seva pel¡¤l¨ªcula, Kurosawa s¡¯anticipar¨¤ a molts films occidentals sobre els perills d¡¯una premsa escandalosa que t¨¦ totalment apamats els mecanismes i els preus de la mentida. Llevat d¡¯un redactor subaltern que, amb cara de fer-li mal la panxa, mostra la seva repugn¨¤ncia, la principal ocupaci¨® dels responsables del diari ¨¦s tenir totalment calculada la defensa jur¨ªdica que haurien de desplegar en el cas d¡¯una improbable demanda.

A The Newsreader tot ¨¦s m¨¦s senzill: les trampetes emocionals de l¡¯argument; la construcci¨® narrativa i dels personatges; la m¨¤scara que han de portar cada dia els conductors de l¡¯informatiu, no sempre conven?uts del que han de llegir al telepromter; la saviesa i, tamb¨¦, atrotinament del periodista veter¨¤ que culpabilitza una parella gai en una entrevista que s¡¯havia pensat per combatre les primeres confusions amb l¡¯emerg¨¨ncia de la sida... Per¨° ¨¦s una narraci¨® honesta. Ambientada a l¡¯any 1986, m¨¦s d¡¯un cap¨ªtol s¡¯organitza al voltant d¡¯una not¨ªcia i el seu seguiment. Un atemptat, Txern¨°bil, el pas del Halley... La s¨¨rie tracta, tamb¨¦, un episodi que passar¨¤ m¨¦s inadvertit a l¡¯espectador d¡¯altres pa?sos: la condemna per assassinat d¡¯una mare de la qual, cinc anys m¨¦s tard, es provar¨¤ la seva innoc¨¨ncia. The Newsreader viu la seva tardana absoluci¨® i planteja com l¡¯emissora mira d¡¯aconseguir l¡¯¨¨xit period¨ªstic. ?S¡¯ha de pagar per una entrevista? Si ¨¦s un problema de preu...sempre n¡¯hi haur¨¤ que pagar¨¤ m¨¦s. Sobre el tema hi ha un film -Un grito en la oscuridad, A cry in the dark, 1988- amb Meryl Streep i Sam Neill. No ¨¦s gaire afortunat, per¨° descriu amb cruesa com la premsa local va ser incapa? d¡¯admetre que la desaparici¨® del beb¨¨ fos culpa d¡¯un dingo, animal nacional australi¨¤. La tribu de periodistes del film no tenen cap dubte sobre la culpa de la mare i passen l¡¯estona fent porres sobre la sent¨¨ncia. The Newsreader no fa sang sobre aquest passat, que no esmenta. La protagonista, encertada en el seu paper, ¨¦s l¡¯actriu Anna Torv, que ja va fer de periodista en una altra s¨¨rie australiana, un embolic argumental de conspiracions i geopol¨ªtica titulat La ciudad secreta de l¡¯any 2016. The Newsreader presenta una galeria de periodistes vocacionals, amb les seves mis¨¨ries, ambicions i ¨¨xits. Cre?ble.