L¡¯Edat d¡¯Or de la cultura catalana

Enguany es commemoren els 150 anys de la fundaci¨® de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s. Aquest espai va ser l¡¯epicentre d¡¯una Edat d¡¯Or de la cultura catalana contempor¨¤nia. No va ser l¡¯¨²nic nucli irradiador de modernitat, per¨° cap altre ho va ser amb tanta pot¨¨ncia com l¡¯Ateneu. Era el CCCB de l¡¯¨¨poca, com diu Joan Safont ¡ªcomissari de la commemoraci¨® que s¡¯iniciar¨¤ a la tardor¡ª. La hist¨°ria que travessa el Palau Savassona funciona com un mirador privilegiat per visualitzar com es va crear i consolidar un sistema cultural en catal¨¤ durant les primeres d¨¨cades del segle XX.

Per¨° la panor¨¤mica d¡¯aquell moment encara est¨¤ per escriure, i aquesta mancan?a historiogr¨¤fica distorsiona la comprensi¨® del per¨ªode. Probablement el tret m¨¦s caracter¨ªstic d¡¯aquell sistema cultural va ser la normalitat amb la qual va establir interconnexions amb la modernitat i l¡¯antimodernitat europea. Disposem de monografies que ho estudien per a casos concrets ¡ªValery, Proust o Maurras a Catalunya, la petja de la narrativa russa a la literatura catalana, l¡¯arrelament de l¡¯avantguarda que mostra el primer volum de la biografia de Mir¨®, o Els fundadors de Garrigasait¡ª, per¨° no disposem d¡¯un mapa complet a trav¨¦s del qual podria visualitzar-se l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una cultura perfectament cosmopolita.

Si tingu¨¦ssim aquests mapes ¡ªsi atengu¨¦ssim els que la professora d¡¯ICREA Diana Sanz, investigadora del projecte europeu Social Networks of The Past, i el seu equip del Global Literary Studies Research Lab elaboren usant eines d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia artificial¡ª, podr¨ªem reescriure la hist¨°ria cultural del per¨ªode. Resseguint els passos que figures com Chesterton o Benjamin van fer a la ciutat constatar¨ªem que Barcelona no va ser perif¨¨ria de la modernitat sin¨® un dels seus centres. Amb aquests exemples ho intentem explicar.

Moments estel¡¤lars de l'Ateneu Barcelon¨¨s

1918: Josep Pla soci. L¡¯escriptor sempre dir¨¤ que l¡¯Ateneu va ser la seva aut¨¨ntica universitat i ser¨¤ ell qui, a El quadern gris, compactar¨¤ el mite de la instituci¨® com a nucli irradiador de la modernitat a Catalunya. S¡¯hi inscriu com a soci transe¨¹nt.

1920: Pol¨ªtica i societat. No va ser f¨¤cil que Betrand Russell vingu¨¦s a Barcelona i fes aquella confer¨¨ncia. L¡¯havia presentat a la societat culta el jove Joan Crexells i el primer intel¡¤lectual catal¨¤ del moment ¡ªEugeni d¡¯Ors¡ª ho va fer possible.

1924: Toca Igor Stravinski. Durant la seva primera estada a Barcelona, el m¨²sic hi fa un concert i se li ofereix una audici¨® de sardanes. Es compromet a compondre¡¯n una.

Paul Valery avisa. Convidat pels Amics de la Poesia i el Pen Club Catal¨¤, Valery hi dicta una confer¨¨ncia, parla del mal d¡¯una cultura fonamentada en la poesia i participa de la tert¨²lia presidida per Joaquim Borralleras.

1925: Prosa SOS. El poeta Carles Riba dicta la confer¨¨ncia Una generaci¨® sense novel¡¤la i planteja un dels problemes nuclears del sistema literari catal¨¤.

Lorca per als amics. Durant la seva primera estada a Catalunya, convidat per la fam¨ªlia Dal¨ª, Garc¨ªa Lorca llegeix els seus poemes en una sessi¨® privada per a alguns socis.

1926: Chesterton tamb¨¦. El polemista angl¨¨s tamb¨¦ hi passa quan ¨¦s a Barcelona.

1927: A la recerca de la novel¡¤la. Per homenatjar el fil¨°sof Joan Crexells i seguint l¡¯esperit del Goncourt, s¡¯institueix el premi Crexells de novel¡¤la. La primera convocat¨°ria, que va quedar deserta, genera una gran pol¨¨mica.

1929: Filosofia catalana. Cicle de Confer¨¨ncies impulsades per Pere Coromines. Hi participen els millors fil¨°sofs catalans del moment: Serra H¨²nter, Xirau, Carreras Artau i Mirabent.

1930: Immens putrefacte pelut. El conferenciant va estar a l¡¯altura de l¡¯expectativa. A La moral surrealista de Salvador Dal¨ª, el pintor va carregar contra Guimer¨¤ i la cultura putrefacta. Va ser interromput diverses vegades i va marxar escortat.

1931: Humor pol¨ªtic. Els salons funcionen com a redacci¨® informal d¡¯algunes de les millors revistes de l¡¯¨¨poca. Amb Valent¨ª Castanys com a referent gr¨¤fic i Josep Maria de Sagarra i Josep Maria Planes com a escriptors de refer¨¨ncia, el setmanari sat¨ªric El Be Negre es cuina all¨¤.

1932: La novel¡¤la de Barcelona. Amb la ploma a la m¨¤ i mentre s¡¯escolten les culleretes dels caf¨¨s, en pocs mesos Josep Maria Sagarra redacta Vida privada a la biblioteca.

1935: Ter¨¤pia Tosquelles. Amb l¡¯ascens del nazisme, la di¨¤spora cultural. El refugiat Sandor Eiminder psicoanalitza Francesc Tosquelles, que n¡¯¨¦s membre.