L¡¯invent del PowerPoint

¡°Tens alguna cosa a dir o posar¨¤s un PowerPoint?¡±. No m¡¯havia trobat mai amb un interlocutor tan franc en el moment de concretar els termes d¡¯una xerrada sobre periodisme a la qual em va convidar una universitat de Barcelona. Aquell missatge d¡¯un veter¨¤ administratiu que sabia molt sobre confer¨¨ncies i conferenciants em va animar a perseverar en el debat obert amb alguns alumnes sobre el creixent ¨²s de la tecnologia i la gradual desaparici¨® de les classes magistrals a la majoria de les aules i presentacions, fins i tot sobre continguts que exigeixen imaginaci¨®, no necess¨¤riament sobre comunicaci¨®.

Els entesos aposten per jugar amb la imatge i la paraula, combinar la teoria amb la pr¨¤ctica, un exercici m¨¦s complet que el de clavar la pallissa o posar un v¨ªdeo, una alternativa que d¡¯altra banda no suposa precisament el mateix: l¡¯orador corre el risc d¡¯avorrir o ser descobert com un bocamoll mentre que un muntatge audiovisual cobreix les espatlles a l¡¯impostor o per contra dona a con¨¨ixer el portaveu d¡¯un equip que conjuga l¡¯esfor? i el coneixement i satisf¨¤ l¡¯auditori, cada dia m¨¦s familiaritzat amb el m¨®n digital i el PowerPoint.

No he conegut mai cap professor que coment¨¦s millor les portades de la premsa que Carlos P¨¦rez de Rozas. Els gestos grandiloq¨¹ents i els tons de veu d¡¯aquell director d¡¯art donaven vida a les diapositives seleccionades per relatar les gestes esportives de figures com Muhammad Ali. A ning¨² se li va passar pel cap gravar les seves intervencions perqu¨¨ eren personals i intransferibles, canviaven cada dia en funci¨® del seu humor i de l¡¯inter¨¨s dels oients, conven?ut que no hi havia una recepta o document que serv¨ªs tant per als matriculats de la Pompeu com els de la Blanquerna.

A mi m¡¯agrada tant parlar que acostumo a disgregar, de manera que necessito que em corregeixin i ajudin a trobar solucions que, si ¨¦s possible, no passin pel PowerPoint. Vaig aprendre molt en el festival literari de Morella, organitzat per Elena Moya, despr¨¦s d¡¯escoltar Eduardo Mendoza i Amparo Hurtado. Moya em va il¡¤lustrar sobre les reflexions curtes i directes dels anglesos en comparaci¨® amb les dissertacions dels que ens omplim la boca amb el Bar?a. No hi ha taula rodona on no surti el relat del Bar?a.

Intento practicar i sempre que puc assisteixo a actes que considero idonis per aprendre, com per exemple l¡¯¨²ltim que va organitzar l¡¯Associaci¨® Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC). La jornada va culminar amb una lli?¨® de la ling¨¹ista Maria Carme Junyent. El t¨ªtol de la pon¨¨ncia era El futur del catal¨¤: qu¨¨ hi pot fer la premsa comarcal?, un tema que m¡¯ocupa molt perqu¨¨ la meva llengua materna ¨¦s el catal¨¤ i procuro no oblidar que abans d¡¯anar a parar a EL PA?S em vaig iniciar a El 9 Nou i l¡¯Avui i col¡¤laboro a Catalunya R¨¤dio i R¨¤dio Barcelona.

La sorpresa va arribar quan Junyent va demanar el correu que havia enviat per a la presentaci¨® i no hi va haver resposta ni av¨ªs de rebuda a la sala d¡¯aquell hotel de Barcelona. La r¨¨plica de la conferenciant va resultar tan educada com admirable perqu¨¨ va arrencar tota tranquil¡¤la i ferma en la seva exposici¨® sense buscar culpables, esperan?ada encara que en algun moment apareixeria el suport que havia d¡¯il¡¤lustrar la seva dissertaci¨® sobre la necessitat de no interrompre la transmissi¨® intergeneracional del catal¨¤, i encara menys a Catalunya.

