¡®Ments inquietes¡¯, televisi¨® bona i senzilla

A l¡¯estiu, les televisions generalistes no sembla que es barallin per l¡¯audi¨¨ncia. Els programes que mantenen a la graella els porten un segon repartiment i les estrenes substitut¨°ries fan poca despesa, si m¨¦s no a les p¨²bliques. Al davant, les plataformes no s¡¯aprimen. Al contrari, augmenten la seva pantagru¨¨lica oferta, cada cop m¨¦s repetitiva i estandarditzada. Aquest mes de juliol estrenen m¨¦s de 180 t¨ªtols, entre blockbusters i s¨¨ries (noves peces o noves temporades de seguiment).

Per¨° la humilitat i petitesa d¡¯algunes propostes de les emissores tradicionals no perjudica la seva pertin¨¨ncia ni atractiu. Per exemple, Ments inquietes. TV3, dijous a la nit, molt de nit, despr¨¦s d¡¯un Pol¨°nia de nevera amb muntatge de gags ja vistos i A2veus, que enceta segona temporada. Es tracta d¡¯oferir el testimoni de dos professionals d¡¯un sector. Han de pert¨¤nyer a generacions distants. El personatge de m¨¦s edat aporta l¡¯experi¨¨ncia sense que aix¨° hagi d¡¯excloure un esperit intr¨¨pid i una voluntat innovadora.

?s de lamentar que el programa no faci coincidir en cap moment Carme Ruscalleda (1952) i Ivan Surinder (1991)

Seran sis cap¨ªtols de 45 minuts. El primer, sobre gastronomia, el van protagonitzar Carme Ruscalleda (1952) i Ivan Surinder (1991). Una tria irreprotxable per la traject¨°ria dels convidats, que es van explicar molt b¨¦. ?s clar que no eren una descoberta ni uns nouvinguts als mitjans de comunicaci¨®. Ruscalleda fins i tot t¨¦ una secci¨® culin¨¤ria al Tot es mou hivernal i d¡¯Ivan Surinder es poden consultar les 22 receptes de la cuina ¨ªndia que va fer al Canal Cocina.

Es van explicar amb simpatia i molt planerament, com si ho estiguessin comentant a la fam¨ªlia. Sorpr¨¨n, i ¨¦s de lamentar, que el programa els mantingui a?llats, en cap moment coincideixen els dos convidats. ?s perdre una oportunitat per enriquir-lo amb alguna controv¨¨rsia amistosa. Per exemple, sobre les estrelles Michelin. Ruscalleda ¨¦s una cuinera reiteradament reconeguda amb la m¨¤xima distinci¨® de la guia francesa i Surinder manifesta expl¨ªcitament que no les persegueix perqu¨¨ aix¨° implica unes obligacions que no vol seguir. Un bon tema del qual s¡¯hauria tret m¨¦s profit en un di¨¤leg que no va ser. No ¨¦s el mateix que cadasc¨² digui la seva per separat.

Ruscalleda, amb la tranquil¡¤litat i la seguretat que dona el reconeixement a la traject¨°ria, va comentar els seus or¨ªgens dif¨ªcils, aquells diumenges en qu¨¨ el Sant Pau no rebia cap client, i no va amagar, per rebregar-los, acudits bel¡¤ligerants com aquell que defineix la restauraci¨® que practiquen Ruscalleda et alii: ¡°Res al plat, tot a la factura¡±. Surinder, que porta el Tandoor i el Mirch, que s¡¯anuncia com a ¡°indian garito¡±, segur que es va posar l¡¯audi¨¨ncia a la butxaca parlant, amb passi¨®, de la cuina de carrer de l¡¯?ndia (el Vada pav) o de l¡¯adaptaci¨® del curri als gustos mediterranis. Ell tamb¨¦ va tenir uns comen?aments dif¨ªcils. Per exemple, va explicar, quan va cometre l¡¯error de pensar que fent-ho m¨¦s barat i menys bo s¡¯emplenaria el restaurant. Va tornar a la qualitat i al preu que costa. El programa va tenir un contingut profit¨®s que no va sortir de cap confer¨¨ncia acad¨¨mica. Ho va fer del testimoni de dos grans cuiners, de la narraci¨® del seu aprenentatge i de les lli?ons rebudes durant la vida professional. Sense un bri de pedanteria.

El programa ¨¦s una producci¨® d¡¯Inc¨ªs Films, com tamb¨¦ ho ¨¦s A2veus, que el precedeix a la graella del dijous. Ments inquie?tes fuig dels t¨°pics que defineixen un programa estiuenc. El po?drien fer, merescudament, el novembre i a una hora m¨¦s apta.