¡®L¡¯artefacte¡¯, de Josep Ortiz: La culpa i la redempci¨®

Per escriure HHhH, una novel¡¤la sobre l¡¯atemptat contra Reinhard Heydrich, l¡¯home de Hitler a Boh¨¨mia i Mor¨¤via, Laurent Binet es documenta llegint biografies i llibres d¡¯hist¨°ria, diaris i novel¡¤les, empr¨¨n viatges als llocs de l¡¯acci¨® i mira pel¡¤l¨ªcules i noticiaris de l¡¯¨¨poca, per¨° en el moment d¡¯haver de comen?ar l¡¯escriptura se sent en fals, convertit de cop i volta en una v¨ªctima de les grandeses i les mis¨¨ries de la novel¡¤la hist¨°rica: es veu incapa? de descriure llocs que ja no existeixen, la impot¨¨ncia el ven? quan s¡¯ha d¡¯inventar els di¨¤legs, se li fa est¨¨ril detallar el que no pot con¨¨ixer de cap de les maneres. Aleshores, per tirar endavant el projecte, pren una decisi¨®: el llibre ser¨¤ al mateix temps una novel¡¤la i un making of, i el lector hi troba tant la narraci¨® d¡¯uns fets com els dubtes metodol¨°gics i compositius que li van sorgint a l¡¯hora d¡¯inclinar-se per un determinat punt de vista, comentaris sobre altres llibres que tamb¨¦ han gosat aproximar-se a esdeveniments hist¨°rics a trav¨¦s de la novel¡¤la: ¡°inventar un personatge per comprendre uns fets hist¨°rics ¨¦s com falsificar les proves¡±, diu a prop¨°sit de Les ben¨¨voles, de Jonathan Littell, i alguna cosa semblant se li pot acudir al lector de l¡¯ambiciosa primera novel¡¤la, ricament documentada ¡ªo sensiblement documentada, es podria dir tamb¨¦¡ª, de Josep Ortiz (Barcelona, 1967), L¡¯artefacte, recreaci¨® del su?cidi d¡¯Europa i l¡¯ascens de Hitler, narraci¨® de les vicissituds que viuen a Anglaterra els sospitosos de col¡¤laborar amb el nazisme i la seva deportaci¨® a Austr¨¤lia, testimoni de la construcci¨® de la bomba at¨°mica a Nou M¨¨xic, constataci¨® de les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯explosi¨® a Hiroshima, i descens infernal a la vida quotidiana a la Budapest de la postguerra. Certament, no ¨¦s poc ni curt el periple vital que ha d¡¯entomar el protagonista de la novel¡¤la que s¡¯inventa Josep Ortiz, el f¨ªsic hongar¨¨s d¡¯origen jueu Andr¨¢s ?ber, envoltat en tot moment de les celebritats reals de l¡¯univers de la ci¨¨ncia que van participar en el disseny de la bomba at¨°mica.

Contr¨¤riament a l¡¯estrat¨¨gia que fa servir Laurent Binet, que mostra les cartes amb qu¨¨ juga des del primer moment i no tracta el lector com un ingenu disposat a deixar-se enganyar per la ficci¨®, Josep Ortiz no trenca expl¨ªcitament el pacte de versemblan?a que s¡¯acostuma a exigir a una novel¡¤la, per¨° s¨ª que se les enginya per construir un moviment que s¡¯hi aproxima perqu¨¨ L¡¯artefacte, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una col¡¤lecci¨® de fets indiscutiblement ver¨ªdics, ¨¦s la narraci¨® de com es poden escriure unes mem¨°ries, que ¨¦s el que pret¨¦n el protagonista, si es pateix una amn¨¨sia traum¨¤tica i ¡°el cervell, de forma inconscient, evita els records i els est¨ªmuls relacionats amb el trauma¡±. En decidir posar en ordre els seus records, potser no surt tant una autobiografia del protagonista com una panor¨¤mica hist¨°rica, per¨° en dotar-lo de la dificultat de recordar qu¨¨ va viure i qu¨¨ li va passar havent acabat la guerra, Josep Ortiz aconsegueix cavar el forat negre que estira la curiositat lectora, amb un protagonista enderiat a descobrir quina ¨¦s la transformaci¨® que ha deixat un solc tan profund a la seva vida i que indubtablement ¡ªse sap des del prefaci¡ª est¨¤ relacionat amb el fet que la dona que va estimar durant el nazisme no va morir durant la guerra, tal com ell creia, sin¨® que encara ¨¦s viva. Per fer avan?ar la novel¡¤la, Josep Ortiz ha de dur a terme un seguit d¡¯equilibrismes argumentals dels quals no sempre surt indemne, havent de silenciar elements que haurien sigut massa significatius i que omplen d¡¯estranyesa la primera trobada amb l¡¯oncle a la Budapest comunista, per exemple, o recorrent a unes lleis de l¡¯atzar que es podrien considerar massa generoses amb la trama de la novel¡¤la, o introduint solucions poc imaginatives com optar per la via d¡¯unes sessions terap¨¨utiques amb un psic¨°leg per combatre la desmem¨°ria.

Una novel¡¤la hist¨°rica que lluita per deslliurar-se dels clix¨¦s que tan sovint campen quan es conrea aquest g¨¨nere

A pesar de tot, L¡¯artefacte ¨¦s una bona novel¡¤la hist¨°rica, que lluita per deslliurar-se dels clix¨¦s que tan sovint campen quan es conrea aquest g¨¨nere, i que avan?a a poc a poc i sense seguir una l¨ªnia recta i clara ¡ª¡°¨¦s com si tingu¨¦ssim un homenet a la nostra sala de control decidint qu¨¨ ens ensenya i qu¨¨ no¡±, reflexiona el protagonista sobre l¡¯escriptura d¡¯un llibre de mem¨°ries¡ª, acompanyada d¡¯un lector que agraeix a Josep Ortiz l¡¯honestedat dels seus trucs narratius, que el seu afany documental no embafi i que escrivint sobre la bomba at¨°mica hagi lliurat, en fi, una novel¡¤la sobre la culpa i la redempci¨®.