El cinema i els nois de la premsa

El mestre del periodisme Ryszard Kapuscinski va escriure que la bondat ¨¦s essencial per exercir la que va ser la seva professi¨®. Tot i aix¨°, hi ha estesa una imatge egoista dels periodistes. Tamb¨¦ va dir Kapuscinski que l¡¯art sempre ha indicat quin rumb prenia el m¨®n. ?s per aix¨° que el cinema ha explicat l¡¯evoluci¨® del periodisme.

?La Filmoteca de Catalunya va inaugurar ahir el cicle De ofici, periodista amb motiu del 25¨¨ aniversari del Col¡¤legi de Periodistes de Catalunya i amb l¡¯objectiu de reflexionar sobre el futur i les amenaces de la professi¨®.

El pilar democr¨¤tic que pret¨¦n ser l¡¯intercanvi d¡¯informaci¨® i opinions es veu envoltat avui de diversos perills, tant tecnol¨°gics com pol¨ªtics. Per¨°, quina imatge ha donat el cinema del periodisme i els periodistes al llarg del segle XX? Herois o dolents? Segons Octavi Mart¨ª, director adjunt de la Filmoteca i coordinador del cicle, ¡°dep¨¨n de les ¨¨poques. Alguns s¡¯han venut al millor postor i d¡¯altres han estat incorruptibles, per¨° hi ha una imatge dominant, i no ¨¦s precisament bona¡±.

?s d¡¯estranyar l¡¯abs¨¨ncia en el cicle de pel¡¤l¨ªcules m¨ªtiques com Ciudadano Kane o Primera plana, per¨° Mart¨ª t¨¦ una explicaci¨®: ¡°Hem volgut projectar un cinema que es relacioni amb els problemes actuals¡±. El cuarto poder (1952), de Richard Brooks, presenta la lluita contra la pol¨ªtica i l¡¯administraci¨® per salvar un diari del seu tancament. Humphrey Bogart encarna el defensor de la pluralitat. La recerca de la veritat tamb¨¦ ¨¦s l¡¯argument d¡¯El hombre que mat¨® a Liberty Valance (1962). John Ford narra la hist¨°ria del senador Stoddard, convertit en heroi despr¨¦s d¡¯acabar amb el bandit Valance. El periodista que segueix el cas decideix mantenir la llegenda, per¨° Ford d¨®na llum a la veritat. S¨¦ptima p¨¢gina (Ladislao Vajda, 1950) reflecteix l¡¯Espanya de la meitat del segle XX. Mart¨ª considera que ¡°es dibuixa la realitat d¡¯un pa¨ªs minvat pel franquisme¡±. Tamb¨¦ els mitjans es presenten com a c¨°mplices de la pol¨ªtica a Buenas noches y buena suerte (George Clooney, 2005), per¨° aqu¨ª hi ha un periodista disposat a nedar contracorrent. En un clima de repressi¨® del comunisme, el periodista Edward Murrow s¡¯enfronta a les pol¨ªtiques corruptes del senador McCarthy. Mentrestant ha de fer front a pressions de la seva cadena i dels patrocinadors.

No ¨¦s nom¨¦s el poder el condicionant del periodisme. Les noves tecnologies exigeixen als mitjans una oferta basada en la immediatesa. I aix¨° es veu a REC (Jaume Balaguer¨®, 2007). ¡°?s possible comunicar sense temps per a la reflexi¨®?", es demana Mart¨ª.

Amb les dues ¨²ltimes pel¡¤l¨ªcules es discuteix la capacitat dels mitjans per construir una opini¨® p¨²blica. La francesa Poison d¡¯Avril (William Karel, 2002) narra com un petit incident crea un clima d¡¯inseguretat social a tot un pa¨ªs. D¡¯altra banda, Cuando la ciudad duerme (Fritz Lang, 1956) presenta ¡°com els grups multim¨¨dia exploten un tema per obtenir beneficis personals¡±.

¡°La credibilitat del periodista ¨¦s baixa i les cr¨ªtiques a la relaci¨® de premsa i poder s¨®n generalitzades¡±, resumeix Mart¨ª. La conclusi¨®? L¡¯ideal d¡¯herois que es t¨¦ d¡¯ells s¡¯ha quedat en una imatge de dolents, merescuda o no en part gr¨¤cies al cinema.