Antonio L¨®pez, les proves del seu passat negrer

Un libel del seu cunyat era fins avui la principal acusaci¨® contra el passat esclavista d¡¯un dels empresaris m¨¦s destacats de la hist¨°ria d¡¯Espanya, Antonio L¨®pez. ¡°Vol saber-se el comer? que l¡¯insigne D. Antonio L¨®pez feia? Traficava amb carn humana [...] L¨®pez s¡¯entenia amb els capitans negrers, i quan arribaven els bucs, comprava tota la c¨¤rrega o una part¡±, va escriure el 1884 Francisco Bru, germ¨¤ de Luisa Bru. L¡¯esposa del primer marqu¨¨s de Comillas tamb¨¦ s¡¯havia significat a favor del tr¨¤fic d¡¯¨¦ssers humans. Era la primera de les 238 signants d¡¯un manifest que el 1873 van demanar des de Barcelona al Consell de Ministres que imped¨ªs l¡¯abolici¨® de l¡¯esclavitud a Puerto Rico. El seu marit es va enriquir amb aquest negoci durant la seva etapa a Cuba. Un llibre aporta documents que aix¨ª ho demostren.

Mart¨ªn Rodrigo ¨¦s l¡¯autor d¡¯Un hombre y mil negocios. La controvertida historia de Antonio L¨®pez, marqu¨¦s de Comillas (Ariel). Rodrigo ¨¦s professor d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat Pompeu fabra i expert en el passat negrer de grans fortunes catalanes. El 2017 va coeditar una altra obra de refer¨¨ncia, Negreros y esclavos. Barcelona y la esclavitud atl¨¢ntica (Icaria). El pes de l¡¯alta burgesia catalana i dels seus indians en el comer? d¡¯esclaus procedents d¡¯?frica va ser enorme. L¡¯historiador Josep Maria Fradera va calcular que el capital catal¨¤ era al darrere del 74% dels africans traslladats a Cuba entre el 1817 i el 1821, quan Espanya comen?a a aplicar sobre el paper els acords amb l¡¯imperi brit¨¤nic per suprimir el tr¨¤fic d¡¯africans. A Negreros y esclavos es comptabilitzaven com a m¨ªnim 150 capitans i empresaris establerts a Catalunya que van participar en aquest negoci. Un d¡¯ells va ser el marqu¨¨s de Comillas.

Antonio L¨®pez y L¨®pez (Comillas, 1817 ¨C Barcelona, 1883) va abandonar Espanya per fer les Am¨¨riques quan el 1846 va ser cridat a files en la segona guerra carlina. A Cuba va obrir un magatzem en un immoble de qui seria el seu sogre, l¡¯empresari Andr¨¦s Bru. El 1853 va tornar a Espanya, i va establir la seva resid¨¨ncia a Barcelona, on vivia la fam¨ªlia de la seva muller. L¨®pez va mantenir els lla?os amb Cant¨¤bria, per¨° el seu conglomerat navilier, financer i industrial va tenir com a seu la capital catalana. Un hombre y mil negocios ¨¦s una an¨¤lisi exhaustiva de l¡¯acci¨® de L¨®pez com a empresari i de les aliances que va segellar amb altres destacats indians, alguns d¡¯ells, reconeguts esclavistes.

Rodrigo aporta a EL PA?S unes xifres esfere?dores: ¡°En tota la seva hist¨°ria, els Estats Units van rebre 380.000 esclaus procedents d¡¯?frica. Cuba en va rebre 900.000. I d¡¯aquests, 600.000 van ser transportats a Cuba de forma il¡¤legal a partir del 1821¡±. L¡¯¨²ltim esclau afric¨¤ que va desembarcar a Cuba ¡ªi a tot Am¨¨rica¡ª ho va fer el 1867. Espanya, recorda Rodrigo, va ser l¡¯¨²ltim pa¨ªs europeu a abolir l¡¯esclavitud ¡ªel 1886¡ª, i ho va fer tan tard en part per la mobilitzaci¨® de grups de pressi¨® industrials i comercials, el m¨¦s actiu, el sector catal¨¤ capitanejat per Antonio L¨®pez.

A Rodrigo el van incomodar els arguments dels defensors del marqu¨¨s de Comillas durant la pol¨¨mica al voltant de la retirada de la seva est¨¤tua a Barcelona, el 2018. ?s per aix¨° que ha volgut actualitzar el seu treball anterior sobre la dinastia dels L¨®pez, publicat el 2000, per ampliar aspectes sobre el comer? amb esclaus que va deixar de banda. Els defensors de l¡¯homenatge p¨²blic al primer marqu¨¨s de Comillas ¡ªGran d¡¯Espanya per gr¨¤cia d¡¯Alfons XII¡ª deien que l¡¯¨²nica veu que havia denunciat la presumpta traject¨°ria com a negrer de L¨®pez era el seu cunyat, enemistat amb ell per un conflicte hereditari. Una altra tesi esgrimida pels partidaris de mantenir l¡¯est¨¤tua ¨¦s que en aquella ¨¨poca era habitual la transacci¨® d¡¯esclaus. El llibre de Rodrigo no nom¨¦s demostra que Antonio L¨®pez i el seu germ¨¤ Claudio van dirigir una de les companyies capdavanteres en el negoci legal de compravenda d¡¯esclaus establerts a Cuba, sin¨® que amb tota probabilitat es van enriquir amb el tr¨¤fic il¡¤legal.

