El menjar, la cultura i la ciutat

M¨¢s informaci¨®n

Cuina urbana

Dels molts i variats punts de vista des dels quals podem observar la ciutat, el del menjar ¨¦s potser un dels m¨¦s complets i alhora menys desconeguts. Quan diem punt de vista ens referim a instal¡¤lar-se en un lloc des del qual prenguin sentit i es facin visibles les relacions entre un conjunt d¡¯elements, espais, accions, i la ciutat sencera. Encara pensem que a la ciutat l¡¯hem de poder representar mitjan?ant un pl¨¤nol, que doni, a m¨¦s, les dimensions reals de les coses a escala, les mateixes dimensions que serveixen per quantificar superf¨ªcies i establir en definitiva el seu valor; ¨¦s, per dir-ho d¡¯alguna manera, un dibuix ¡°operatiu¡±. Per¨° hi ha altres dibuixos, altres representacions de la ciutat, interessades a mostrar les relacions entre els elements o les parts de la ciutat i les accions que es produeixen. L¡¯exemple m¨¦s corrent d¡¯aix¨° ¨¦s el pl¨¤nol del metro, que mostra ordre, seq¨¹¨¨ncia i connexions, per¨° no fa un dibuix de la ciutat; les seves dimensions no s¨®n reals, i no coincideix amb la forma de les coses a la superf¨ªcie.

Altres tipus de representacions, com les ic¨°niques del Par¨ªs dels situacionistes all¨¤ el 1953, utilitzaven un pl¨¤nol real per¨° ¡°apagaven¡± trossos sencers de la ciutat, per poder fer-ne visibles tan sols alguns i donar lloc al que Debord anomenava una guia psicogeogr¨¤fica per retratar les seves derives. I tamb¨¦ hi ha els dibuixos que semblen m¨¦s aviat ¡°teixits¡±, l¨ªnies que es creuen i se superposen fent visibles les capes que han format. Les l¨ªnies van d¡¯uns punts a d¡¯altres punts i d¡¯aquests a molts m¨¦s, mostrant les relacions i teixint-les tot ajudant-se de retalls d¡¯informaci¨®. S¨®n semblants a la representaci¨® que el matem¨¤tic John Nash, interpretat per Rusell Crowe, fabrica al garatge de casa seva a Una ment meravellosa.

El menjar inspira a fer aquest experiment sobre el pl¨¤nol convencio?nal de la ciutat, de Barcelona per exemple. ?s aix¨° en qu¨¨ alguns fa un temps insistim per fer de la ciutat no solament una cosa pr¨°pia de t¨¨cnics d¡¯urbanisme. Massimo Montanari assenyala a Il cibo come cultura (La comida como cultura) que el menjar ¨¦s una gram¨¤tica, ja que tot sembla tenir una paraula en el menjar, tamb¨¦ la ciutat. El menjar ens ajuda a veure la ciutat d¡¯una altra manera, en superposar a la seva geometria la gram¨¤tica del menjar.

El menjar, el que mengem: els aliments, la seva distribuci¨® i venda, la forma de cuinar-los, els llocs on mengem, dibuixen sobre la ciutat una teranyina de relacions que representen realitats diverses, que es van desplegant des de n¨°duls gruixuts fins a branques i finalment capil¡¤lars, ramificant-se com les neurones. Per¨° el dibuix del menjar no el tracen tan sols els aliments arribant, distribuint-se i emmagatzemant-se; el tracen les persones enduent-se¡¯ls per cuinar-los, o comprar-los per menjar-se¡¯ls mentre caminen, o asseguts al carrer, cosa cada cop m¨¦s freq¨¹ent. Un dibuix amb taques prou visibles que mostren els cada vegada m¨¦s i m¨¦s grans llocs on ens concentrem mentre mengem, tant els establiments com aquells que prenem per pr¨°pia iniciativa, desplegant-se per exemple al voltant dels llocs de treball o els que esquitxen els entorns de col¡¤legis i instituts. Un dibuix que modificar¨¤ l¡¯aspecte de Barcelona quan el menjar s¡¯incorpori als anomenats eixos verds i a les cru?lles verdes, que ¨¦s molt probable que es converteixin en eixos i cru?lles on menjar, en terrasses o no. El menjar els adjectivar¨¤ definitivament.

