Retrat de l¡¯artista cadell, de Dylan Thomas: El noi que caminava recitant

A ¡®Els pr¨¦ssecs¡¯, la primera de la desena de narracions que formen Retrat de l¡¯artista cadell, hi apareix un jove anomenat Gwilym, que estudia per ser capell¨¤ i que s¡¯emporta el seu cos¨ª Dylan, m¨¦s petit, a veure la seva capella. La capella no ¨¦s altra cosa que un vell graner. Els dos joves hi entren per un forat i hi veuen ¡°un carro ple de pols amb el nom despintat i una creu a un costat pintada amb cal?¡±. Llavors, Gwilym explica a Dylan que all¨° ¨¦s el seu p¨²lpit, s¡¯hi enfila i comen?a una preg¨¤ria torrencial que no ha tret de cap llibre d¡¯oracions. L¡¯episodi dona el to d¡¯aquests records d¡¯infantesa i joventut de Dylan Thomas, que retraten la vida provinciana de Swansea i els seus voltants i que s¡¯endinsen en l¡¯esperit at¨°nit del futur poeta. S¨®n relats d¡¯un realisme travessat per r¨¤fegues d¡¯aire al¡¤lucinatori. El Gal¡¤les d¡¯entreguerres de Thomas ¨¦s fer¨¦stec i ple de personatges bojos, com l¡¯avi del narrador, que cavalca en somnis tot brandant les flassades com si fossin les regnes d¡¯un cavall.

Tornem a l¡¯escena del graner i el carro. Escoltem un fragment de l¡¯oraci¨®: ¡°Oh, Senyor, sempre ets a tot arreu, en la rosada del mat¨ª, en el gebre del vespre, al camp i a la ciutat, en el predicador i el pecador, en el pardal i l¡¯aligot¡±. El lector del poeta Dylan Thomas hi reconeix una veu caracter¨ªstica. No ¨¦s dif¨ªcil relacionar aquestes l¨ªnies amb poemes com ¡®Aquest pa que parteixo¡¯ ¨Cun dels que va traduir Manent¨C, en qu¨¨ la invitaci¨® eucar¨ªstica a beure pa i vi, sense perdre l¡¯al¨¨ religi¨®s, es converteix en un cant de caire panteista a l¡¯univers d¡¯on procedeixen la civada i el ra?m objecte de consagraci¨®. El prosista adult tenyeix els records amb els tints del poeta.

Els relats van des del Dylan Thomas infant al jove periodista. El seu to no ¨¦s sempre id¨¨ntic, i en alguns casos s¡¯inclina m¨¦s al quadre de costums d¡¯intenci¨® sat¨ªrica, amb una retirada al conte ¡®Els morts¡¯ de Joyce, homenatjat al t¨ªtol del recull. Altres vegades es deixa dur per l¡¯¨¤nim self-?derogatory, ¨¦s a dir, de burla ¨Cafectuosa potser¨C d¡¯un mateix. A ¡®La baralla¡¯, el jove Thomas ja ¨¦s un aprenent de poe?ta de catorze anys que camina tot sol pels parcs, ¡°tot escoltant la meva veu recitar fragments dels meus poemes com si fos la veu d¡¯un estrany, acompanyada del taloneig de les botes de claus¡±. El devot de Dylan hi apreciar¨¤ la imatge juvenil del poeta que recita gaireb¨¦ com qui canta: escoltau-lo recitar ¡°And death shall have no dominion¡±, i entendreu per qu¨¨ es va fer fam¨®s com a rapsode. Dylan Thomas ¨Ccom Wordsworth, o Mandelstam¨C ¨¦s de la ra?a dels poetes que escriuen en veu alta, com qui fa una m¨²sica que despr¨¦s completen les paraules.

Dylan Thomas ¨¦s, davant la hist¨°ria de la literatura, sobretot un poeta. Un poeta devastat per l¡¯alcohol i envoltat d¡¯aura m¨ªtica, en qui es va inspirar el jove de Minnesota Robert Allen Zimmerman per adoptar el nom art¨ªstic de Bob Dylan. En catal¨¤, al marge del vell i memorable aplec de Mari¨¤ Manent, tenim tota la seva poe?sia tradu?da per Isidre Mart¨ªnez Marzo. Aquest Retrat de l¡¯artista cadell, tradu?t de poeta a poeta per N¨²ria Busquet Molist, ¨¦s un llibre molt estimat pels devots de Thomas. De la seva obra en prosa, tamb¨¦ tenim el volumet El Nadal d¡¯un nen a Gal¡¤les (a l¡¯editorial Viena) i vam tenir el celebrat gui¨® radiof¨°nic Sota el bosc lacti, avui introbable: que serveixi com a suggeriment als editors.