Reflexions a l¡¯entorn de l¡¯antiga pla?a d¡¯Antonio L¨®pez
Es podria haver dit ¡°pla?a de l¡¯Emigrant Emprenedor¡± o ¡°del Migrant¡± i mai m¨¦s hauria canviat de nom. Podria conviure amb el monument a Idrissa Diallo, i parlarien per si sols del b¨¦ i del mal
La pla?a que amb el temps va ser ocupada al centre pel monument a Antonio L¨®pez y L¨®pez (Comillas, 1817-Barcelona, 1883) va n¨¦ixer en el marc de la celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® Universal de Barcelona del 1888. L¡¯Hotel Internacional de l¡¯Exposici¨®, obra de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner, i la fa?ana posterior de l¡¯edifici de la Llotja van emmarcar el monument al marqu¨¨s de Comillas durant una mica m¨¦s d¡¯un any. ?s evident que els barcelonins de l¡¯¨¨poca, autoritats, burgesos, intel¡¤lectuals, poetes, historiadors, classes mitjanes-baixes i, sens dubte, centenars d¡¯obrers que treballaven en alguna de les m¨²ltiples empreses que L¨®pez va crear d¡¯en?¨¤ que havia tornat a Barcelona el 1848, escampades per Barcelona, Cant¨¤bria, Am¨¨rica o ?sia, van acceptar amb bons ulls la implantaci¨® del monument en un lloc privilegiat.
Anys despr¨¦s, amb l¡¯obertura de la Via Laietana, el monument al marqu¨¨s va mantenir el seu estatus d¡¯element d¡¯art p¨²blic, emmarcat per la Llotja i per dos nous edificis que tamb¨¦ naixien amb voluntat de monumentalitzar la ciutat des de l¡¯entrada al port de Barcelona, tots dos encarats al mar i amb sengles torres cantoneres, circulars i esveltes: l¡¯edifici de Correus, el primer de la via, que malgrat que va ser projectat el 1914 (Josep Goday i Jaume Torres, arquitectes) no es va construir fins el 1926; i, a l¡¯altre cant¨®, l¡¯antic edifici de la Companyia Transmediterr¨¤nia, de l¡¯arquitecte Juli M. Fossas (n¨²m. 2, 1921). Amb aquestes quatre obres art¨ªstiques arran de costa, Barcelona guanyava prestigi urb¨¤ i monumental com a capital catalana.
Actualment, la pla?a es diu Idrissa Diallo, en record d¡¯un altre emigrant que no va tenir la mateixa sort que Antonio L¨®pez
Paral¡¤lelismes i alternatives en l¡¯art p¨²blic al carrer
De sempre, i ara, es dona la circumst¨¤ncia que cada ¨¨poca hist¨°rica ha erigit monuments, amb est¨¤tues o grups escult¨°rics, amb els quals la societat, o una part d¡¯ella, ha cregut important retre homenatge a una causa o a un personatge determinat. Generalment, aquests monuments han rememorat la traject¨°ria d¡¯una persona il¡¤lustre, un poeta, un militar guanyador de batalles, un industrial emprenedor, un arquitecte, un artista, un pol¨ªtic, un s¨ªmbol, un o uns d¨¦us i herois, i uns herois o soldats ven?uts. Les propostes han sorgit, generalment, d¡¯aquell grup o classe social als quals han pertangut els seus ¨ªdols.
Barcelona ha estat un lloc for?a estigmatitzat pel que fa als seus monuments, ja siguin de caire pol¨ªtic, cultural o econ¨°mic. La sort que ha tingut el monument a Antonio L¨®pez y L¨®pez ja la van experimentar al llarg del segle XX alguns altres monuments, o monuments-fonts, com els d¡¯H¨¨rcules o Nept¨², retirats pel municipi a causa d¡¯iniciatives urban¨ªstiques o de canvis en la transformaci¨® de la ciutat. D¡¯altres monuments han estat desterrats dels seus llocs per iniciatives pol¨ªtiques o ideol¨°giques, coincidents amb dictadures: el monument a les Quatre Barres Catalanes de Montju?c, errant i, com el fill pr¨°dig, retornat a casa. O el monument al Dr. Robert, que de la pla?a de la Universitat va passar als magatzems municipals i, en la transici¨® democr¨¤tica, va anar a ocupar el centre de la pla?a Tetuan, a la vegada que l¡¯est¨¤tua eq¨¹estre del dictador Franco era amagada al principi i exhibida en exposicions. O tamb¨¦ el monument a la Rep¨²blica Espanyola i en honor de Pi i Margall, que es va inaugurar el 1936 a l¡¯obelisc de la Diagonal, a la pla?a del Cinc d¡¯Oros, i que ara monumentalitza la pla?a Lluchmajor.
