No, no ¨¦s millor ser pianista en un bordell

Ara, informar de la guerra no ¨¦s donar les posicions al front. Aix¨° ho fan els ex¨¨rcits, cadasc¨² dient-hi la seva, els drons espies... Ara parlar de la guerra, i fotografiar-la, es fer-ho de Kupchina, una ve?na de Kh¨¤rkiv que plora en silenci i demana una abra?ada. Cada mat¨ª, malgrat tot, es pinta els llavis i les galtes perqu¨¨ vol seguir viva. Aix¨ª ho escrivia Cristian Segura. Ell i dos fot¨°grafs de la redacci¨® de Catalunya del diari, que han estat a Ucra?na, van participar dimarts en una tert¨²lia amb els lectors d¡¯EL PA?S al Palau Macaya de la Fundaci¨® La Caixa.

La guerra d¡¯Ucra?na ha tornat a posar en relleu el ¡®vell¡¯ periodisme amb reporters que trepitgen el terreny

Encara ¨¦s viva la disputa sobre qui va ser el primer corresponsal de guerra. Des que s¡¯ha acreditat que The Morning Post va enviar l¡¯any 1837 Charles Gruneisen a les guerres carlines, ha perdut for?a la convicci¨® general que el primer va ser William Howard Russell, a qui The Times va encarregar la cobertura de la guerra, precisament, de Crimea (1853-1856). En tot cas, el seguiment militar de la guerra va ser de la premsa el 1914; a la Segona Guerra Mun?dial, va manar la r¨¤dio; el Vietnam va ser de la televisi¨®, i la guerra del Golf... de la realitat virtual. Per¨° el que cap Estat Major ha pogut prendre als bons periodistes ¨¦s el relat de la superviv¨¨ncia infernal de la poblaci¨®, de l¡¯assassinat sense sentit, la descripci¨® d¡¯un paisatge contaminat de bombes, runes i pudor de mort.

La guerra d¡¯Ucra?na ha tornat a posar en relleu el vell periodisme amb reporters que trepitgen el terreny, va subratllar Luc¨ªa Abell¨¢n, cap d¡¯Internacional del diari i moderadora de l¡¯acte. Un periodisme que costa diners i que necessita lectors que el vulguin pagar. A aquests va fer un agra?ment Miquel Noguer, director de l¡¯edici¨® catalana, quan va presentar la tert¨²lia. ¡°Vull cr¨°niques, no vull mots enreixats¡±, rondinava el director de The Goble (En?viat especial, 1940, Hitchcock). I cr¨°niques ¨¦s el que han fet els protagonistes d¡¯aquesta trobada. Una lectora va criticar el silenci sobre les altres 56 guerres que hi ha al m¨®n. Resposta d¡¯Abell¨¢n: no hi ha capacitat per ser a tot arreu. Cal triar en funci¨® de la proximitat, l¡¯envergadura geopol¨ªtica, la repercussi¨® dom¨¨stica...

El fot¨°graf Massimiliano Minocri va ser a la frontera de Pol¨°nia seguint l¡¯arribada massiva de refugiats. ¡°Calia fotografiar la trag¨¨dia, per¨° fer-ho amb una mirada respectuosa¡±. Fotografiar alg¨², diu, sempre t¨¦ un punt de viol¨¨ncia. ¡°Estem acostumats a un tipus de documents sobre refugiats, a l¡¯obvietat de la mis¨¨ria. No volia repetir les mateixes imatges perqu¨¨ tampoc eren la mateixa mena de refugiats. Arribaven en altres condicions i eren ben acollits perqu¨¨ se¡¯ls veia com a germans. Hi havia drama i desconcert, per¨° tamb¨¦ dignitat¡±. Algunes fotos, m¡¯explica, no les va enviar mai al diari. ¡°Un militar em va portar a una tenda on hi havia una mare, un nen i un past¨ªs d¡¯aniversari amb una espelma. Jo buscava l¡¯emoci¨® i el sentiment... per¨° all¨° era una escena prefabricada¡±.