Investigaci¨® brit¨¤nica

Les autoritats brit¨¤niques van alertar el 1850 de l¡¯arribada a Cuba de la goleta Deseada carregada amb 280 africans. La informaci¨® del c¨°nsol brit¨¤nic a Santiago de Cuba, James Forbes, assenyalava Antonio L¨®pez com un dels destinataris dels esclaus. Sent un delicte, el governador militar de Santiago va haver d¡¯interrogar L¨®pez. La seva declaraci¨® va ser inclosa al document que Forbes va enviar a Londres. L¨®pez va assegurar que ell no tenia res a veure amb la Deseada, i que la seva empresa nom¨¦s es dedicava al comer? d¡¯esclaus cubans.

Un altre indici del comer? il¡¤legal de persones el troba Rodrigo en els comptes del 1853 de la societat Antonio L¨®pez y Hermano, en qu¨¨ es registren unes p¨¨rdues per ¡°expedicions¡± que no van arribar a bon port amb el navilier gallec Eusebio da Guarda. Vaixells d¡¯aquests ja havien estat identificats com a mitj¨¤ de transport d¡¯esclaus. L¡¯apunt comptable no precisa de quina mercaderia es tractava l¡¯expedici¨®, per¨° Rodrigo dona per fet que eren persones. ¡°Tractant-se d¡¯una activitat il¡¤legal, o b¨¦ no deixaven documents escrits o b¨¦ aquests es destru?en. Fins i tot es cremaven vaixells¡±, apunta l¡¯autor.

La diplom¨¤cia brit¨¤nica denunciava de forma reiterada que les autoritats colonials espanyoles permetien el desembarcament d¡¯esclaus. Empreses operadores de vapors, com la de L¨®pez, recollien els nous treballadors for?ats que els capitans deixaven en illots per traslladar-los als ports. Els apunts comptables i notarials que va compilar Rodrigo a l¡¯Arxiu Nacional de Cuba i a l¡¯Arxiu Hist¨°ric Provincial de Santiago de Cuba indiquen una compravenda fren¨¨tica d¡¯esclaus per part dels L¨®pez. Nom¨¦s entre els anys 1848 i 1851 consten al llibre m¨¦s de 500 esclaus adquirits per ells. Rodrigo remarca que el sistema habitual per legalitzar els anomenats esclaus bozales ¡ªels introdu?ts il¡¤legalment des d¡¯?frica¡ª era tan senzill com registrar pr¨¨viament la venda d¡¯una partida inexistent d¡¯esclaus criollos ¡ªels que ja eren a Cuba¡ª, que els funcionaris colonials no s¡¯encarregaven de verificar. ¡°Nom¨¦s aix¨ª es pot entendre que la firma Antonio L¨®pez y Hermano pogu¨¦s vendre 47 esclaus d¡¯una tongada¡±, explica Rodrigo, ¡°tots de la suposada propietat de Juan Mena de Garibaldo, segons els poders que aquest li va atorgar el 15 de maig de 1850¡±.

L¡¯exemple dels Goytisolo

A mesura acumulaven capital a Cuba, els L¨®pez incrementaven la seva activitat especulativa amb la compravenda d¡¯ingenios i les seves plantacions de sucre. Mart¨ªn Rodrigo explica al llibre que el que donava valor a aquestes propietats era el nombre d¡¯esclaus registrats. Posa com a exemple el cas de la fam¨ªlia Goytisolo ¡ªavantpassats dels germans i escriptors Jos¨¦ Agust¨ªn, Juan i Luis¡ª, que van comprar una plantaci¨® nom¨¦s per tenir la m¨¤ d¡¯obra que anava inclosa en l¡¯operaci¨®. Els terrenys van ser deixats de ser cultivats i els esclaus van ser traslladats a altres plantacions. El patrimoni d¡¯aquests llinatges va ser reinvertit posteriorment a Espanya. Pel que fa a Antonio L¨®pez, apunta Rodrigo, l¡¯empori que va aixecar a la metr¨°poli no es va basar ¨²nicament en els beneficis que va obtenir als seus inicis com a negrer, per¨° sense aquests, no hauria arribat tan lluny.