¡®Tu mateix/a¡¯

El llenguatge constitueix un indicatiu fascinant de les relacions que establim les persones en el si dels grups humans. De fet, quan analitzem el llenguatge emprat en una interacci¨®, dedu?m un munt d¡¯informaci¨® sobre com s¨®n i com es relacionen els individus. Algunes expressions funcionen com a term¨°metre de la realitat relacional i ens permeten fer-nos una idea de qu¨¨ est¨¤ passant entre els que parlen. Vegem per exemple el cas de la frase sint¨¨tica ¡°Tu mateix/a¡±, aparentment tan inn¨°cua, en el fons carregada de molta intenci¨® comunicativa.

?s una expressi¨® freq¨¹ent que, sota la seva senzillesa superficial, amaga for?a quantitat d¡¯informaci¨®. Donem una ullada primer a la forma: amb prou feines dues breus paraules de significat certament inespec¨ªfic: tu (que, pr¨°piament, no significa res, m¨¦s enll¨¤ d¡¯assenyalar l¡¯interlocutor) i mateix/a, un adjectiu pronominal que intensifica el significat del pronom anterior (¡®tu i no un altre¡¯).

En un entorn professional, ens diu moltes coses sobre la cultura de l¡¯organitzaci¨®. Pensem en una primera interpretaci¨® i, per ser la primera, que sigui la m¨¦s positiva: tu mateix pot ser expressi¨® de l¡¯estil de lideratge d¡¯una estructura organitzativa on les persones amb responsabilitats directives deleguen confiadament en els seus col¡¤laboradors. En aquest escenari, tu mateix/a pot equivaldre a ¡°tu ets l¡¯enginyer / tu ets l¡¯arquitecta; per tant, tu saps millor que ning¨² quina ¨¦s la soluci¨® t¨¨cnica que cal aplicar. Confiem en tu¡±. Per cert, ja que hi som: els estudis acad¨¨mics i les enquestes de satisfacci¨® mostren que aquest tipus d¡¯actitud directiva correspon a l¡¯estil de lideratge que m¨¦s positivament valoren els professionals de qualsevol ¨¤mbit.

Hi ha, per¨°, una altra interpretaci¨®, menys amigable, d¡¯acord amb la qual tu mateix/a reflecteix ling¨¹¨ªsticament l¡¯actuaci¨® de superiors que s¡¯inhibeixen o arronsen les espatlles davant les possibles repercussions de les accions dels seus col¡¤laboradors. Aquestes dues paraules signifiquen en aquests casos: ¡°Per tu far¨¤s. ?s el teu problema, no el meu. Me¡¯n rento les mans. Si surt malament, t¡¯ho menges tu¡±. En aquest context d¡¯estil de direcci¨®, dir tu mateix/a expressa la dist¨¤ncia, si no el menyspreu displicent, davant d¡¯un suggeriment innovador, creatiu, o simplement diferent, d¡¯un subordinat.

Analitzem una tercera possibilitat interpretativa ¡ªla m¨¦s freq¨¹ent, d¡¯acord amb la meva experi¨¨ncia com a assessora¡ª. ?s el cas de quan tu mateix/a constitueix una frase comod¨ª per sortir del pas perqu¨¨ qui la usa no sap respondre amb m¨¦s precisi¨® a la pregunta del seu interlocutor. Fixeu-vos-hi. En aquests casos, sovint ¨¦s la resposta a una pregunta del tipus ¡°Com es fa tal cosa?¡±, ¨¦s a dir, una pregunta que demana una instrucci¨® com a resposta.

Les instruccions constitueixen una de les situacions comunicatives dels contextos professionals que comporten m¨¦s problemes per a una execuci¨® eficient de les tasques. L¡¯¨²s de tu mateix/a en aquests casos suposa la infraexplicitaci¨® d¡¯una instrucci¨®, ja sigui per manca de temps, per certa mandra o per desconeixement de la resposta exacta. Aquestes dues paraules, adre?ades com a resposta a qui en realitat est¨¤ sol¡¤licitant una informaci¨® clara, concreta i espec¨ªfica, el deixen desassistit.

Tot sovint, la f¨®rmula tu mateix/a no arriba sola, sin¨® acompanyada d¡¯expressions tan poc assertives com ¡°com vegis¡± o ¡°com sempre s¡¯ha fet¡±. I, creieu-me, aquest recurs de les generalitzacions gens informatives sorpr¨¨n extraordin¨¤riament els professionals que provenen d¡¯altres tradicions organitzatives on les tasques estan curosament descrites en algun protocol i ¨¦s responsabilitat de les persones que coordinen grups indicar-les de manera inequ¨ªvoca. Perqu¨¨ cal recordar que l¡¯assertivitat no consisteix a al?ar la veu i concentrar-se en els desigs del jo, sin¨® a ser clar i prec¨ªs (sense ferir ning¨²).

Em direu: ¡°Per¨° tu mateix/a tamb¨¦ el fem servir en contextos personals!¡±. I teniu ra¨®. I en aquests escenaris privats, de nou, l¡¯expressi¨®, lluny de ser una locuci¨® buida, arriba carregada d¡¯una intenci¨® solapada. O, a veure, com interpretar¨ªeu vosaltres la resposta d¡¯aquest intercanvi?: ¡°¡ªAix¨ª, et sembla b¨¦ que dem¨¤ surti de cap de setmana amb els meus amics, oi? ¡ªMira, tu mateix/a¡±.