Sempre s¡¯ha dit que el periodista no ha de ser not¨ªcia, per¨° cal escoltar-los quan reflexionen sobre la seva pr¨¤ctica. El fot¨°graf Albert Garc¨ªa, per exemple, va exposar com treballaven vigilats per les autoritats o pels mateixos ciutadans, ¡°molts armats i amb els quals calia evitar els malentesos¡±. Garc¨ªa ent¨¦n que no poguessin transmetre en directe imatges d¡¯un lloc bombardejat feia poc per no donar informaci¨® als russos i que poguessin avaluar si la destrossa era suficient o calia una repassada de m¨¦s bombes i m¨¦s morts. Per¨° no troba tan l¨°gic altres moltes restriccions. ¡°Volen obligar-te a mostrar el que els interessa, et sents utilitzat¡±. Garc¨ªa va parlar d¡¯un sentiment, la tristesa. ¡°Les guerres s¨®n devastadores i mostren la nostra fragilitat com a persones i com a societat¡±.

Cristian Segura recorda que a les limitacions de les autoritats s¡¯hi afegien els ve?ns. La seva manera de sentir-se part de la defensa, d¡¯ajudar, era vigilant-los. ¡°La gent volia expulsar-nos d¡¯un mercat perqu¨¨ hi havia gallines i temien que si els russos veien gallines... bombardegessin¡±. ?s evident que l¡¯atacant ¨¦s R¨²ssia, per¨° Ucra?na necessita ajuda internacional i ha de demostrar, controlant la informaci¨®, ¡°que la seva guerra no ¨¦s lletja¡±. Segura va arribar a Ucra?na sense casc ni armilla antibales. Va ser la primera cosa que li va facilitar un company de la SER. Alguns despla?aments els va fer amb col¡¤legues d¡¯altres pa?sos, ¡°era una manera de compartir costos¡±, per¨° Segura, que anava amb el fot¨°graf, va evitar fer la ruta de la tribu de corresponsals, on tots van all¨¤ mateix. ¡°De totes maneres, sempre ens ajud¨¤vem els uns als altres. Amb els col¡¤legues coincid¨ªem als hotels que hi havia a les grans ciutats¡±, em comenta. ¡°En altres poblacions havies de llogar un apartament o, com a Kh¨¤rkiv, tocava dormir en un soterrani¡±. Curiosament, el menjar no faltava als pocs restaurants oberts o, sobretot, als grans supermercats. ¡°El subministrament era un sector estrat¨¨gic¡±. Dels molts aprenentatges de l¡¯experi¨¨ncia, a la tert¨²lia va subratllar-ne un: ara t¨¦ m¨¦s paci¨¨ncia, una saludable actitud zen amb personatgets enfurismats.

Una figura que tots van comentar ¨¦s la del fixer ¡ªun xerpa, segons l¡¯encertada met¨¤fora d¡¯Ana Pantaleoni¡ª. ?s qui et fa de traductor, t¨¦ contactes locals i, si ¨¦s bo, que no sempre, anticipa els perills de la ruta. Problema: els millors fixers, periodistes locals, els tenien les grans corporacions, amb sous imbatibles.

Howard Rusell es va considerar ¡°el m¨ªser pare d¡¯una tribu desgraciada¡±. Per¨° no tots s¨®n de la mateixa opini¨®. En un llibre d¡¯homenatge al periodista mort a Sierra Leona Miguel Gil (Los ojos de la guerra, Plaza y Jan¨¦s, 2001), Enrique Meneses enceta el seu article amb l¡¯acudit prou conegut d¡¯un periodista de Nova York que es troba un amic del poble. ¡°No li diguis a la meva mare que soc periodista... Ella es pensa que soc pianista d¡¯un bordell!¡±. I acaba: ¡°Sempre m¡¯ha semblat preciosa aquesta professi¨® que ens fa els ulls i les o?des de milions i milions de persones que volen saber qu¨¨ passa. No, no ¨¦s millor ser pianista en un bordell¡±.