Fuster, una literatura en moviment incessant

Enmig dels x¨¤fecs que cauen sobre la cultura, cal agrair l¡¯esfor? i el bon gust d¡¯Edicions 62 i la Universitat de Val¨¨ncia per publicar els assaigs literaris o generals de Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) en un estoig, integrat per dos pulcres volums, que omplir¨¤ de goig tota persona interessada en la nostra literatura.

El 2002 va apar¨¦ixer el primer volum de l¡¯Obra Completa que reunia els versos, els aforismes, el dietari, les vinyetes i els dibuixos. Ara acaba d¡¯eixir al carrer el conjunt de papers que els editors cataloguen com a assaig literari o general. El primer volum cont¨¦ els llibres d¡¯aquesta modalitat que Fuster va publicar en vida, i on es troben alguns dels millors t¨ªtols, com ara Diccionari per ociosos i L¡¯home, mesura de totes les coses. Els acompanyen altres col¡¤leccions de gran inter¨¦s: El descr¨¨dit de la realitat, Les originalitats,?Examen de consci¨¨ncia,?Babels i babilonies i?Sagitari, a m¨¦s d¡¯un seguit d¡¯escrits diversos. Ac¨ª hi ha recollit i concentrat en bona part el bo i millor del Fuster assagista literari, on retrobem l¡¯escriptor descregut que raonablement es nega a combregar amb els caramels d¡¯idees domesticades que plouen sobre els mortals, el desconfiat que despulla l¡¯home de la ret¨°rica grandiloq¨¹ent i el pinta en samarreta, amb olors, i dolors, i amb el seu ¡°anar fent¡± diari, l¡¯escriptor am¨¦, incisiu, amenitzat amb gosadies i acrob¨¤cies que sorgeixen del trepador de la seua ironia. Fet i fet, el lector contempla bocabadat l¡¯espectacle que desplega el cervell de l¡¯autor en la seua tumultuosa empresa de voler furgar-ho tot.

La projecci¨® mental de Fuster no s¡¯atura ac¨ª. Toquem campanes. Fuster era un manobre de l¡¯escriptura: va manufacturar muntanyes de paper. S¡¯hi guanyava la vida i era l¨°gic, per tant, que el format habitual de la seua escriptura f¨®ra l¡¯article ¡ªun ¡°assaig en miniatura¡±, en deia. Tamb¨¦ ho era que aquestes miniatures esdevingueren el planter pedrera que abastia de material els seus t¨ªtols. Per aquest motiu, el segon volum d¡¯assaigs ¨¦s una aportaci¨® immensa a la difusi¨® de l¡¯obra de Fuster, ja que en recull els articles seriats, escrits en catal¨¤ i apareguts de manera regular en publicacions de periodicitat setmanal o b¨¦ mensual: Serra d¡¯Or, Tele/estel, Qu¨¦ y d¨®nde, El M¨®n, Sa¨® i El Temps. S¨®n prop de mil p¨¤gines pr¨¤cticament in¨¨dites. Tots dos volums es tanquen amb novetats i materials complementaris. Els curadors, Antoni Furi¨® i Josep Pal¨¤cios, en fan breus per¨° orientadores introduccions i redacten un apartat en qu¨¨ es tracta el context en qu¨¨ van apar¨¦ixer les diferents publicacions, la seua particularitat i la relaci¨® que hi va mantenir l¡¯escriptor. Els papers recopilats se subordinen a un ritme regular, per¨°, com que no pateixen la tirania dels diaris, poden acarar els temes amb m¨¦s detall i m¨¦s profunditat. ?s sobretot en els de Serra d¡¯Or, que representen m¨¦s del 60 % del llibre, per on desfila el nervi del millor assagista, el m¨¦s desinhibit, el menys for?at pel dia i el polemista intr¨¨pid.

Joan Fuster entenia

En un detectiu de quasi tot les indagacions han de ser diverses i giren al voltant de la pol¨ªtica pr¨°pia, la del costat i l¡¯altra, el drama de Val¨¨ncia, els episodis hist¨°rics i culturals, els maldecaps i les aspiracions de la literatura, la llengua i les circumst¨¤ncies, un model de llengua factible i sense punyetes emprenyadores, la realitat canviant dels h¨¤bits i els costums ¡ªtamb¨¦ les in¨¨rcies¡ª, el malestar de la cultura, la defensa del progr¨¦s ¡ªsense oblidar-ne els riscos¡ª, la crisi econ¨°mica, la den¨²ncia de les coaccions directes o camuflades del moment i un etc¨¨tera quasi inesgotable. La resta dels articles s¨®n m¨¦s breus i d¡¯un registre, si voleu, menor, per¨° sempre hi ha la perspic¨¤cia i l¡¯explosi¨® de moments feli?os i de talls profunds. En les ratlles de Qu¨¦ y d¨®nde pot jugar amb l¡¯an¨¨cdota local i el detall erudit, ¨¦s directe i divertit, per¨° tamb¨¦ hi troten dosis altes de vidriol i impertin¨¨ncies sobre el manicomi valenci¨¤ i els pol¨ªtics de la Transici¨® i derivats.

