Alta costura i uns quants sargits de Par¨ªs a Barcelona

Unes quantes sales de dos museus de Barcelona i Par¨ªs acullen un recorregut per la indument¨¤ria al llarg del temps. Permanentment, el Museu del Disseny de Barcelona, i fins al juny es va veure al Palais Galliera de Par¨ªs. Com que han estat simult¨¤nies ¨¦s una ocasi¨® com poques per llegir-les i, sobretot, fer-les parlar, o com a m¨ªnim demanar-los-ho. A les Gl¨°ries, la mostra comen?a el 1550 per acabar el 2015, i al districte setze de la capital francesa, recula fins al segle XVIII fins a arribar a les col¡¤leccions de tardor-hivern 2019-2020. Des de dos llocs en aquest terreny molt distants, i determinades per aix¨°, les inquietuds que guien la mirada per les col¡¤leccions dels dos museus s¨®n sensiblement diferents, i els t¨ªtols ho indiquen: El cos vestit, comissariada per Teresa Bastardes i Silvia Ventosa, a Barcelona; Una hist¨°ria de la moda, comissariada per Miren Arzalluz, Marie-Laure Gutton i tot l¡¯equip curador del museu, a Par¨ªs.

El cos vestit parteix de la premissa que una pe?a de roba, sigui quina sigui, t¨¦ sempre per funci¨® actuar sobre el cos, i s¡¯obsessiona amb la idea fins al punt de fer una hist¨°ria de la moda gaireb¨¦ amb aquest ¨²nic prisma. Si ¨¦s gaireb¨¦ i no del tot, ¨¦s perqu¨¨ el material amb qu¨¨ tracten, malgrat la voluntat d¡¯eludir-ho tant com sigui possible, ¨¦s fonamentalment simb¨°lic, i no hi ha escapat¨°ria: a l¡¯hora de posar-hi una l¨°gica, la que imposa un relat que es vol lineal i evolutiu, s¨®n els usos, els significats, i les consideracions socials les que condueixen a vestir per crear un cos que hi respongui. La trampa, simplificadora, ¨¦s el didactisme gaireb¨¦ infantil en qu¨¨ cau, les etapes que crema, i tot el que deixa de banda per no posar en entredit la hist¨°ria tan poc contradict¨°ria que explica. Ampliar, eixamplar, reduir, comprimir, allargar, estirar, perfilar, marcar, destapar i revelar, en aquests moviments es tradueix i es reflecteix tot el que es juga en la indument¨¤ria, en un fons evidentment hist¨°ric i social esbossat al llarg del recorregut. Per¨° ?i les altres forces presents en una vestimenta? ?Els teixits, els colors, els motius, les provinences, i les refer¨¨ncies? ?Els corrents subterranis de les estrelles o els esperits singulars que, contradient una part o tots els usos d¡¯una ¨¨poca, acaben dictant l¡¯avantguarda de fen¨°mens que advenen m¨¦s tard, si advenen, o una avantguarda pura, que mai s¡¯arriba a deixar instal¡¤lar? El cos vestit respon molt b¨¦ a la pregunta que creu que es planteja, no deixa sorgir unes falles que costa de creure que no hi siguin, i, fent-ho, tendeix a agrupar propostes i moments de la creaci¨® que les consideracions m¨¦s profundament est¨¨tiques i simb¨°liques oposarien, o, com a m¨ªnim, distingirien.

?s la hist¨°ria, sobretot, d¡¯un gran poder. Par¨ªs i Barcelona estan, en aquest punt, a m¨¦s de 1.034 quil¨°metres de dist¨¤ncia. I, potser per aix¨°, veure-les les dues simult¨¤niament obre tantes caixes dels trons

Aquestes reflexions s¨®n, en canvi, les que construeixen la mirada d¡¯Una hist¨°ria de la moda, al Palais Galliera, sense caure en l¡¯oblit del cos, omnipresent per definici¨®. L¡¯igual inter¨¨s per qui porta el vestit i per qui el fa posa al centre els circuits de l¡¯eleg¨¤ncia i els seus protagonistes al llarg del temps: des de la importaci¨® i fabricaci¨® de cotonades al segle XVIII, el valor dels fils platejats i daurats durant la Revoluci¨®, les marxants de moda com Rose Bertin i les seves c¨¨lebres clientes¡ªMaria Antonieta entre elles¡ª o la ¡°Gran Ren¨²ncia¡± de la indument¨¤ria masculina al segle XIX, quan s¡¯imposen els colors foscos i una ¨²nica expressi¨® de l¡¯eleg¨¤ncia entre els homes, fins a l¡¯exposici¨® dels vestuaris m¨¦s imponents dels dos segles passats i el funcionament i les evolucions del sistema de l¡¯alta costura francesa a partir de la fundaci¨® de la casa Lanvin i la creaci¨® m¨¦s rigorosament contempor¨¤nia d¡¯Azzedine Ala?a, Rick Owens o Walter Van Beirendonck. Nom¨¦s mostrant tots els fils que sostenen el circuit se¡¯n veuen els moviments, i l¡¯espai que realment ocupa. L¡¯entrada la custodia un conjunt Comme des gar?ons que incorpora un maniqu¨ª amb els malucs deformats com dues pilotes m¨¦s grans que de futbol sota unes mitges de flors vermelles i tatuades i un coll inspirat directament del Directori; i la sortida es fa per un passad¨ªs on Mondrian i Saint Laurent i els surrealistes i Schiaparelli conviuen en una mateixa vitrina, molt llarga, sota el cartell de ¡°Moda i art¡±. Dels excessos de la cirurgia est¨¨tica convocats pels malucs de Kawakubo, fins al contraban llumin¨®s entre el m¨®n de l¡¯art i el de la costura, els dos extrems de l¡¯exposici¨® delimiten els confins d¡¯un univers esplendor¨®s, brillant, i contradictori, que l'historiador de la moda Olivier Saillard va condensar magistralment en un ep¨ªleg entre desfilada i performance: ¡°The Impossible Wardrobe¡±, on l¡¯actriu Tilda Swinton presenta cinquanta-sis peces del fons hist¨°ric del museu, durant quaranta-cinc minuts en qu¨¨ Saillard denuncia justament el cos absent de molts museus de la moda.

Les dues exposicions s¨®n, declarant-ho m¨¦s o menys expl¨ªcitament, dos passejos per l¡¯alta costura, fins i tot quan el nom d¡¯alta costura ¨¦s encara anacr¨°nic, ¨¦s a dir del vestir dels que han adquirit i acumulat, clients primer i col¡¤leccionistes despr¨¦s, peces al preu del que s¨®n, ¨¦s a dir, obres d¡¯art, primer sense signatura, i despr¨¦s amb. ?s la hist¨°ria, sobretot, d¡¯un gran poder. Par¨ªs i Barcelona estan, en aquest punt, a m¨¦s de 1.034 quil¨°metres de dist¨¤ncia. I, potser per aix¨°, veure-les les dues simult¨¤niament obre tantes caixes dels trons. L¡¯oportunitat de fer aquest exercici hi ¨¦s.