Marina Subirats: ¡°Ja ¨¦s hora que les classes socials tornin a actuar¡±

Enterrat Marx a Londres i el socialisme, arreu d¡¯Europa, qui gosa parlar avui de classes socials a Barcelona? Una soci¨°loga deixeble d¡¯Alain Touraine, bandera roja i feminista abans que directora de l¡¯Instituto de la Mujer (1993-1996) i regidora d¡¯Educaci¨® (1999-2006) que, mentre li fan fotos en un balc¨® de l¡¯Eixample, argumenta que ¨¦s ¡°d¡¯escola privada¡± i ¡°sexista¡± el ¡°pati de ciment¡± on observa els nois jugar a pilota a cor que vols mentre les noies s¡¯arrauleixen en un rac¨® al sol. Amb aquest empirisme al detall analitza Marina Subirats (Barcelona, 1943) les cinc edicions de l¡¯Enquesta Metropolitana per radiografiar la Catalunya actual al llibre Barcelona: de la necessitat a la llibertat. Les classes socials al tombant del segle XXI (L¡¯Aven? / UOC, en castell¨¤), que avui es presenta a l¡¯auditori RBA.

Marxista confessa per ofici sociol¨°gic, Subirats compara les fotos dels treballs que va idear el 1985 per enc¨¤rrec de Pasqual Maragall i que el tripartit va ampliar a tot Catalunya en la darrera edici¨®, el 2006. ¡°S¡¯hi identifiquen, rodonetes i emp¨ªriques, les classes socials que no hem volgut veure en democr¨¤cia. Malgrat no ser les classes de Marx, perqu¨¨ hi ha ascensor social, hem fet veure que no existien; era m¨¦s bonic pensar nom¨¦s en individus que fan el que volen¡±, explica l¡¯autora.

Subirats recupera l¡¯an¨¤lisi de classe el mateix mes que l¡¯historiador Josep Fontana, en un article a L¡¯Aven?, admet que aquest concepte ¡°ha anat deformant-se¡± i potser ja no serveix per entendre un m¨®n actual amb identitats transversals. ¡°Les classes existeixen i s¨®n encara la base per entendre l¡¯evoluci¨® de la societat¡±, es defensa Subirats. Ha llegit Fontana i li critica que ¡°els historiadors nom¨¦s veuen l¡¯¨¨pica de la classe per si, la que actua en un moment concret¡±, obviant que els soci¨°legs ¡°les poden identificar en si mateixes, i fins i tot quan no hi ha consci¨¨ncia de classe¡±.

¡°Tornarem for?a enrere: viol¨¨ncia, enfrontament, conflicte...¡±

Si es va perdre la consci¨¨ncia, va ser durant els feli?os 20 anys de progr¨¦s que retrata Subirats com els que ¡°van deixar la millor Barcelona metropolitana possible¡± i van fer realitat ¡°la Catalunya-ciutat que ha homogene?tzat les formes de vida¡±. Tot aix¨° que, ara, la crisi ha estroncat i dades sobre desigualtats del 2006, sorprenentment, ja anunciaven. ¡°Tornarem for?a enrere: viol¨¨ncia, enfrontament, conflicte... aix¨° ¨¦s el que ens trobarem¡±, vaticina Subirats.

¡°Feina i millors sous, pisos de propietat, cotxes, fills a la universitat, neveres, teles de plasma, drets adquirits...¡±, enumera Subirats. ?s la llarga arrencada de cavall d¡¯una societat on ¡°tothom respon que ¨¦s de classe mitjana¡± i que ara pateix una parada de burro. Vint anys ¡°d¡¯euf¨°ria¡± a contrapeu de ¡°l¡¯onada conservadora que, com explica Fontana a Por el bien del Imperio, Reagan i Tatcher van iniciar en plena guerra freda¡± i que ara ja ha guanyat l¡¯hegemonia a Catalunya i Espanya. Hi ha contribu?t ¡°el partit socialista, que ha acabat fent la feina de la dreta i perjudicant la classe treballadora¡±.

¡°Qu¨¨ cal fer?¡±, preguntaria Lenin ¡°davant l¡¯ofensiva brutal de la dreta¡± i la ¡°classe corporativa transnacional¡± que identifica Subirats amb un terme nou aqu¨ª. ¡°Els partits ja no s¨®n instruments per a l¡¯esquerra¡±, admet. I per experi¨¨ncia pol¨ªtica sap que ¡°sota la democr¨¤cia actuen poders f¨¤ctics: Esgl¨¦sia, bancs, asseguradores, fons d¡¯inversi¨®...¡± que tan aviat obliguen un alcalde ¡°a posar m¨¦s escoles privades al mapa¡± com ¡°posen de genolls¡± un president de Govern ¡°que es va creure que tenia poder per ignorar la crisi¡±.

Subirats, que reconeix que s¡¯ha ¡°deixat anar¡± al cap¨ªtol final, acaba apel¡¤lant a l¡¯¨¨pica hist¨°rica: ¡°?s el moment que les classes socials tornin a actuar com a tals. Cal que l¡¯acci¨® de la classe treballadora i de gran part de la classe mitjana reequilibri les coses¡±. L¡¯enquesta del 2006 posa en dubte que tinguin capacitat de fer-ho. Ni els joves: individualistes, ap¨¤tics, apol¨ªtics. ¡°Per¨° ja han explotat mobilitzacions contra les retallades i el 15-M¡±, s¡¯anima Subirats. ¡°S¨®n una inc¨°gnita; i reconstruir un projecte pol¨ªtic ser¨¤ llarg i complicat¡±, raona qui creu que ¡°els sindicats no podran aturar la reforma laboral¡±. Per¨° conclou: ¡°Res no est¨¤ escrit i, si la gent s¡¯hi posa, com nosaltres sota el franquisme, se¡¯n sortir¨¤¡±. Agrupem-nos, doncs. ?s la lluita darrera.