Vides europees

A ¡®El Grixa¡¯, llegim com veu el m¨®n un nen de dos anys que surt per primera vegada al carrer: tot s¨®n sorpreses i descobertes de la m¨¤ de la mainadera, que el porta on no l¡¯hauria de portar; per¨° les limitacions expressives del Grixa la salven a ella, i a ell li reporten una ganyota final. Tot seguit, la galant Wanda d¡¯¡®Un conegut¡¯ necessita diners, per¨°, sense poder arreglar-se ni vestir-se b¨¦, no la reconeixen i acaba amb la boca adolorida. I ¡®El Vanka¡¯ es basa en la dram¨¤tica incomprensi¨® de com funciona el servei de correus per part d¡¯un nen de nou anys que pateix maltractaments.

Basten les quinze p¨¤gines dels tres primers contes de l¡¯antologia narrativa del rus Anton Tx¨¦khov (1860-1904) per adonar-se de com domina el punt de vista per construir el relat i per sospitar que som davant d¡¯un llibre imprescindible. M¨¦s de quatre-centes p¨¤gines despr¨¦s, el tanquem amb un sentiment d¡¯estupefacci¨®, sense encertar a destacar cap conte per damunt dels altres, tan sostinguda ¨¦s l¡¯alta qualitat liter¨¤ria de la tria que ha fet Arnau Barios.

Que no hi sobri cap conte lliga una mica amb la c¨¨lebre frase de Tx¨¦khov, convertida ja en t¨°pic, que si al principi d¡¯una hist¨°ria apareix una pistola caldr¨¤ que en algun moment engegui algun tret. El t¨°pic pot induir a pensar que els seus contes recorren a la intriga o a la sorpresa final. No ¨¦s el cas. El que importa ¨¦s la frase que el precedeix, que s¨ª que ¨¦s decisiva: ¡°Elimina tot all¨° que no tingui rellev¨¤ncia a la hist¨°ria¡±, aconsella Tx¨¦khov al seu amic Aleksandr L¨¤zarev. En efecte, no hi ha gens de greix en aquests contes: van al moll de l¡¯os, sense met¨¤fores ni concessions a la floritura estil¨ªstica. La concisi¨® en la descripci¨® de personatges i paisatges; l¡¯economia narrativa, amb eficaces el¡¤lipsis, que reporta vides senceres en tot just una desena o dues de p¨¤gines; i els di¨¤legs realistes, tan ben trobats en catal¨¤ per Barios: tot serveix a Tx¨¦khov per crear una galeria humana torbadora i emocionant, divertida i dolorosa alhora.

Tot serveix a Tx¨¦khov per crear una galeria humana torbadora i emocionant, divertida i dolorosa alhora

L¡¯estil de Tx¨¦khov ¨¦s transparent, sembla que amagui les seves eines. Les hist¨°ries, menors, sense grandiloq¨¹¨¨ncies, reforcen aquesta impressi¨®. I aix¨° ¨¦s, precisament, el que fa que aquests contes siguin tan moderns, perqu¨¨ revelen, en els replecs de vides mediocres i fallides, commovedores lluites entre il¡¤lusions i frustracions, entre la realitat i el desig. El m¨®n que retrata Tx¨¦khov, tan proper, sona realista perqu¨¨ defuig el romanticisme, per¨° no busca el fred testimoni objectiu, sin¨® la comprensi¨® de la humanitat dels personatges, m¨¦s enll¨¤ dels seus defectes o qualitats: ens els mostra cre??bles, sensibles o risibles segons el moment.

Ens ajuda a entendre¡¯ls aquesta mirada l¨²cida tan intemporal, s¨ª, per¨° tamb¨¦ el fet que ens resulten familiars les lluites ideol¨°giques que percebem en les actituds i en els viv¨ªssims di¨¤legs dels personatges. D¡¯acord amb la cultura cosmopolita que reviu Orlando Figes a Los europeos, els debats socials que presenta Tx¨¦khov s¨®n els propis del determinant segle XIX d¡¯Europa. Hi ha, ¨¦s clar, el component particular eslau, en especial les contradiccions de l¡¯alliberament dels serfs decretat pel tsar el 1861: els pobres han passat de la submissi¨® dura per¨° estable al senyor feudal a l¡¯explotaci¨® capitalista, que els pren el poc que tenien.

El contrast entre l¡¯avan?ada R¨²ssia urbana i la ruralia ¨¦s un baix continu: abunden els joves formats a Moscou o a Petersburg que se¡¯n van a prov¨ªncies a fer de metges, de jutges d¡¯instrucci¨®, de funcionaris de l¡¯Administraci¨®. De vegades, hi viuen la iniciaci¨® sentimental i enamoren dones casades a qui acaben rebutjant. Per¨° el camp no ¨¦s nom¨¦s tedi, pobresa i religi¨® popular: tamb¨¦ ofereix una sortida a personatges malalts i angoixats, o als que abominen d¡¯una ciutat que ofega amb les aglomeracions i el pes de la burocr¨¤cia. Tx¨¦khov no ¨¦s mai simplista ni maniqueu. Tampoc en les hist¨°ries d¡¯amor, que no sempre s¨®n fruit de malentesos o d¡¯interessos: la de ¡®La senyora del gosset¡¯ tot just comen?a quan acaba el conte.

Arnau Barios, que es va lluir el 2019 amb un memorable Eugeni Oneguin, clava aqu¨ª un text sensacio?nal, que fa oblidar del tot que llegim una traducci¨®: un l¨¨xic ajustat i genu¨ª, a peu de carrer quan cal, atent als modismes d¡¯alguns personatges, una sintaxi natural, fluida i efica?. No es pot demanar m¨¦s.