¡®D¨ªas mejores¡¯: El perill dels finals feli?os

El final feli? ¨¦s un dogma de la ficci¨® que vol ser popular. El lector, l¡¯espectador, es familiaritza amb el personatge i es disgustar¨¤ si, al final, les coses li van malament. Fins i tot desitja, encara que pugui sentir-se culpable de fer-ho, la superviv¨¨ncia del dolent (Dexter). Per¨° a la vida hi ha moltes coses que s¡¯espatllen i s¡¯ha de tenir certa prud¨¨ncia a l¡¯hora d¡¯administrar els finals feli?os. Un repartiment indiscriminat i abundant de felicitat acaba provocant incredulitat en l¡¯espectador i perjudicant una hist¨°ria que, fins aleshores, s¡¯havia administrat amb correcci¨®.

Per un respecte, que no tinc, a l¡¯esp¨°iler no dir¨¦ quins personatges recuperen la felicitat a D¨ªas mejores (Prime V¨ªdeo), una s¨¨rie que comen?a b¨¦ i acaba no tan b¨¦, en part per una dosi generosa de happy end.

Es tracta d¡¯una s¨¨rie de 10 cap¨ªtols, amb producci¨® de Vis i Zeta Stu?dios, sobre quatre personatges que coincideixen en una ter¨¤pia de dol despr¨¦s de perdre el company, l¡¯esposa, el marit... La saviesa sobre el tema li ve a la terapeuta, molt especialment, d¡¯haver patit la tr¨¤gica experi¨¨ncia de perdre un fill. En una escena secund¨¤ria, la terapeuta factura un client molest recomanant-li un psiquiatre lacani¨¤. ¡°No entendr¨¤ ni la meitat del que li digui, per¨° ¨¦s molt bo¡±. Al marge de la fiblada a aquesta escola freudiana, el personatge t¨¦ tota la ra¨®. A ella se li ent¨¦n tot. Potser t¨¦ una saviesa acad¨¨mica, per¨° la que llueix ¨¦s, dir¨ªem, emocional. Fa manyagues i tamb¨¦ rondina com una mare. Haver perdut un fill en un accident i haver de reconstruir el matrimoni descompost per la trag¨¨dia (amb un marit que, afortunadament, ¨¦s psic¨°leg o psiquiatre) ¨¦s la seva principal font de coneixement per aconsellar els altres.

La s¨¨rie es basa en un espl¨¨ndid quintet d¡¯actors (Marta Hazas, Blanca Portillo, Francesc Orella, Erick Elias i Alba Planas) que necessiten saber col¡¤locar el dol en un lloc de la seva vida que, sense negar-lo, no faci nosa, no els perjudiqui el futur. Hi ha un escenari principal que organitza tots els relats: la sala on es reuneixen per a la ter¨¤pia. A partir d¡¯aqu¨ª, els episodis aniran descobrint els problemes i el passat que arrosseguen. Als cap¨ªtols inicials es mant¨¦ la tensi¨® de l¡¯espectador que, per l¨ªcita i l¨²dica xafarderia, vol saber qu¨¨ els passa a aquests desconeguts. Hi ha una encertada contenci¨® en els cl¨ª?maxs que podrien ser m¨¦s melodram¨¤tics. El problema ¨¦s que, a mesura que els vas coneixent, desitges que els vagi b¨¦ a la vida. Tots s¡¯ho mereixen: perqu¨¨ han patit, perqu¨¨ ¨¦s un cabron¨¤s penedit, perqu¨¨ la joventut t¨¦ dret a l¡¯alegria.... En fi. I la versemblan?a de les situacions i dels personatges es dilueix quan sospites que els autors estan disposats a acontentar-te i repararan les esquerdes que calgui.

Des que la doctora Jennifer Melfi va tractar Tony Soprano, s¡¯ha fet m¨¦s d¡¯una i m¨¦s de dues s¨¨ries amb una ter¨¤pia com a excusa central. A hores d¡¯ara, amb la quantitat de producci¨® que han d¡¯oferir les plataformes, la redund¨¤ncia quasi resulta irrellevant. La sortida que t¨¦ l¡¯espectador davant d¡¯un d¨¦j¨¤ vu que empitjora el precedent ¨¦s abandonar. Aquest ¨¦s el gran perill que t¨¦ Sentimos las molestias, tot i ser una s¨¨rie molt breu (Movistar+). Antonio Resines i Miguel Rell¨¢n s¨®n dos amics, molt diferents, que volen viure la vellesa com si no pass¨¦s res. Hi ha un tracte commiseratiu envers els protagonistes pel fet de tenir-ne setanta i escaig quan, en el cas del personatge de Resines, les nicieses que diu i fa no les fa o diu perqu¨¨ sigui vell, sin¨® perqu¨¨ ja era aix¨ª de petit o s¨®n bajanades inversemblants que s¡¯inventen els guionistes, com ara la seva est¨²pida actitud en una entrevista period¨ªstica. Fa massa poc que aquesta hist¨°ria l¡¯havien explicat, sense que la tendresa aigual¨ªs el toc ¨¤cid, Michael Douglas i Alan Arkin a El m¨¦todo Kominsky.