Montsalvatge: saber estar al centre

Una exposici¨®, un documental titulat Mig viol¨ª, una butaca i un piano que s¡¯estrena avui a la Filmoteca i que s¡¯emetr¨¤ diumenge que ve al Canal 33, diverses representacions oper¨ªstiques i concerts, entre ells un a Girona diumenge en qu¨¨ s¡¯estrenar¨¤ una obra in¨¨dita del compositor, diverses publicacions de car¨¤cter biogr¨¤fic que apareixeran els mesos vinents i nous enregistraments de les seves obres commemoraran al llarg de l¡¯any el centenari del naixement de Xavier Montsalvatge.

A l¡¯exposici¨® Xavier Montsalvatge, compositor centenari, inaugurada dimarts passat al Palau Robert i que en els propers mesos viatjar¨¤ a Girona, Madrid i Nova York, hi figura una llista de 21 peces musicals estimades pel compositor que tamb¨¦ fou cr¨ªtic. La primera ¨¦s La flauta m¨¤gica de Mozart, la segona ¨¦s la can?¨® Michelle de The Beatles, la tercera ¨¦s Concert per a orquestra de Bart¨®k... La llista continua i acaba resultant sorprenent aplicada a un autor de m¨²sica culta que va estudiar amb Morera i Pahissa ja que al costat de Xostak¨°vitx i Stravinsky, noms absolutament previsibles, hi trobem Aznavour, Miles Davis i fins i tot The Beach Boys i no hi trobem, en canvi, ni Beethoven, ni Bach, ni Brahms ni, tampoc, Ligeti, Nono o Stockhausen.

La llista diu moltes coses sobre Montsalvatge: en primer lloc parla de la seva capacitat de banyar-se en totes les aig¨¹es i d¡¯apreciar i rebre influ¨¨ncies de provinen?a molt diversa; tamb¨¦ indica un considerable sentit de l¡¯humor i potser d¡¯una saludable despreocupaci¨® pel qu¨¨ diran.

Divulgat internacionalment per artistes com Montserrat Caball¨¦ i Vict¨°ria dels ?ngels en l¡¯¨¤mbit vocal, o Alicia de Larrocha i Rosa Sabater en el del piano, Montsalvatge, juntament amb Mompou, s¨®n els dos compositors catalans del segle XX amb m¨¦s projecci¨® internacional.

Vista des de la perspectiva del centenari, la figura de Montsalvatge se situa avui al centre, en tots els sentits, de la m¨²sica catalana de la segona meitat del segle XX. Aix¨ª, va saber allunyar-se de la tradici¨® culta heretada que l¡¯hauria paralitzat sense, d¡¯altra banda, quedar atrapat en el v¨°rtex eixorc de la successi¨® accelerada d¡¯ismes can¨ªbals que sacsejaren tota la m¨²sica culta de la segona meitat del segle XX. Va saber ser nacionalista ¡ªprobablement no hauria sabut ser altra cosa¡ª per¨° defug¨ª la citaci¨® folkl¨°rica i el vers jocfloralesc i s¡¯interess¨¤, en canvi, per la can?¨® de taverna i m¨¦s encara si sonava a ritme d¡¯havanera. Exquisit de mena, no va fer, en canvi, escarafalls ni p¨²blics ni privats a crear grans quantitats de m¨²sica cinematogr¨¤fica (va rebre un Goya per la de Dragon Rapide) en un moment en qu¨¨ alguns ¡ªmolt mal informats¡ª encara trobaven poc honorable dedicar-se a aix¨°.

El gran perill de voler estar al centre ¨¦s el risc de no arribar enlloc, de desapar¨¨ixer per exc¨¦s d¡¯indefinici¨®. No ¨¦s el cas de Montsalvatge: la seva obra revela una pot¨¨ncia, un tremp de creador que li permeten escapar de la grisor d¡¯estar al centre i receptiu a totes les influ¨¨ncies i, en aquest sentit, les Cinco canciones negras (1945), la seva obra m¨¦s divulgada aqu¨ª i a fora, per¨° tamb¨¦ el Concerto breve (1953), la Serenata a Lydia de Cadaqu¨¦s (1970), el Concertino 1 + 13 (1975), la Desintegraci¨® morfol¨°gica de la Xacona de Bach (1963) o la min¨²scula i preciosa Sonatine pour Yvette (1960) dedicada a la seva filla, s¨®n obres, totes, fonamentals de la m¨²sica catalana el segle XX i d¡¯una v¨¤lua objectiva que va m¨¦s enll¨¤ del leg¨ªtim afecte per la cosa nostrada.

Tota la informaci¨® sobre el centenari Xavier Montsalvatge a http://www.montsalvatge.com/