La Viciosa trenca el silenci sobre els abusos infantils al teatre Mald¨¤

"Vols que siguem mares? De qu¨¨ tens tanta por?" Una il¡¤lusionada pregunta seguida d'una altra, aquesta neguitosa, preocupada, poruga. I terrible. S¨®n les que li fa l'Aina a la seva n¨°via, la Rita, i que desencallaran tot un infern desconegut que la Rita amaga, inconscientment, dins la seva ¨¤nima. "L'obra ¨¦s un anar enrere de la protagonista, a trav¨¦s de la seva mare i de la seva ¨¤via, un viatge intergeneracional al passat per arribar al present, al moment que no ent¨¨n per qu¨¨ no pot prendre aquesta decisi¨®, ser mare", explica Aura Foguet, autora i directora de Qui no s'atreveix a tremolar, (al Mald¨¤, fins al 29 de maig).

M¨¢s informaci¨®n

¡®Alhayat¡¯: Mirar la realitat als ulls

Les treballadores de les col¨°nies t¨¨xtils recuperen la veu

La f¨²ria feminista canta les quaranta a Shakespeare a la Villarroel

Aquest infern amagat s¨®n les agressions sexuals que va patir la seva mare i, ves a saber, ella mateixa.?"L'obra parla dels abusos intrafamiliars en un marc m¨¦s ample, no nom¨¦s en el cas de la Rita, en tots els casos", explicava l'autora en la presentaci¨® de l'obra. I els emmarca en "una societat que culpabilitza, silencia i avergonyeix les supervivents en lloc d'emparar-les, una societat que fa callar per mantenir l'statu quo". D'aqu¨ª ve el t¨ªtol, perqu¨¨, es diu a l'obra, "qui no s'atreveix a tremolar i ho envolta tot de silenci ¨¦s covard, i est¨¤ condemnant la filla i la neta a viure en la por". I sense saber-ne res, aquesta neta, potser, viu en una "fam¨ªlia escardada, per¨° seguiran dinant junts cada diumenge". "Trencar aquest silenci ¨¦s obrir el cam¨ª cap a la reparaci¨®", insisteix Foguet.

La Rita (Manar Taljo) pateix la mare (B¨¤rbara Roig), que ¨¦s qui li ha transm¨¨s totes les pors ("T'ha vingut a buscar l'avi???", s'espanta, quan la nena t¨¦ set anys; "tota la tarda al parc? I qu¨¨ heu fet?", als 15... "No surtis aquesta nit", quan en t¨¦ 20...). Recorda l'¨¤via (Carmela Poch), "la persona m¨¦s bona persona del m¨®n" que, per¨°, fuig de la seva realitat (una manera de callar). I s'estima l'Aina (tamb¨¦ B¨¤rbara Roig), la seva parella, qui li dona amor, comprensi¨®, respecte. I, esclar, qui vol saber. Ha de saber, per ajudar-la.

L'obra planteja, doncs, com aquestes din¨¤miques abusives es poden arribar a repetir, a heratar-se, tot i que sigui (no ¨¦s poc, ni molt menys) transformant-se en pors. Perqu¨¨ el fill que ho ha patit pot acabar expressant-se en termes, f¨ªsics o verbals o de conducta, semblants als que ha viscut, per la senzilla i esfere?dora ra¨® que els trobar¨¤ normals.

All¨° que necessita la protagonista ¨¦s tornar a casa, al lloc de confort, al niu... Per¨° la Rita no el t¨¦, aquest niu, no l'ha tingut mai. El busca i el troba en el mar: "La hist¨°ria ja ¨¦s prou crua i necessita aquest espai on tot pot passar", explica l'Aura Foguet. "I es refugia a la calma del mar, on es relaxa". Al mar, amb els cargols, els peixos, els contes de balenes i taurons (odiosos, maquinadors, abusadors taurons...). All¨¤ es pot fer totes les preguntes necess¨¤ries per trencar els silencis. Les preguntes terribles: Qu¨¨ li feies? Com ho feies? Quan ho feies? La penetraves? O nom¨¦s la tocaves?... Infinites i insuportables preguntes.

Un dels encerts d'aquesta producci¨® (amb un equip 100% femen¨ª) de la companyia La Viciosa (les vam veure amb Alhayat o la suma dels dies, tamb¨¦ al Mald¨¤) ¨¦s posar el dit a la nafra d'un tema esgarrif¨®s i amagat per¨° ben present a la nostra societat, i fer-ho en un to, a estones, de com¨¨dia. Uns canvis de personatges ¨¤gils i ben trenats, una escenografia pr¨¤cticament buida, amb sinuoses teles de fons, un joc de llums i de sons que atrapen l'espectador per portar-lo endavant i enrere en el viatge intergeneracional de la Rita, i divertides (s¨ª, divertides) coreografies que, d'alguna manera, desdramatitzen el drama per plasmar-lo en tota la seva cruesa: fant¨¤stic el ball al tanatori on les tres actrius canten dades reals sobre els abusos infantils. Per¨°, esclar... "millor no saber-ho!".