La confer¨¨ncia va acabar sense que arrib¨¦s el PowerPoint en q¨¹esti¨®, i va ser una sort per als presents perqu¨¨ Junyent va estar magistral, per pedag¨°gica i convincent, sempre cre?ble sense necessitat de contemplar els mapes i les dades que tenien com a missi¨® autentificar el seu discurs i donar volada a la dedicat¨°ria, ¡°als meus nets, que no s¨¦ si existiran ni si parlaran catal¨¤, per¨° la iaia els estima¡±, que figura en el seu llibre El futur del catal¨¤ dep¨¨n de tu (La Campana). Junyent tenia tan sabut i interioritzat el que havia de dir que no li va caldre ajuda per captar l¡¯inter¨¨s del p¨²blic de l¡¯ACPC.

I els assistents es van mostrar igualment tan atents i concentrats que van corregir Junyent a cor i de seguida quan va dir Twitter i es referia a Netflix. No hi va haver distraccions ni ning¨² es va preocupar per si el correu s¡¯havia enviat o no s¡¯havia rebut perqu¨¨ el missatge de la ling¨¹ista va ser molt ben rebut despr¨¦s que la doctora Cristina Pulido present¨¦s el treball guanyador de l¡¯11¨¨ Premi de Recerca Universit¨¤ria Premsa Comarcal: ¡°El periodisme de proximitat davant del repte de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial¡±, un t¨ªtol que evocava el PowerPoint.

Pulido es va explicar molt b¨¦ i va tranquil¡¤litzar l¡¯auditori m¨¦s neeguit¨®s quan va insistir que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial servir¨¤ sobretot per agilitzar i simplificar els processos de producci¨® de not¨ªcies perqu¨¨ ¡°la capacitat humana es pugui centrar a millorar els continguts¡±, argument que incideix en la tesi de l¡¯enginyera Elisenda Nou-Balust, premi Princesa de Girona, entrevistada a La Vanguardia. ¡°La intel¡¤lig¨¨ncia artificial alliberar¨¤ la teva intel¡¤lig¨¨ncia natural de tasques secund¨¤ries i automatitzables (¡­) Escapar¨¤ de tota temptativa de domini¡±, va argumentar a La Contra.

No paro de contrastar opinions des que vaig escoltar Pulido i tendeixo a associar, sense que sempre vingui a tomb, el PowerPoint amb l¡¯IA. La pen¨²ltima ¨¦s una del premiat publicista Toni Segarra. ¡°El costat creatiu no morir¨¤. I tinc la sensaci¨® que en algun moment alg¨² tornar¨¤ a descobrir que utilitzar el talent ¨¦s m¨¦s eficient i estalvia diners¡±, va afirmar a El Mundo. I l¡¯¨²ltima correspon a un article de Tom¨¤s Delcl¨®s, amb data de 2010, que es pregunta si ¡°el PowerPoint ens fa est¨²pids¡± a partir d¡¯un llibre de Franck Frommer.

El repte ¨¦s aconseguir que el contingut sigui aut¨¨ntic, que el fons guanyi la forma i que l¡¯enginy s¡¯imposi a la mediocritat, un pla que em porta encara a recelar del PowerPoint. Aix¨ª que responc al meu interlocutor acad¨¨mic que no em caldr¨¤ suport tecnol¨°gic per a la meva xerrada a la universitat: ¡°Tinc alguna cosa a dir¡±, li explico satisfet fins que em torna a interpel¡¤lar: ¡°Suposo que no llegir¨¤s deu fulls i que sabr¨¤s articular un discurs improvisat i sense apunts¡±. I ¨¦s llavors quan em quedo sense paraules, sense papers i sense PowerPoint.