Els espeltres de ca n¡¯Abel

Fins ara, que hi he tornat a pensar, ho tenia conf¨²s. El gimn¨¤s on an¨¤vem els espeltres als anys cinquanta era el de n¡¯Abel i no el d¡¯en Petrus, el m¨¦s antic, de tot just despr¨¦s de la guerra, ¨ªntim, ordenat, finalment prestigi¨®s. El de n¡¯Abel era un gimn¨¤s de mala mort, ple d¡¯humitat, amb un pis gran i fred i un finestral que donava al carrer.

?El vestidor era petit i nom¨¦s hi havia una banqueta aferrada a les parets i penjadors clavats a mitja altura. Aix¨° era un inconvenient perqu¨¨ et feia decidir on deixaves els cal?ons blancs, si damunt la banqueta plegats o penjats just davall els cal?ons.

En Lloren? Moi¨¤, poeta, autor de teatre, amic i mig parent d¡¯en Villalonga, no tenia dubtes sobre l¡¯ostentaci¨® i els deixava plegats a la banqueta, blancs, nets, com un past¨ªs de coco. Per aix¨° jo vaig acabar fixant-me que tenien el xap de la busca cosit.

En Villalonga, en canvi, s¨ª que pareixia tenir-ne, de dubtes. I es torbava a despullar-se i posar-se un banyador que ell en deia slip. I mirava a esquerra i dreta com si hagu¨¦s de comprovar dist¨¤ncies d¡¯alguna cosa invisible, d¡¯una aparici¨®. Mai no vaig estar-ne segur, ja que a causa d¡¯aquella cara tan prima no hi havia manera de saber si necessitava tot el moviment del coll per veure-hi de costat.

Desordenadament, en Porcel posava els cal?ons damunt la banqueta mal plegats amb el cintur¨® mig caigut i els cal?ons blancs penjats de qualsevol manera, all¨¤, ben al descobert, molt usats, donats, que se li marcava el lloc de les bosses.

¡°Porcel posava els

Sort¨ªem del vestidor, els quatre, a l¡¯¨¤rea pr¨°piament dita del gimn¨¤s. Entre un matal¨¤s prim folrat de lona i un lloc per fer peses amb una estora d¡¯espart, mos exercit¨¤vem, separats de dos en dos. A mi me tocava devora en Moi¨¤ que, nu de cintura per amunt, sense cap p¨¨l al cosset, per¨° amb ulleres, feia moviments de bra?os acompanyats d¡¯una respiraci¨® disciplinada i vigorosa. En Villalonga era m¨¦s lent i moll, com si no s¡¯ho acab¨¤s de creure, all¨° que feia. No en treia cap plaer, de l¡¯esfor?. En Porcel era qui m¨¦s ganes hi posava, respirava m¨¦s fort, hi anava m¨¦s aviat i pareixia no tenir-ne mai prou. Duia un banyador negre que li venia un poc gros i les mateixes sabates de goma i mitjons amb qu¨¨ havia entrat.

Per incitaci¨® de n¡¯Abel, que era el primer a espiar tothom al vestuari, en Porcel va desafiar un dels clients joves, un tal Fajardo, que es veia muscul¨®s. En Porcel va fer senya de treure¡¯s les sabates per¨° en Fajardo va dir que no importava.

En efecte, van pujar damunt el matal¨¤s i en Fajardo va agafar amb un bra?, en Porcel, pel coll, li va posar la cuixa davant i li va fer fer una volta. Despr¨¦s s¡¯hi assegu¨¦ damunt, l¡¯immobilitz¨¤ amb els bra?os i mirant una estona, indiferent, al sostre ho don¨¤ per acabat. Quan s¡¯aixec¨¤, en Porcel duia un doblec del banyador ficat a la regata del cul. Pareixia, per¨°, que li havia agradat el combat brev¨ªssim i, fins i tot, perdre.

En Villalonga, imm¨°bil, s¡¯ho mir¨¤, amb les cametes que li sortien d¡¯aquell slip, fins a mitja cuixa i un mariol¡¤lo blanc cobrint-li el pit estret. Jo b¨¦ que el vaig mirar per veure qu¨¨ li deien els ulls per¨° no vaig poder veure senya de res. Tal vegada tamb¨¦ anava a favor d¡¯en Fajardo. Segur que va endevinar que volia dir la mirada impersonal al sostre del vencedor.

Venia olor d¡¯aigua de l¡¯¨²nica dutxa, amb cortina r¨°nega, devora el vestuari. N¡¯Abel sempre a prop, hi guaitava.

Que qu¨¨ hi feia jo all¨¤? El que he fet al llarg de tota la meva vida, badar, mirar qu¨¨ fan els altres i, sobretot, anar aprenent que el que es veu ¨¦s nom¨¦s una part d¡¯una seq¨¹¨¨ncia de coses que passen fora d¡¯aquella instant¨¤nia. El que veus no acaba per si mateix de ser ver.

Tot all¨° d¡¯en Porcel i en Villalonga va comen?ar a la tert¨²lia del caf¨¨ Riskal, devora el teatre L¨ªric. All¨¤ hi va anar a parar, en Porcel, despr¨¦s de donar-se a con¨¨ixer amb un article al diari Baleares sobre un home, un jornaler, que fa un clot. En Jaume Vidal l¡¯alabava molt i deia que era una prosa i un estil parescuts als d¡¯Hemingway. Aix¨° era quan en Porcel, encara, era fill d¡¯una dona de fer feines de Santa Catalina, una barriada de Ciutat.

Deia a la tert¨²lia, deixant als poetes astorats, que era vitalista, que estimava la vida i la deixava fer, que les coses no s¡¯havien d¡¯analitzar del tot i que el m¨®n era dels aventurers. En Villalonga era l¡¯¨²nic que es preocupava a contradir-lo i ho trobava, deia, interessant. I es feia el racionalista il¡¤lustrat. Representaven tots dos una vella hist¨°ria, de profits mutus. En Jaumet Vidal feia c¨®rrer que tot all¨° eren pomades. I ho eren. Com anar a ca n¡¯Abel, a fer gimn¨¤stica a imitaci¨® dels grecs, romans o, de m¨¦s a prop, alemanys.

Jo ho havia vist a Felanitx. Ho feia en Canet, en Dida o, menys ostentosament, d¡¯altres. Homes grans que protegien joves sense que es vei¨¦s all¨° que aquests donaven a canvi. Tenia un nom. Sempre he estat prudent i no el vaig dir llavors, ni el dic ara.

Miquel Barcel¨® ¨¦s escriptor i ex catedr¨¤tic d¡¯Hist¨°ria a la UAB. Amic de Lloren? Villalonga, ¨¦s dels pocs testimonis vius d¡¯aquells temps i ¨¦s citat a la correspond¨¨ncia Porcel-Villalonga.