Mecenes ideol¨°gics

Des que Walter Benjamin va llan?ar una crida ¡°als creadors d¡¯esquerres per alinear-se amb el proletariat¡± (El autor como productor, 1934), els intents de l¡¯artista per transformar l¡¯aparell del sistema no han deixat de sembrar el segle XX d¡¯episodis i corrents art¨ªstics. Assumir un lloc al costat del treballador suposava anar m¨¦s enll¨¤ de les problem¨¤tiques productivistes com a desafiament de la mateixa activitat de representaci¨®. Per¨° quina mena de lloc era aquest? El d¡¯un benefactor, el d¡¯un mecenes ideol¨°gic? Per a Benjamin es tractava d¡¯un lloc impossible, ja que la solidaritat que explicava havia de ser en la pr¨¤ctica material i no tant en l¡¯actitud pol¨ªtica.

Durant els setanta i vuitanta, l¡¯artista etn¨°graf creu trobar un d¡¯aquests llocs en l¡¯altre social, per¨° r¨¤pidament el museu/instituci¨® codifica aquestes noves pr¨¤ctiques situant aquest artista com a int¨¨rpret del text cultural, un ego ideal vestit com un arxiver en cap per¨° amb una gran arrog¨¤ncia i ansietat social. D¡¯aquesta manera, l¡¯antropologia art¨ªstica participar¨¤ dels models contradictoris que dominaran la creaci¨® contempor¨¤nia: d¡¯una banda, la mort de l¡¯autor; de l¡¯altra, la revivificaci¨® del mite de l¡¯Altre que ara no viu en l¡¯exterioritat sin¨® integrat en el sistema de l¡¯art.

Dues exposicions a Barcelona busquen reflectir el patronatge ideol¨°gic en un sup¨°sit realista, si b¨¦ en ambd¨®s casos la formalitzaci¨® de les obres resulta feble, quan no banal, fins al punt que al visitant li costar¨¤ entendre el sentit dels treballs i la seva disseminaci¨® discursiva en l¡¯espai. A ?ngels Barcelona, Daniela Ortiz (Cuzco, 1985), proposa un exemple de com la tasca de l¡¯artista-etn¨°graf ha de ser contextual: l¡¯exploraci¨® del treballador com a subjecte social marcat per la difer¨¨ncia (sexual, ¨¨tnica, econ¨°mica). Ortiz tracta la manca de feina i de casa com un lloc per a l¡¯art i l¡¯emmarca en l¡¯actual crisi econ¨°mica i moment de fort creixement de desocupaci¨®. I aix¨ª, proposa la inversi¨® de la forma comuna dels moviments migratoris previs a la depressi¨® econ¨°mica amb la convocat¨°ria d¡¯un lloc de treball al Per¨². A partir d¡¯un anunci penjat al web www.loquo.com, preselecciona onze persones (tots homes i espanyols). Finalment, nom¨¦s un aconseguir¨¤ la feina com a obrer en el sector de la construcci¨®. Les fotografies dels candidats i un v¨ªdeo amb les entrevistes i altres documents esbossen un mapa laboral del nou ordre global on l¡¯autoritat econ¨°mica, i no la social, s¡¯apropia el dret del control dels fluxos migratoris. Malgrat la perspic¨¤cia d¡¯aquesta obra, titulada Inversi¨® ¡ªtenint present la doble accepci¨® del t¨ªtol¡ª, un enfocament deconstructiu semblant podria deixar aflorar la duplicitat de certes t¨¤ctiques c¨ªniques en les quals l¡¯artista, la galeria i el museu solen inc¨®rrer: l¡¯¨¨tica de la cr¨ªtica i el nou estatus de l¡¯obra resultant dins del mercat. Per dissipar dubtes, seria convenient que l¡¯artista proporcion¨¦s in-formaci¨® sobre la identitat de l¡¯empresari (col¡¤leccionista?, mecenes?) que es fa c¨¤rrec de la producci¨® de l¡¯obra i de la contractaci¨® de l¡¯individu. I, en el cas que la galeria vengu¨¦s l¡¯obra, el treballador seria recompensat amb alguna cosa m¨¦s que el lloc de treball.

Per la seva banda, Fran Meana (Avil¨¦s, 1982) articula el seu relat al voltant d¡¯un v¨ªdeo, documents i objectes trobats per narrar la hist¨°ria d¡¯un individu que durant els anys cinquanta emigra a Vene?uela amb la il¡¤lusi¨® de prosperar. El seu frac¨¤s i posterior retorn al nord d¡¯Espanya, en ple proc¨¦s de reconversi¨® de les drassanes asturianes, el porten a emprendre un projecte ut¨°pic en una f¨¤brica: la creaci¨® d¡¯una m¨¤quina de moviment continu. La feina de Meana s¡¯extravia per petites an¨¨cdotes i ficcions que intenten donar validesa a la idea que ¡°algunes coses no funcionen per¨° tot i aix¨ª s¨®n ¨²tils¡±, alhora que tra?a un paral¡¤lelisme amb l¡¯¨²s de materials industrials d¡¯artistes com Robert Smithson o Richard Serra. El resultat ¨¦s un desgavell d¡¯imatges i materials, una exposici¨® impossible de reajustar antro-pol¨°gicament com a lloc de comprom¨ªs, ni tan sols en la nostra imaginaci¨®.