El nostre jo real i el nostre jo virtual es veuen les cares a la Sala F¨¨nix

Anthony Kmeid basa la seva feina de ballar¨ª, creador, "vide¨°graf", actor... en la seva experi¨¨ncia: "Em baso en la meva pr¨°pia identitat de g¨¨nere i d'¨¨tnia", diu aquest artista liban¨¨s, que ha viscut a Berl¨ªn, Par¨ªs o Barcelona, on aquest dimecres (fins al 5 de juny) presenta a la Sala F¨¨nix Tecn¨°crata, una reflexi¨® sobre la (nostra?) imatge que projectem a les xarxes socials. "Tenim la necessitat de compartir tantes coses i aix¨° ens fa generar cont¨ªnuament m¨¦s continguts, a consumir-ne m¨¦s, a voler-ne m¨¦s", considera. El problema ¨¦s que aquests continguts que creem, m¨¦s aviat, no s¨®n la nostra realitat, s¨®n il¡¤lusions, aspiracions, directament mentides.

M¨¢s informaci¨®n

La Viciosa trenca el silenci sobre els abusos infantils

La f¨²ria feminista canta les quaranta a Shakespeare a la Villarroel

L¡¯¨¨xit o el frac¨¤s dels ¡®millennials¡¯, en mans d¡¯un ¡®like¡¯

Tot aix¨° ho plasma en una hora intensa de funci¨®. Amb les seves eines, teatre gestual i f¨ªsic, del cos, projeccions, v¨ªdeo, m¨²sica (tamb¨¦ amb la seva veu), dansa, crea una obra que va pujant de to i de ritme. "La dramat¨²rgia ¨¦s prou clara, gens abstracta, en el fons, bastant cl¨¤ssica", assegura. Ell ¨¦s protagonista i actua amb tota la sinceritat (quina paraula, en el m¨®n de les xarxes socials!): "Em presento com a ¨¤rab i marica", diu.

El seu aspecte ¨¦s totalment "occidental, catal¨¤", diu. Es refereix a la seva est¨¨tica, a la seva manera de vestir, de viure... "Per¨° en les meves xarxes em puc presentar 'disfressat' de la meva pr¨°pia cultura per guanyar seguidors". Sempre en el l¨ªmit de l'engany. Fins al punt que, es pregunta Kmeid a l'obra, ens creem una realitat (que no ho ¨¦s!) que ens conforta: "Normalment a les meves xarxes hi trobo gent que comparteix el meu discurs, per tant, per exemple, segons el meu insta, no existeix l'homf¨°bia".

Si a la seva anterior obra, Los papeles, que vam poder veure a la F¨¨nix i a la Sala Trono de Tarragona, parlava (¨¦s una manera de parlar: no parla a les seves obres) de les injust¨ªcies per q¨¹estions d'origen, aqu¨ª, en certa manera, a les injust¨ªcies hi arribem solets: "Obrim el tel¨¨fon m¨°bil i no sabem qu¨¨ ens hi trobarem, primer riurem amb un acudit, despr¨¦s plorarem amb una desgr¨¤cia... tantes emocions!". I ens viciem. Tot solets. "Quan passa alguna cosa la volem saber ja, en el moment, quan abans, millor".

"M¨¦s que cr¨ªtica social, l'obra planteja una reflexi¨®. Als anys 90 ens escandalitz¨¤vem amb els anuncis de la tele. Ara som nosaltres mateixos l'anunci i el producte, ens hem convertit en material de consum! I ens hem allunyat els uns dels altres". D'alguna manera, l'¨²nic que esperem dels amics (els de les xarxes) ¨¦s un m'agrada: "Cada like fa que el nostre cos produeixi dopamines que ens relaxen!" D'aqu¨ª a la depend¨¨ncia, a la droga, hi ha un pas. "Aquesta euf¨°ria per un like ens fa sentir que dominem la nostra vida, ens fa sentir tecn¨°crates. Per¨° en realitat no dominem res, parlem de la nostra vida... virtual".

"Instagram no funciona si no comparteixes la teva vida", diu Kmeid. Per¨°... realment compartim la nostra vida o compartim el que ens agradaria que fos la nostra vida? "Aquest ¨¦s el problema, que ens ho creiem", respon. "Jo treballo amb el meu cos i trio les fotos m¨¦s adecuades, les de com m'agradaria que fos el meu cos. I me les crec! I s¨®n una il¡¤lusi¨®, no s¨®n una veritat". En aquesta obra, l'artista llan?a un missatge: "Adonar-nos que no necessitem compartir intimitats encara que ens ho posin cada cop m¨¦s f¨¤cil per consumir-ne m¨¦s".

Tot i que Kmeid es considera pessimista, reconeix que les xarxes socials tamb¨¦ aporten coses positives. "Moltes, coses meravelloses, com l'activisme, comen?ant per la? primavera ¨¤rab, que va n¨¦ixer a Facebook", admet, abans d'exposar un punt d'inflexi¨®: "L'explosi¨® al port de Beirut [el 4 d'agost del 2020] la vaig poder veure de seguida per les xarxes socials i vaig sentir impot¨¨ncia. Jo s¨¦ el que ¨¦s viure una explosi¨® en viu, n'he patit. El meu pare treballava al port...! Fins que no vaig rebre el missatge de la meva germana dient que estaven tots b¨¦, ¨¦s a dir, gr¨¤cies a les xarxes, no vaig estar tranquil".