La ciutat des del menjar mostra m¨¦s n¨ªtidament el seu funcionament, la seva activitat, especialment la dels seus actors. Dels que hi vivim. El menjar retrata encara uns horaris predominants a la ciutat, malgrat que aquesta hegemonia dels horaris del menjar lligats al treball i a l¡¯educaci¨® ja t¨¦ molts matisos. ?s un horari malm¨¨s, errant i capritx¨®s, tocat de mort pel turisme, el menjar preparat i el delivery, ja que cuinar ens fa mandra, perqu¨¨ paradoxalment la ciutat ens torna mandrosos. I amb tota la seva meravellosa activitat i oferta d¡¯oportunitats que ens proposa, la ciutat ja no sembla educar-nos b¨¦. Tan sols sembla educar-nos en el consum instantani, i el menjar urb¨¤ ¨¦s una de les proves d¡¯aquesta perversitat.

Una nova pres¨¨ncia

Una de les incorporacions m¨¦s recents a aquest dibuix la tracen els riders amb les seves bicicletes i les seves motxilles t¨¨rmiques de forma c¨²bica. Si les rodes de les seves bicicletes tintessin els llocs per on passen, ens ensenyarien els trajectes del menjar preparat mentre el duen a cases, llocs de treball, escoles o a la platja, si escau. S¨®n dibuixos acotats a zones de la ciutat, barris o districtes, deixant l¨ªnies que uneixen els llocs on es cuina el que demanem amb els llocs on es menjar¨¤ mentre encara arribi tebi. Representen una de les incorporacions m¨¦s visibles a la ciutat i que, despr¨¦s del temps de la pand¨¨mia, en tornar a l¡¯activitat sembla que sempre haguessin estat aqu¨ª. Cinc grans empreses acaparen el negoci. Els riders carreguen especialment menjar oriental, la novetat hawaiana, burgers i, ¨°bviament, piz?zes, per¨° tamb¨¦ el producte de les anomenades dark kitchens, cuines satel¡¤litzades de diversos restaurants, on elaboren les seves receptes fora dels seus locals.

Darrere el dibuix dels riders hi ha una altra cosa que no es pot ignorar. Al final del seu trajecte hi ha cases; de fet, en diem ¡°menjar a domicili¡±, on no es cuina. No sabem encara gran cosa, per¨° afecten per igual tant els habitatges que hem conegut com els que anomenem habitatges compartits. Com ser¨¤ l¡¯habitatge post-menjar a domicili? Tindran una cuina com les que hem conegut fins ara? Es consolidaran les cuines comunit¨¤ries dels recentment arribats edificis d¡¯habitatges cooperatius?

Potser aquests habitatges, amb les seves cuines col¡¤lectives, poden trobar gr¨¤cies al menjar una de les seves millors expressions. Els riders ens parlen d¡¯una ciutat que lentament es transforma; potser s¨®n l¡¯exponent, la cara visible d¡¯una ciutat sense cuines com les actuals, i obren la porta a una lenta desafecci¨® per la cuina, el guisar, els productes frescos i el ¡°que hem menjat¡±, parafrasejant a Josep Pla. El desballestament actual dels mercats, que s¨®n els pro?ve?dors del menjar fresc repartits per tota la ciutat ¡ªal qual ha contribu?t el temps excessiu de les obres de remodelaci¨®, en alguns casos tallant durant anys les rutines de compra d¡¯un barri, fins que tornen a obrir convertits en una caricatura del que eren (per¨° sobre un p¨¤rquing)¡ª, no ha ajudat gens a la cultura que dona sentit al menjar.

Aqu¨ª tenen un paper les accions d¡¯alguns activistes i artistes que han pres el menjar com a vehicle de reflexi¨® i den¨²ncia, tot afegint a les convocat¨°ries m¨¦s diverses el fet de menjar-se all¨° de qu¨¨ es parla. Accions que tenen un precedent en alguna de les exposicions d¡¯un pioner en aquest camp, Antoni Miralda, all¨¤ el 1980 a la Joan Prats, on els visitants, especialment els nens, podien menjar-se una gran maqueta de Barcelona que reunia una s¨¨rie de ¡°mones¡± de xocolata representant diversos edificis singulars de la ciutat.

Recentment l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme semblen tamb¨¦ interessar-se pel menjar en tant que fenomen urb¨¤ connectat directament amb el futur del planeta. El recent Festival d¡¯Arquitectures Model ha donat de menjar en diversos ¨¤pats, cadascun pensats per a 300 persones, a la pla?a de Catalunya. Era una instal¡¤laci¨® conc¨¨ntrica, podr¨ªem dir, i cercava afirmar-se amb la seva posici¨® central ¡ªal punt del ?

km 0? d¡¯aquest pa¨ªs i simb¨°licament amb el menjar de proximitat¡ª, amb una tarima central sobre la qual es cuinava envoltada per un cercle de taules que subratllaven el mateix tra?at de la pla?a. El remarcable era que, convocant al mateix escenari a parlar d¡¯arquitectura i de la ciutat a diferents experts convidats, tamb¨¦ es cuin¨¦s i meng¨¦s. D¡¯aquesta instal¡¤laci¨® en parla Anna Puigjaner.

