Minimitzar la diversitat

Que amb la diversitat ling¨¹¨ªstica tothom s¡¯hi atreveix ¨¦s cosa que sab¨ªem, per¨° no deixar¨¤ de sorprendre¡¯ns mai el desvergonyiment amb qu¨¨ alguns carreguen contra tot all¨° que integra la difer¨¨ncia. Hom pot escriure un article al diari advocant obertament per l¡¯extinci¨® de les lleng¨¹es per mitj¨¤ de l¡¯eufemisme ¡°minimizar la diversidad¡± i no passa res, quan probablement els mateixos prop¨°sits, aplicats a altres elements distintius de l¡¯individu com s¨®n la ra?a, la religi¨® o l¡¯orientaci¨® sexual, justificarien f¨¤cilment l¡¯adscripci¨® de l¡¯autor a ideologies totalit¨¤ries. I ja no cal ni tan sols una argumentaci¨® ideol¨°gica, o filos¨°fica, basta el recordatori dels costos econ¨°mics que comporta la diversitat ling¨¹¨ªstica per bandejar tot de lleng¨¹es del m¨®n i quedar-nos nom¨¦s amb una dotzena.

?s curi¨®s, tamb¨¦, veure com els cr¨ªtics de la diversitat s¡¯agafen a consideracions sobre qu¨¨ s¨®n les lleng¨¹es que ja estan caducades dins la mateixa reflexi¨® ling¨¹¨ªstica. Veiem, aix¨ª, com sovint s¡¯atribueix als defensors de les lleng¨¹es minorit¨¤ries tesis rom¨¤ntiques sobre la identificaci¨® de la llengua amb el Volk, i per tant amb la construcci¨® de la naci¨® (aix¨° ho defensava Prat de la Riba, per¨° avui ja no ho sost¨¦ ning¨²); o b¨¦ tesis com la de Sapir-Wolf, aquella que diu que la llengua reflecteix una manera de veure el m¨®n, amb el t¨°pic que els esquimals tenen tot de paraules per referir-se a la neu. Una llengua reflecteix el m¨®n, per¨° no construeix la mirada amb qu¨¨ ens representem aquest m¨®n.

De vegades sembla que la llengua s¡¯ha convertit en l¡¯¨²ltim reducte dels que s¡¯apunten al privilegi de poder exercir la discriminaci¨® barroera. A ning¨² se li acut que un metge pugui negar l¡¯assist¨¨ncia sanit¨¤ria a alg¨² per ra¨® del color de pell, o de creen?a religiosa, i en canvi s¨ª que passa amb la llengua sota el pretext de la comprensi¨® i de la falta de recursos per assegurar aquesta comprensi¨®. Altra vegada els costos associats a la diversitat ling¨¹¨ªstica s¨®n la coartada liberal per convergir en la llengua gran, la llengua comuna, sobre la qual no pesa cap judici ¨¨tic dels mitjans pels quals ha aconseguit la posici¨® de privilegi. Rere les lleng¨¹es amb centeners de milions de parlants hi ha grans hist¨°ries de vio?l¨¨ncia.

I aix¨ª com no hi ha cr¨ªtica sobre els avatars que han fet cr¨¦ixer les lleng¨¹es grans, no es dubta a menystenir els esfor?os de les lleng¨¹es petites a l¡¯hora d¡¯emprendre processos de normalitzaci¨®, sempre sospitosos d¡¯estar alimentats pel nacionalisme m¨¦s abjecte tot i tractar-se de projectes endegats en democr¨¤cia. I a Catalunya concretament, per majories molt ¨¤mplies. Si ets parlant d¡¯una llengua gran, pots anar pel m¨®n, et fas entendre, ets din¨¤mic i cosmopolita; si ets parlant d¡¯una llengua petita i vols exercir com a tal, ets excloent, provinci¨¤, l¡¯¨²nic que vols ¨¦s constituir el teu n¨ªnxol i fer-ne fora els que no s¨®n com tu.

Hi ha un element que obvien els defensors de les lleng¨¹es grans: de lleng¨¹es se¡¯n poden parlar m¨¦s d¡¯una. Potser ¨¦s que no ho saben, perqu¨¨ els m¨¦s monoling¨¹es s¨®n justament els parlants de lleng¨¹es grans. Si des de les lleng¨¹es del privilegi es consider¨¦s la possibilitat de no anorrear la resta de lleng¨¹es (la qual cosa ¨¦s tristament contr¨¤ria a la seva naturalesa), es veuria en la poligl¨°ssia la via per construir un pacte entre lleng¨¹es que garant¨ªs la prevalen?a de les unes i la superviv¨¨ncia de les altres, en un equilibri profit¨®s que garant¨ªs tant el cosmopolitisme d¡¯una banda i la necessitat d¡¯ancoratge de l¡¯altra. Jo ja s¨¦ que, per anar pel m¨®n, m¡¯he d¡¯equipar d¡¯altres lleng¨¹es per fer-me entendre, per¨° tu fes possible que la meva llengua pugui des?enrotllar-se amb normalitat en l¡¯espai que li ¨¦s natural.

Aix¨ª estem a Espanya. L¡¯¨²nica via perqu¨¨ les altres lleng¨¹es puguem perviure passa perqu¨¨ la llengua gran cedeixi i empari un espai de superviv¨¨ncia suficient pel qual es garanteixin drets d¡¯¨²s de la llengua equiparables a drets fonamentals, aquells que associem a ra?a, sexe o orientaci¨® sexual. No es tracta de vincular la llengua a un poble, una naci¨® o una visi¨® del m¨®n, sin¨® simplement a l¡¯exercici d¡¯uns drets com a ¨¦ssers que parlem.

I ning¨² hauria de poder dir sense passar vergonya que amb menys lleng¨¹es estar¨ªem millor; sembla que no n¡¯hi ha prou que tots ja parlem castell¨¤ que a m¨¦s hem de deixar de parlar altres coses.