Jorge Albuerne buida tot el seu carregador a l¡¯Antic Teatre

L'asturi¨¤ Jorge Albuerne (AKA Zirkus Frak) fa gaireb¨¦ 10 anys que no estrena una pe?a pr¨°pia en solitari. Des de Nomarram¨®n, el 2012, a partir de la relaci¨® entre ell i el seu avi, que li va valer el premi Zirk¨°lika aquell any, ha estat col¡¤laborant en la doc¨¨ncia i en la creaci¨® (el vam veure, per exemple, al seu circ rural de Ye Orbayu a l'Ateneu Popular 9 Barris, el 2016, amb Jos¨¦ Luis Redondo), viatjant per Sud-am¨¨rica, i... guardant bales a la recambra. Ara aquests projectils en forma de reflexions el porten a estrenar Indomable a l'Antic Teatre (en cartell de dijous a diumenge).

M¨¢s informaci¨®n

El nostre jo real i el nostre jo virtual es veuen les cares a la Sala F¨¨nix

La Viciosa trenca el silenci sobre els abusos infantils

La f¨²ria feminista canta les quaranta a Shakespeare a la Villarroel

"Em fa de palanca per no caure en el desassossec que ho recorre tot per aquesta passivitat que hem anat generant", explica l'actor i circense. "Recorro els meus fantasmes en l'escena, que ¨¦s el lloc on mirar la realitat des d'un angle lluny de la quotidianitat (all¨¤ on, en canvi, tot ha de ser m¨¦s pr¨¤ctic) per generar met¨¤fores pol¨ªticament incorrectes, per soscavar la normalitat".

Treballa en escena sobre imatges de dictadors: "Estan presents. Aqu¨ª i a l'Argentina, a M¨¨xic, a Xile... Per¨° no faig cr¨ªtica pamflet¨¤ria, no senzillament ¨¦s un crit (?Muerte a Franco!). Aix¨° ¨¦s m¨¦s abstracte, metaf¨°ric, evocador". Ens avan?a que hi ha el rei em¨¨rit, hi ha pol¨ªtics, hi ha governants, hi ha Pedro S¨¢nchez, hi ha corporacions ("aquests governs a l'ombra")... que ell concep com a "c¨°mplices necessaris de la claudicaci¨®, de mirar a un altre lloc, i no nom¨¦s el patim els humans, tamb¨¦ el planeta, tots els altres ¨¦ssers vius". ?bviament, se'ns apareix l'auge de la ultradreta, per¨° cal anar molt m¨¦s enll¨¤.

La idea ve de la proposta d'una amiga arran de la pel¡¤l¨ªcula La leyenda del indomable, amb Paul Newman: "Aquest personatge outsider i murri [el presidiari Luke Jackson] m'agrada i va ser el meu disparador", diu. Ell mateix ha plamsat per escrit aquestes reflexions, aquest desassossec, aquest mal rotllo contra el qual cal aixecar-se: Hem perdut la possibilitat d¡¯enfurismar per un sof¨¤, per un sopar calent, per uns minuts de companyia. Hem claudicat davant del gegant de la mobilitat insostenible, del treball precari.?Hem perm¨¨s el plor, l¡¯angoixa (...) I tot i aix¨ª ens creiem en possessi¨® de la veritat absoluta i triomfal, una veritat sense oponent, unidireccional, anodina, as¨¨ptica, condicional (...) Donaria tant per una mica d¡¯amor i de carn!!! Que qualsevol silenci em sembla(ria) el parad¨ªs.

Albuerne considera que "llan?ar imatges renovadores, generar moments perturbadors pot ser interessant". I no es tracta d'imposar cap d'aquestes imatges, d'aquestes reflexions: "No busco un discurs un¨¤nim i complaent", assegura. Cadasc¨² en treur¨¤ les seves conclusions.

Indomable, d'una hora de durada, ¨¦s Zirkus Frak en estat pur: ell sol en escena, al mig d'una "est¨¨tica povera" ("cartr¨®, pl¨¤stics, teles... materials no nobles", diu), alguna cosa de v¨ªdeo, circ, text, m¨²sica, moviment. Conjunta pl¨¤stica i text, acci¨® i contingut, ritme i silenci. "?s l'estrena, s¨ª, per¨°, com sempre, est¨¤ en fase de creaci¨®. Aix¨° podr¨¤ anar creixent".