Teixir amics a la ciutat

Al poble tinc unes amigues de caminar: la Tet¨¦, l¡¯Irma i les dues Marujas. A mitja tarda, ens posem l¡¯armilla reflectant cortesia d¡¯Armaduras del Norte SL i enfilem els camins de camp fins que cau la nit o comen?a a ploure. Caminem i parlem de la vida. Elles expliquen hist¨°ries d¡¯abans que no sabia i jo les instrueixo en el feminisme conscient. Quid pro quo. El dia que ens ajuntem, caminem i parlem molt perqu¨¨ sabem que les tardes no s¨®n per sempre i que jo tampoc. Al final, sempre me n¡¯he d¡¯anar i des de molt lluny, les trobo a faltar. A Barcelona no tinc amigues de caminar. Com a molt, l¡¯el¡¤l¨ªptica del DIR, per¨° no ¨¦s amiga, amiga.

?s molt dif¨ªcil ser ratol¨ª de camp a la ciutat. No es fa mai del tot de nit, els ritmes de la vida s¨®n m¨¦s accelerats i les relacions socials, diferents. La comunitat es for?a, no surt sola: s¡¯organitzen reunions afterwork per simpatitzar borratxo amb qui no et cau b¨¦ ser¨¨, l¡¯Ajuntament desplega programes per combatre la solitud ve?nal als barris gentrificats, i dius moltes vegades a la gent ¡°Hem de quedar¡±, per¨° despr¨¦s no hi quedes mai. No arribes al bar i seus amb qualsevol perqu¨¨ coneixes tothom; tampoc quedes amb els teus amics perqu¨¨ t¡¯acompanyin a fer enc¨¤rrecs; no vas a caminar amb les teves amigues de caminar.

?s molt dif¨ªcil ser ratol¨ª de camp a la ciutat. Encara m¨¦s si aquesta ciutat no ¨¦s la que et tocaria per proximitat natal. Dues vegades expatriat. Foraster sempre. Generar vincles es complica en un entorn que no ¨¦s el teu, amb el qual no simpatitzes gaire i, per ser honestos, tampoc ell amb tu. Pot ser que alguns llocs siguin de naturalesa hostil a l¡¯hora de fomentar les relacions socials amb els que hi acaben d¡¯arribar, per¨° en el fons el problema no ¨¦s el lloc, ets tu. Potser per enyoran?a, perqu¨¨ creus que hi est¨¤s de pas o per mandra, procrastines en els intents d¡¯incorporaci¨® a un grup de conviv¨¨ncia estable, com els de la pand¨¨mia.

Has d¡¯estar molt segur de voler integrar-te per integrar-te una mica. Jo, per exemple, vaig trigar quatre anys a canviar el meu llit trencat perqu¨¨, total, si ¨¦s igual, si me¡¯n vaig d¡¯aqu¨ª a quatre dies. Per¨° no me n¡¯he anat pas, i un dia gaireb¨¦ caic a terra, aix¨ª que al final me¡¯n vaig comprar un amb canap¨¨, somier i matal¨¤s de viscoel¨¤stica. La vida, sempre imposant-se.

L¡¯altre dia vaig veure un grupet de dones que teixia a les portes d¡¯una botiga de llanes del barri. Assegudes a la fresca, era una tarda per fondre¡¯s de calor, elles eren all¨¤, posant fil a l¡¯agulla. Com les amigues de caminar, per¨° quietes. ¡°Era el Dia Mundial de Teixir en P¨²blic i ho vam visibilitzar aix¨ª. Al carrer nom¨¦s sortim aquest dia l¡¯any, per¨° una vegada al mes tamb¨¦ ens reunim per crear comunitat i compartir: hi pot venir qui vulgui i cadascuna teixeix la seva pe?a, per¨° totes juntes¡±, explica Soraya Vilar, dependenta de Lalanal¨². Per a gent de totes les edats, entrada lliure, amb el vincle inicial del gust per teixir i despr¨¦s, ja es veur¨¤.

L¡¯inconvenient de la ciutat ¨¦s que, al final, tot es planifica. Fins i tot els vincles. Potser per l¡¯absorci¨® mental de la feina i el poc temps lliure que et deixa aquesta agitada vida laboral, fins i tot l¡¯oci es programa. No fos cas que te¡¯l treguin o, pitjor, que no l¡¯aprofitis (ai, el fomo!). Per aix¨° no hi ha gaire marge per a coses ¡ªni persones¡ª noves. Per aix¨° fas els sopars d¡¯empresa els dijous, sense amena?ar els plans de cap de setmana que ja t¨¦ perfectament agendats des de fa mesos la gent normal. Per aix¨° no perds el temps acompanyant el teu amic a fer enc¨¤rrecs anodins.

Precisament, sobre l¡¯amic dels enc¨¤rrecs, la meva estimada Noelia Ram¨ªrez ¡ªtot i ser una ermitana nost¨¤lgica, una tamb¨¦ t¨¦ amigues en aquesta ciutat¡ª em portava l¡¯altre dia a la reflexi¨® que fa un temps exposava la periodista Anne Helen Petersen en la seva newsletter Culture Study: ¡°L¡¯amistat dels enc¨¤rrecs [errand friendship, en angl¨¨s] vol temps, per¨° no planificaci¨®. Simplement, t¡¯uneixes a alg¨² en la seva traject¨°ria de vida durant un temps¡±. Temps improductiu per a tu, per¨° de qualitat per als dos. Petersen tamb¨¦ ho trobava a faltar quan vivia a Nova York.

Els vincles van i venen. Uns duren per sempre i els altres, una mica menys. Lluny de la ciutat, potser s¨®n m¨¦s f¨¤cils els primers, perqu¨¨ el ritme de vida ¨¦s m¨¦s lleuger, el temps es compta d¡¯una altra manera i la gent, en n¨²meros absoluts, ¨¦s la que ¨¦s, aix¨ª que tampoc pots anar jugant amb foc per acabar quedant-te sol a la vida per incompareixen?a d¡¯alternatives. A la ciutat, la gesta ¨¦s, primer, generar el vincle mateix i despr¨¦s, mantenir-lo tot i l¡¯hostilitat d¡¯uns horaris laborals impossibles i l¡¯extensa oferta social que presenten els carrers i t¡¯atabala. No es pot anar a missa i repicar.

¡°Segur que hi ha amigues de caminar a Sant Mart¨ª o al Carmel. Dep¨¨n del barri¡±, em consola la meva companya Rebeca Carranco quan li explico el que estic perpetrant aqu¨ª. Sap del que parla: sense buscar-ho, mig ve?nat ja coneix la seva filla, que acaba de n¨¦ixer, i a ella la saluden pel carrer com una m¨¦s.

Cada barri ¨¦s un m¨®n, s¨ª. O un poble, fins i tot. I segurament, aix¨° influeix. I el car¨¤cter de cadasc¨², tamb¨¦. I el sentit de pertinen?a a un lloc.