¡°El nervi d¡¯una llengua ¨¦s sempre en la parla col¡¤loquial¡±

El fil¨°leg detectiu Miquel Camiller, creat per Pau Vidal, ja t¨¦ segona aventura. El vam descobrir a Aigua bruta. Treballava recollint argot per a l¡¯Acad¨¨mia d¡¯Estudis Catalans. Ara, a Fronts oberts (Emp¨²ries), d¨®na classes a l¡¯Escola de Policia.

?Vidal (Barcelona, 1967) ¨¦s fil¨°leg, com el seu personatge, i traductor, entre d¡¯altres autors, d¡¯Andrea Camilleri. El nom de Camiller, a qui a la novel¡¤la, li diuen Camil, ¨¦s tot un homenatge a l¡¯escriptor itali¨¤. ¡°Un homenatge clar¨ªssim i amb molt d¡¯agra?ment. Fa 12 anys que el tradueixo al catal¨¤ i sintonitzo amb la seva idea de fer del llenguatge el protagonista¡±.

No hi ha dubtes, tamb¨¦ el llenguatge ¨¦s aqu¨ª protagonista. A part de Camiller, que es passa el dia prenent notes mentals de variacions i significats, els altres personatges representen les diverses parles: la valenciana, la mallorquina, el catanyol, el xava. ¡°La parla xava ¨¦s una variant m¨¦s, seria com el cheli a Madrid, i ja est¨¤ b¨¦ que hi sigui, per¨° ara est¨¤ massa contaminada pel castell¨¤. A cada episodi surt una variant o parla diferents¡±.

Camiller ¨¦s fil¨°leg 24 hores al dia, un sibarita de la llengua. La seva autora de cap?alera ¨¦s Merc¨¨ Rodoreda i ell viu a la pla?a del Diamant, amb la seva padrina, una mallorquina centen¨¤ria. ?s detectiu gaireb¨¦ a contracor. A Fronts oberts descobreix per casualitat un home assassinat i l¡¯intendent Manent dels Mossos d¡¯Esquadra el suborna amb una moto de gran cilindrada ¡ªla que tenia abans li van cremar¡ª per aconseguir que col¡¤labori en la investigaci¨®. Com a l¡¯anterior novel¡¤la, s¡¯hi acaba engrescant.

¡°S¨®c ling¨¹ista i lector de novel¡¤la negra. He triat un ling¨¹ista com a personatge, un professional molt obsessiu i reflexiu en aquest m¨®n tan visual i vertigin¨®s que lluita contra el temps¡±. La barreja d¡¯obsessi¨®, reflexi¨® i acci¨® i el permanent mon¨°leg interior de Camiller ¨¦s la part m¨¦s atractiva de Fonts oberts. ¡°M¡¯interessa com a construcci¨® novel¡¤l¨ªstica i com a lector. Joan Francesc Mira ¨¦s un model per a mi¡±.

El mort ¨¦s un jove vene?ol¨¤ que sospitosament t¨¦ un bon c¨¤rrec a la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. La investigaci¨® els porta a una xarxa de peder¨¤stia a Internet. ¡°L¡¯inspector Jeroni Domingo s¡¯inspira en un inspector real que investiga delictes inform¨¤tics, tan esgarrifosos i tan f¨¤cils de cometre. Tots anem com bojos per les noves tecnologies i en el fons som uns ingenus. L¡¯inspector em va explicar el cas real, que surt a la novel¡¤la, d¡¯una nena que es va embolicar a la xarxa, li van fer xantatge i la van acabar prostituint. Adorem les tecnologies que ens esclavitzen. Aquest vertigen ens matar¨¤¡±.

Vidal considera que el requisit de versemblan?a que generalment es demana a la novel¡¤la negra no ¨¦s imprescindible. ¡°No m¡¯agrada que es prengui l¡¯ADN com si an¨¦s a missa. La pura investigaci¨® ¨¦s massa freda¡±.

¡°Som uns ingenus.

De tota manera, s¡¯ha documentat a fons sobre el treball dels Mossos, del tipus d¡¯ensinistrament i proves que han de passar els aspirants a policies, del paper que hi fan les psic¨°logues¡­ ¡°Tot aix¨° ¨¦s real. Em sembla que part del boom de la novel¡¤la negra ¨¦s que permet ficar el nas en les coses dels polis¡±.

Els Mossos utilitzen tres lleng¨¹es de treball, explica Vidal al llibre. El castell¨¤, majoritari entre la tropa; el catal¨¤, entre els quadres intermedis i el catanyol, entre els comandaments. Hi surten tots reflectits. ¡°Tinc fantasia per inventar-me parauletes¡±, admet. Aix¨ª, Vidal no t¨¦ cap inconvenient a escriure ¡°guardiacivil¡± tot junt; ¡°Remfa¡±, en lloc de Renfe; o ¡°guguel¡±, en lloc de Google, nom¨¦s per citar-ne algunes. Riu. ¡°Tothom experimenta amb el llenguatge de les noves tecnologies¡±.

Vidal domina l¡¯argot. ¡°Arrosseguem una confusi¨® hist¨°rica que associa la parla col¡¤loquial amb el llenguatge incorrecte. Tots els esfor?os s¡¯han centrat en la llengua est¨¤ndard i elnervi de la llengua ¨¦s en la parla col¡¤loquial; el que passa ¨¦s que ara la parla del carrer ¨¦s falsa perqu¨¨ est¨¤ molt contaminada¡±.

Camiller est¨¤ envoltat de personatges ben trobats. La padrina Francina, per exemple, addicta a la novel¡¤la negra: el fil¨°leg detectiu li fa de camell literari. En q¨¹esti¨® negra, a na Francina li agraden els mateixos que a Vidal: Jaume Fuster, Philip Kerr, Massimo Carlotto, Albert Villar¨®, Ferran Torrent... Camiller es defineix com un rom¨¤ntic de les llibreries i condemnaria qui compri llibres per Internet a ¡°llegir les obres completes de Mari Pau Janer¡±.

Tamb¨¦ hi ha la bec¨¤ria Juli 2.0, de la generaci¨® manga, ¡°generaci¨® molt estramb¨°tica i tecnol¨°gica¡±. O el misteri¨®s i seductor Toni: ¡°Representa la normalitat. ?s un servei secret unipersonal, la part m¨¦s negra de la novel¡¤la; tamb¨¦ representa la parla valenciana i m¨¦s concretament la borrianenca¡±.

Pau Vidal est¨¤ construint idioma? S¡¯ho pensa. ¡°Millor dir construir que lluitar. Contestar¨¦ amb una an¨¨cdota: un dia vaig deixar un missatge a un amic sense dir qui era. Em va recon¨¨ixer perqu¨¨ s¨®c l¡¯¨²nic que li dic sagal... El fenomen de reducci¨® de variants passa arreu i la interfer¨¨ncia entre unes lleng¨¹es i d¡¯altres afecta totes les lleng¨¹es del m¨®n. Intentar aturar-ho ¨¦s una causa perduda; per¨° la situaci¨® als pa?sos biling¨¹es ¨¦s pitjor: una de les dues lleng¨¹es pot matar l¡¯altra¡±.

Vidal ¨¦s tan reflexiu com el seu Camiller i s¡¯ho pren amb calma. ¡°De la llengua, tothom n¡¯opina encara que no en s¨¤piguen res¡±