Aquests monuments, que sempre han format part de la mem¨°ria col¡¤lectiva per voluntat d¡¯un determinat color pol¨ªtic o d¡¯una ideologia, han estat vinculats a la ciutat com a obres art¨ªstiques urbanes, en les quals han treballat, en cada ¨¨poca, artistes i arquitectes de renom. El nomencl¨¤tor podria tenir un paper molt important a l¡¯hora d¡¯establir criteris sobre quin monument t¨¦ dret a continuar formant part de la ciutat o a ser enretirat; ¨¦s a dir, sent m¨¦s generalista a l¡¯hora de batejar carrers i places. Imaginem que l¡¯¨¤ngel de la font del Geni Catal¨¤, al centre del Pla de Palau de Barcelona, fos considerat per algunes ments atees com un trofeu cristi¨¤ i el volguessin eliminar; i no cal dir coneixent el lema de l¡¯escut del monument: ¡°Despu¨¦s de Dios, la casa de Quir¨®s¡±, el militar promotor de l¡¯aigua potable de Montcada a Barcelona. D¡¯aquesta reflexi¨® es deriva que el nom d¡¯un espai p¨²blic pot suggerir viol¨¨ncia, indifer¨¨ncia, evocacions simb¨°liques o informacions topon¨ªmiques o toponom¨¤stiques.
La ja expla?a d¡¯Antonio L¨®pez es podria haver dit, si tenim en compte la cronologia de la vida de la persona ¡ªdes que comen?¨¤ com a emigrant, amb 14 anys, que durant un temps va traficar amb esclaus i va arribar a industrial burg¨¨s i arist¨°crata¡ª i tamb¨¦ si tenim en compte el nou nom del lloc ¡ªpla?a d¡¯Idrissa Diallo, un altre emigrant que no va tenir tanta sort per¨° que va ser v¨ªctima de l¡¯actual esclavisme maniqueu¡ª, es podria haver dit, repeteixo, pla?a de l¡¯Emigrant Emprenedor, o senzillament, del Migrant. Segurament mai m¨¦s hauria canviat de nom, i hi podrien conviure els dos monuments, que parlarien, per si sols i alhora, del b¨¦ i del mal.
Raquel Lacuesta ¨¦s doctora en Hist¨°ria de l¡¯Art per la Universitat de Barcelona i va rebre el Premi Nacional de Patrimoni cultural el 1997
Dates per recordar sobre Antonio L¨®pez
1831, Antonio L¨®pez, un adolescent de Comillas, orfe de pare i fill d'una bugadera de la fam¨ªlia Fern¨¢ndez de Castro, amb 14 anys viatja de Cadis a l'Havana, on treballa a sou en una botiga de comestibles.
1841, es trasllada a Santiago de Cuba per dedicar-se a la comercialitzaci¨® de roba europea, sobretot parisenca, molt apreciada entre la burgesia catalana i espanyola de Cuba.
1848, viatja a Barcelona per casar-se amb la filla d'uns altres indians enriquits amb el comer?, Luisa Bru Lass¨²s. Tornen a Cuba.
1849, a Cuba, es dedica al comer? amb la societat La California, i s'inicia a les Antilles en el sector del transport mar¨ªtim amb la fundaci¨® de la Societat Vapores A. L¨®pez, germen de la Compa?¨ªa Trasatl¨¢ntica de Vapores. ?s a partir d'aleshores que es dedica a l'especulaci¨® amb explotacions agr¨ªcoles i el negoci esclavista.
1855-1956, s'instal¡¤la a Barcelona amb la seva fam¨ªlia, primer de lloguer, als porxos de Vidal-Quadras (al costat dels porxos d'en Xifr¨¦); tot seguit a l'edifici que construeix al n¨²m. 8 de la pla?a Duc de Medinaceli, els pl¨¤nols del qual encarrega a Josep Oriol Mestres el 1857.
1859, recuperaci¨® del certamen literari dels Jocs Florals de poesia.
1870-1883, el Palau Moja es converteix en resid¨¨ncia i seu dels negocis de la fam¨ªlia L¨®pez-Bru.
1876, Moss¨¨n Cinto Verdaguer ¨¦s nomenat capell¨¤ de vaixell de la Compa?¨ªa Trasatl¨¢ntica de la fam¨ªlia L¨®pez-Bru. Ja aleshores ¨¦s conegut com el poeta que esdevindr¨¤ el pare de les lletres catalanes impulsades pel moviment de la Renaixen?a.
1877, premi extraordinari de la Diputaci¨® de Barcelona en els Jocs Florals a Jacint Verdaguer, pel seu poema ¨¨pic L'Atl¨¤ntida.
1878, Antonio L¨®pez i Eusebi G¨¹ell publiquen en una edici¨® de luxe el poema L'Atl¨¤ntida, amb l'editor Jaume Jep¨²s i coberta de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner.
1878, Alfons XII atorga a Antonio L¨®pez i els seus descendents el marquesat de Comillas.
1880, Verdaguer ¨¦s proclamat mestre en gai saber als Jocs Florals.
1880, s'aboleix l'esclavitud a Cuba.
1883, mor Antonio L¨®pez y L¨®pez a Barcelona.
1884, s'erigeix el monument a L¨®pez a l'inici de la Via Laietana.
2016, l'Ajuntament retira l'est¨¤tua de L¨®pez de dalt la peanya per la seva dedicaci¨® al tr¨¤fic d'esclaus, en un pa¨ªs on l'esclavitud encara era legal. No se citen els nombrosos indians catalans, no c¨¤ntabres, que es van enriquir en aquella trista hist¨°ria.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