Es mire per on es mire, l¡¯aparici¨® de Joan Fuster a la Val¨¨ncia arrasada ¡ªen tots els sentits¡ª i temorenca, amb motius, de postguerra va representar un cicl¨® que feia relluir la inconsist¨¨ncia cultural del moment i l¡¯estupidesa dels comissaris intel¡¤lectuals del r¨¨gim. Aix¨° ho deia un col¡¤laborador de Las Provincias tan ponderat com Ernest Mart¨ªnez Ferrando. A m¨¦s, l¡¯advertia ir¨°nicament que haver-se convertit en pu?a d¡¯aquelles mules li duria complicacions. L¡¯encert¨¤ de ple. Fou considerat el dimoni que espargia sofre en el jard¨ªn de Espa?a. L¡¯historiador valorava l¡¯escriptor de Sueca com un "despertador de cultura" dels valencians. Un despertador de consci¨¨ncies que, ara s¨ª, reb¨¦ la benedicci¨® del nucli fort de la cultura catalana, de dins i exiliada, perqu¨¨ en va sacsejar les timideses i les pors i s¡¯atrevia a parlar amb claredat. Hi havia hagut un trauma, d¡¯acord. Per aix¨° mateix calia agafar els conflictes per les banyes, enfrontar-se als fets descarnats, definir-los i traure¡¯n conseq¨¹¨¨ncies i no perdre¡¯s en suspic¨¤cies, malentesos i debats enverinats. S¡¯havien de ventilar els problemes i buscar-ne vies possibles de solucions i objectius n¨ªtids. Era el moment d¡¯actuar. S¡¯imposava, per tant, aprofitar el desert per a reorganitzar els fonaments de la cultura, per a rumiar les coses. Urgia discutir per a bastir unes bases s¨°lides i continuar amb una certa efic¨¤cia la represa. Una actitud com aquesta explica per qu¨¨ Fuster no defugia les pol¨¨miques: el matx dial¨¨ctic li servia per a aclarir confusions i fer pedagogia.

?

Fuster demanava un salt qualitatiu que implicava, en un terreny b¨¤sic com el "nacional", espolsar-se els prejudicis i els complexos i obligar a pensar en termes generals a fi d¡¯"integrar" les distintes geografies en una unitat productiva amb vista al futur. L¡¯objectiu necessitava revisar la hist¨°ria i, en el cas nostre, la realitat valenciana.

En l¡¯ofensiva fusteriana, tot lliga amb tot. Hi ha l¡¯afany ¡ªd¡¯ell i de molts¡ª de posar el rellotge de la cultura pr¨°pia a l¡¯hora europea, perqu¨¨ es desitja una cultura aut¨¨ntica, acceptable en l¡¯ambici¨® i arrelada en l¡¯instrument. L¡¯¨ªndole individual i col¡¤lectiu es complementen. Aix¨ª hem d¡¯entendre que el tema de la responsabilitat i de la consci¨¨ncia personal s¨®n puntals substancials en la traject¨°ria de Fuster. Hem de valorar que el sentit fort de la responsabilitat es fa especialment patent quan l¡¯acci¨® humana esdev¨¦ punt de debat, de reflexi¨®, cosa que ¨¦s converteix en angoixant quan es viu sota l¡¯opressi¨® d¡¯una dictadura.

La responsabilitat i la consci¨¨ncia

L¡¯escriptor valenci¨¤ entenia la literatura com un pensament problem¨¤tic. Cal recordar que en la postguerra, abans tamb¨¦, els prejudicis i les convencions asfixiants, el terror de la llei, els silencis ensordidors eren el drama de cada dia, i a un agitador d¡¯idees l¡¯assaig li ¨¦s un guant perfecte. No ¨¦s un g¨¨nere, ¨¦s una disposici¨®, un sism¨°graf per a detectar indicis, conflictes, anomalies tenebroses; un observatori des d¡¯on participar en el moviment de la hist¨°ria. Per aix¨° un dels papers que m¨¦s li feia il¡¤lusi¨® era el de desinfectant de metaf¨ªsica. ?s una operaci¨® per a penetrar en les accions humanes, d¡¯examinar an¨¨cdotes, sacsejar-les, revisar-les, fer-ne aproximacions i emetre¡¯n algun judici, per¨° sense assercions ni cullerades de doctrina. ?s una provatura parcial, modesta. L¡¯autor fuig del sistema, per¨° n¡¯¨¦s un auscultador sistem¨¤tic. Viu instal¡¤lat en un proc¨¦s incessant, sempre en marxa. ?s un vigilant atent, omn¨ªvor. Aix¨ª dir¨¤: la comprensi¨® ¨¦s un exercici que "cal comen?ar de nou, a cada instant, amb una excusa o una altra". L¡¯espiral de mesurar el m¨®n i els altres ¨¦s alhora una manera d¡¯assajar-se, de sentir-se, de ser, perqu¨¨ per a Fuster ¡°escriure¡¯ ¨¦s ¡¯viure¡¯, i viceversa, ¡¯viure¡¯ ¨¦s ¡®escriure". Podria presentar-se com un home de dubte militant i distant, que ho era, per¨° al mateix temps s¡¯implicava en cos i ¨¤nima. Li anava la vida, i tamb¨¦, fins a cert punt, la dels altres.

Han passat anys, molts anys, i la incitaci¨® i la sorpresa inicials s¡¯han dilu?t en bona part. Tamb¨¦ ha passat l¡¯hora, fet ineludible, d¡¯algunes q¨¹estions i idees. La pols no s¡¯acumula en va, ni per aquests papers ni per a ning¨². Tot i aix¨°, molts dels problemes i de les inquietuds, observacions i opinions continuen tenint una gran actualitat, i amb m¨¦s for?a i tot, per a la nostra cultura i la vida del present. Per¨° sobretot corpr¨¦n la intel¡¤lig¨¨ncia viva, obsessiva i la ferocitat insaciable que corren pels assaigs amb una flu¨¨ncia espurnejada i estimulant.

?