L¡¯obra que representem quan mengem a la ciutat

La ciutat del menjar, que t¨¦ un inter¨¨s particular des del punt de vista de l¡¯espai p¨²blic, ¨¦s una ciutat teatralitzada pel menjar i per les diverses escenes que es formen a partir d¡¯aquest. Si hagu¨¦s estat del seu inter¨¨s, Georges Perec hauria assajat una de les seves temptatives tan sols observant el comportament de la gent al llarg d¡¯un mat¨ª amb el menjar com a nexe d¡¯uni¨®. Una descripci¨® de tots els papers representats per comensals a l¡¯hora de l¡¯esmorzar, del caf¨¨, del dinar, del berenar, de la copa abans de sopar i del sopar. La pres¨¨ncia de gent menjant supera ja la de la publicitat sobre els aliments o la del seu repartiment a la ciutat, i aporta gestos propis de l¡¯espai dom¨¨stic, de la vida interior, visibles ara al carrer. Aix¨° t¨¦ un innegable vincle amb all¨° a qu¨¨ soci¨°legs com Sennett s¡¯han referit en identificar el seu pensament amb el de l¡¯escola dramat¨²rgica. Una escola que fixa la seva atenci¨® en aquells senyals, rituals i protocols incorporats per entendre com es constitueix l¡¯espai amb el qual ens relacionem, l¡¯espai urb¨¤ on es desenvolupen les nostres activitats i on, sense saber-ho, ac?tuem cada dia.

Des d¡¯aquesta ¨°ptica el menjar, quan es duu a terme al carrer, on sigui que es produeixi, suposa emfatitzar la teatralitat, i ho fem de la manera m¨¦s inconscient recorrent als gestos i la m¨ªmica per arrodonir les nostres explicacions mentre tenim la boca plena. Per¨° el m¨¦s importat ¨¦s que aix¨° ho veiem tots. Aquesta dimensi¨® de la ciutat supera amb escreix xifres i utilitats. ?s la vida urbana, i el menjar l¡¯excita. T¨¦ ra¨® Carolyn Steel (Hungry planet) quan afirma que el menjar modela l¡¯espai on vivim. Probablement per aquesta ra¨® els ve?ns del Raval, fa uns tres anys, van escenificar un dinar al carrer parant una taula i asseient-se a dinar, no per celebrar res, sin¨® per mostrar que el carrer els pertanyia a ells ¡ªi a la seva manera de viure¡ª i no als narcotraficants.

Quin o quins s¨ªmptomes es manifesten en el menjar? ?bviament els tradicionals, entre els quals es troba el de la fam, la salut, l¡¯economia, i tamb¨¦ els nouvinguts, els embafadors programes de cuina, i entre aquests els dels xefs, als quals hem de recon¨¨ixer que han posat el menjar en boca de tots, valgui l¡¯expressi¨®, per¨° de la pitjor manera, convertint el menjar i la cuina en una cosa competitiva, en una f¨¤brica d¡¯ansietat. D¡¯entre les moltes coses que es diuen sobre el menjar, com un contrapunt necessari, han aparegut tamb¨¦ les manifestacions pol¨ªtiques i culturals, que es mouen en el que podr¨ªem anomenar espai del menjar, com les del Grup de Recerca Habitar (UPC). Algunes les hem pogut sentir recentment, com ara que el menjar ¨¦s un espai. El menjar en defineix un de propi, i no tan sols pel fet de l¡¯espai que formem mentre mengem junts, ja sigui l¡¯espai al voltant d¡¯una taula o d¡¯unes estovalles sobre el terra. Quan diem que el menjar forma un espai, ens referim a un espai cultural, un ¨¤mbit en el qual ens identifiquem i al qual sentim que pertanyem.

No fa gaire, en un acte al Macba condu?t per Marina Monson¨ªs, es duia a terme una conversa amb una dona de la Franja de Gaza instal¡¤lada a Nova York; ella, Laila el Haddad, es referia al menjar, a la cuina i els productes d¡¯aquella part del m¨®n, i al particular sentit que tenien per als refugiats. Ells, lluny de la seva p¨¤tria i de casa seva, podien reconstruir-la mitjan?ant l¡¯espai dels plats tradicionals, tractant de cercar els productes amb els quals s¡¯elaboraven les receptes, reproduint les olors i els sabors del lloc d¡¯on venien. Un exercici de mem¨°ria sense l¨¤pides ni monuments. Esperem que en un futur no haguem de fer mem¨°ria de la nostra cultura.