Brodsky i la repressi¨®

Ara se sent al pa¨ªs parlar pertot de repressi¨®. Per¨° res de les repressions que experimenten els que en parlen avui t¨¦ gaire a veure amb la que van patir sota el r¨¨gim sovi¨¨tic els dissidents, els intel¡¤lectuals i, curiosament, els poetes ¡ªque sempre parlen en veu baixa¡ª, m¨¦s que quasi ning¨².

Aquest va ser el cas de Joseph Brodsky (1940-1996), un dels m¨¦s grans poetes del segle XX en llengua russa i anglesa, nascut a Sant Petersburg quan es deia Leningrad (¡°ciutat de Lenin¡±, en rus), i mort a l¡¯exili de Nova York l¡¯any 1996. Si el lector em permet parlar en primera persona per una vegada, li dir¨¦ que el poeta em va dedicar dos o tres llibres arran d¡¯una estada seva a Barcelona despr¨¦s d¡¯haver rebut el premi Nobel de Literatura, en un dels quals va escriure: ¡°For Jordi Llovet, in this town where so much was lost¡± (¡°...en aquesta ciutat on tant es va perdre¡±). Es referia a la Guerra Civil espanyola i el seu malaguanyat final per a Catalunya, i per a tota Espanya, no ho oblid¨¦ssim.

Brodsky va escriure gaireb¨¦ sempre en rus, encara que va fer algun poema en angl¨¨s i va traduir a aquesta llengua una bona part de la seva obra. Pel que fa a la llengua russa, ¨¦s, al nostre entendre, un dels quatre gegants del seu segle, juntament amb Tsvet¨¤ie?va, Akhm¨¤tova i Mandelstam: en aquest cas hi ha una paritat de g¨¨nere incontestable. Els cr¨ªtics literaris que han estudiat a fons la seva obra opinen tots que el misteri de la bellesa po¨¨tica de Brodsky es troba en la pros¨°dia, val a dir, l¡¯eufonia i la musicalitat dels versos, de les frases i dels per¨ªodes: aix¨° que costa tant de trobar en la prosa catalana d¡¯aquests moments.

Brodsky era un poeta jueu, i aix¨° no ¨¦s cap bagatel¡¤la. Un jueu culte, com era el seu cas, posseeix una relaci¨® amb el llenguatge que no es troba en gaires religions: el judaisme ¨¦s una religi¨® del Llibre i la Paraula ¡ª¨¦s millor que el Verb es faci logos que no carn¡ª; i la seva relaci¨® amb la llengua, no solament l¡¯hebrea, sin¨® la que sigui, ¨¦s espiritual (no ideol¨°gica), de respecte, de veneraci¨® i de cura.

Escrivia versos i algunes proses que sempre resulten po¨¨tiques, com les de Baudelaire que es troben al llibre L¡¯spleen de Par¨ªs. El r¨¨gim sovi¨¨tic, que tenia m¨¦s ulls que els ¨¤ngels de l¡¯absis de Sant Climent de Ta¨¹ll (MNAC), per¨° amb intencions perverses, se¡¯l va mirar amb desconfian?a des del comen?ament, quan Brodsky publicava, si podia, un o altre poema en una revista liter¨¤ria. No van trigar a acusar-lo de ¡°par¨¤sit¡±, i tampoc s¡¯ho van pensar gaire a enviar-lo exiliat a Sib¨¨ria, condemnat a cinc anys de treballs for?ats. Els bons oficis de Kornei Txukovski, del compositor Dmitri Xostak¨°vitx ¡ªuna altra v¨ªctima de la tortura cr¨ªtica¡ª, de Ievgueni Ievtuxenko ¡ªaquest era for?a llegit a Catalunya fa trenta o quaranta anys¡ª i de Jean-Paul Sartre van aconseguir que nom¨¦s hi pass¨¦s un any. Llavors el poeta va mantenir una gran discreci¨® envers les autoritats sovi¨¨tiques, i l¡¯any 1972, veient el r¨¨gim que l¡¯escriptor s¡¯havia convertit en un poeta de renom internacional, li van permetre abandonar el pa¨ªs.

El nostre llibre d¡¯avui, Joseph Brodsky, En una habitaci¨® i mitja, traducci¨® extraordin¨¤ria de Xavier P¨¤mies (D¨ªas Contados, Barcelona, 2022), parla de les seves desventures durant la seva estada a R¨²ssia, de l¡¯estretor que viuen els homes i dones sensibles al valor de l¡¯intel¡¤lecte quan es troben abassegats per una ideologia totalit¨¤ria i una repressi¨® sistem¨¤tica, i de la humiliaci¨® moral que experimenta, sota una dictadura, tota persona que tingui un concepte franc de la llibertat.

Els Brodsky van tenir sort, nom¨¦s en petita mesura. Segons les lleis, a una fam¨ªlia de pare, mare i un sol fill els hauria estat destinat un habitatge de 27 metres quadrats; per¨° com que els va tocar viure en un edifici amb parets mestres no modificables, els en van tocar 40. El v¨¤ter, el bany i la cuina s¡¯havien de compartir. Ja als Estats Units, Brodsky no va viatjar mai a R¨²ssia, ni tan sols per veure enterrar el pare i la mare; i ells, amb m¨¦s ra¨®, no el van poder visitar a Am¨¨rica. Vet aqu¨ª els trets d¡¯una repressi¨® de deb¨° i d¡¯un anihilament de la dignitat com es viuen a totes les dictadures.

Al llibre, sempre amb una eleg¨¤ncia moral envejable, l¡¯autor recorda el seu pare amb el vestit de funcionari de l¡¯ex¨¨rcit ¡ª¡°A R¨²ssia els militars no vesteixen quasi mai de civil, ni tan sols a casa¡±¡ª, aquell abric negre ¡°com l¡¯atzabeja, amb dues rengleres de botons daurats que feien pensar en una avinguda a la nit¡±¡ª i l¡¯armari imponent en qu¨¨ es desaven totes les coses de la casa en un amuntegament d¡¯habitaci¨® de noi jove: roba, barrets, joguines, fotografies, bicicleta, mantes i llen?ols.

I tot el llibre respira aquella idea de la llibertat pr¨°pia dels il¡¤lustrats i de la filosofia idealista: malgrat tants inconvenients, malgrat la mis¨¨ria espiritual i moral que es respirava a la R¨²ssia del seu temps, en aquella ¡°habitaci¨® i mitja¡± vivien la joia, l¡¯esperan?a i la llibertat.