¡®La veu del seu amo¡¯, de Max Besora: Una faula sobre les relacions de poder

Llegir Max Besora ¨¦s una festa. I ho ¨¦s perqu¨¨ Besora ent¨¦n la literatura des d¡¯una perspectiva l¨²dica: per a ell, la literatura significa experimentaci¨® amb el llenguatge, significa par¨°dia, ironia i pastitx. Elements tots ells que tornem a trobar en el seu nou treball La veu del seu amo, una novel¡¤la on l¡¯autor dona veu a un gos petaner que va a la recerca d¡¯un amo. Besora construeix una faula contempor¨¤nia entorn de les relacions de poder que estructuren les relacions humanes, unes relacions que, ens recorda Besora, aparentment no poden fugir d¡¯aquesta l¨°gica d¡¯ab¨²s de poder, at¨¨s que el desig i la voluntat de dominaci¨® s¨®n intr¨ªnsecament humanes.

La veu del seu amo t¨¦ un punt de divertimento amb aquest relat: traduir ¡°de l¡¯original en llenguatge can¨ª¡±, on els gossos dialoguen entre ells, on cada animal t¨¦ la seva pr¨°pia llengua i on ens transcriuen les cartes, mai enviades, que el gos escriu als humans i que firma amb la seva petjada. Per¨° no ens hem d¡¯enganyar, aquest ¨¦s nom¨¦s l¡¯embolcall: La veu del seu amo ¨¦s una novel¡¤la on Besora assumeix el consell horaci¨¤ de docere et delectare ¡ªensenyar delectant¡ª no nom¨¦s per reflexionar sobre les relacions de poder i sobre la voluntat de poder intr¨ªnsecament humanes, sin¨® tamb¨¦ per inscriure¡¯s dins de la tradici¨® de l¡¯animalitzaci¨® liter¨¤ria i de les faules protagonitzades per animals, tradici¨® que va d¡¯Isop fins a George Orwell, de Jack London fins Wajdi Mouawad i Natsume Soseki passant per Horacio Quiroga, per donar-li la volta. Perqu¨¨ a Besora no li interessa mostrar-nos els animals com a representaci¨® dels ¨¦ssers humans, sin¨® pensar l¡¯animalitat com a resposta i com a alternativa. La pregunta ja no ¨¦s qui ¨¦s m¨¦s animal, si l¡¯individu o la b¨¨stia, sin¨® si l¡¯animalitat pot ser pensada com l¡¯alternativa a una humanitat sustentada en la denigraci¨® i explotaci¨® f¨ªsica, moral i material del m¨¦s feble.

Amb les habituals refer¨¨ncies a les seves novel¡¤les anteriors ¡ªens retrobem, per exemple, amb Sant Pancraci o Joan Orp¨ª, convertit en nom de carrer¡ª, amb ironia i to burlaner ¡ªcom ara el jove que escriu novel¡¤les que res tenen a veure amb les d¡¯aquells imitadors ¡°buits d¡¯idees i sense estil¡±, ¡°ja mortes i caducades¡±, per¨° que ¡°guanyen premis, fama i honor¡±, i que rep una carta de rebuig en qu¨¨ l¡¯editor li diu sense cap mena de cortesia que ¡°la seva obra ¨¦s simplement horrible (...) mai n¡¯hav¨ªem llegit cap de pitjor¡±¡ª Besora ref¨¤ a La veu del seu amo la dial¨¨ctica amo-esclau de Hegel, posteriorment revisada per Lacan, per reflexionar sobre la necessitat de reconeixement ¡ªl¡¯amo ¨¦s reconegut per l¡¯esclau i l¡¯esclau per l¡¯amo¡ª, sobre la inscripci¨® dins del sistema, ¨¦s a dir, sobre la domesticaci¨® ¡ªel gos assumeix el rol de ser un animal dom¨¨stic, al servei de l¡¯amo que el mant¨¦ i el cuida com a contraprestaci¨®¡ª i, en concret, sobre la p¨¨rdua de llibertat com a conseq¨¹¨¨ncia inevitable. Deixar de ser lliure per ser esclau, aquest ¨¦s el dilema que afronta el gos petaner i que nosaltres hem superat assumint l¡¯¨¦sser esclau com a ¨²nica possibilitat. Perqu¨¨ no nom¨¦s hem renunciat a la nostra llibertat, sin¨® que hem acceptat que l¡¯ab¨²s de poder, la submissi¨® i la voluntat de poder estructurin les relacions socials renegant de tota alternativa possible.