Construcci¨® d¡¯un escriptor a Mallorca

Me fatiga un poc, i no m¡¯acaba d¡¯agradar dir-li i repetir-li el que far¨¦¡±. Un novell Baltasar Porcel es lament¨¤ aix¨ª pel setge a qu¨¨ el sotmet el seu mestre Lloren? Villalonga en una de les seves 485 cartes (357 de Villalonga; 126 de Porcel) creuades conegudes ara d¡¯ambd¨®s amics ¡ªdeixeble i guia¡ª, dues figures de la literatura catalana.

¡°M¡¯estim m¨¦s no escriure-te que molestar-te¡±, es defens¨¤ Villalonga davant Odin, ¡°nom de d¨¦u i de nin¡±, pseud¨°nim d¡¯un Porcel ¡°purit¨¤, tendre, ind¨°mit¡±. Seran dues d¨¨cades de comunicaci¨® tutora, de reflexi¨® i dedicaci¨® a la construcci¨® de l¡¯escriptor jove, d¡¯un exercici de miralls. Porcel s¡¯adre?¨¤ sempre a ell dient-li ¡°don Lloren?¡±; aquest l¡¯al?¨¤ a la novel¡¤la L¡¯¨¤ngel rebel com el personatge Flo. ¡°Si no m¡¯agrad¨¤s el teu tracte, si me semblassis imb¨¨cil o repugnant, t¡¯escriuria?¡±, es deman¨¤ el senyor gran...

Vet ac¨ª una agulla d¡¯un llibrot de 831 planes: Les passions ocultes. Correspond¨¨ncia i vida. (Epistolari complet (1957-1976), d¡¯Edicions 62 bastit per Rosa Cabr¨¦. L¡¯especialista el defineix com ¡°una novel¡¤la postal¡± i ¡°una gran hist¨°ria d¡¯amor paternofilial¡±. Si no s¡¯hagu¨¦s mort, Baltasar Porcel (Andratx, 1937-Barcelona, 2009) ahir hauria complert 75 anys. Lloren? Vilallonga (Palma, 1897-1980) en tendria 115. Els narradors establiren una relaci¨® coral, d¡¯afecte i certa interdepend¨¨ncia en la gesti¨® de les dues carreres, amb dalts i baixos i silencis m¨¦s habituals de part de Porcel.

El contrast ¨¦s notable: l¡¯inventor del mite d¡¯Andratx era de fam¨ªlia humil, de poble pag¨¨s i mariner. Villalonga, qui al?¨¤ el m¨®n de Bearn, era ric copropietari per part de sa dona, universitari, conservador, clos al cor antic de Ciutat (Palma), amb cases, finques, xofer, criats i cuinera. Malgrat contextos tan oposats, la tem¨¤tica (infinita) t¨¦ unes constants que expliquen per elles mateixes la relaci¨® epistolar.

Pigmali¨® literari. Villalonga volgu¨¦ mostrar a Porcel les claus de l¡¯ofici, l¡¯adoctrin¨¤: ¡°A mi m¡¯agraden els escriptors sint¨¨tics, telegr¨¤fics¡±. Insist¨ª: ¡°Escriu menys, et molesta? Menys paraules, treballeu m¨¦s¡±. Li critica fins i tot articles: ¡°Est¨¤ mal concebut, atropellat, cal cuidar la prosa¡±. ¡°Don Lloren?, vost¨¨ t¨¨ ra¨®, escric massa i massa aviat¡±, li retorna un Porcel que no fa ¡°una sola ratlla que no me paguin¡±. Ambici¨®s sempre, poli¨¨dric i pol¨¨mic, Porcel li comunic¨¤ al patr¨®: ¡°El que liter¨¤riament em resulta sempre ¨¦s escriure i dir el que penso realment jo. No tinc cap necessitat de llepar a ning¨²¡±.

El vell, fins i tot, no escatim¨¤ detalls de la manipulaci¨® de jurats per la projecci¨® del deixeble, de fer-li guanyar premis, entrevistar als jurats (¡°m¡¯han dit ¡®llep¨®n¡±, es queixa), construir cr¨ªtiques ad-hoc i cercar-li feina amb Camilo Jos¨¦ Cela o situar-lo a la plantilla de Baleares, diari del Movimiento des d¡¯on a l¡¯exfalangista i exanticatalanista Villalonga l¡¯arribaren a acusar de delator de la policia.

Tampoc s¡¯estalvia de transmetre-li les seves obsessions amb lletraferits. Aix¨ª, el fa part¨ªcip de la seva mania a Jaume Vidal, al qui menta com ¡°Jaumet¡±, ¡°Jaumot¡±, ¡°Jaimito¡±, ¡°Donya Jaumeta¡±, ¡°Madame¡±...: ¡°Est¨¤ impossible. M¨¦s enfollit cada dia¡­ Me digu¨¦ embuster, dolent i avar¡­ el vaig tancar a un quartet¡±. Vidal fou el seu primer ant¨°leg, bi¨°graf i deixeble. De casa bona com ell, l¡¯acus¨¤ de ¡°beneitura, ximpleria, mala bava; no acaba res, s¡¯endugu¨¦ la caixa d¡¯una editorial¡±. I tamb¨¦ li recomana que vagi a la seva: ¡°Fas b¨¦ de no escoltar els qui te lladren. Jo mai vaig escoltar ning¨²¡±.

Porcel, per¨°, no s¡¯enganx¨¤ a les obsessions del novel¡¤lista assetjat, es deia, per ¡°La mantis religiosa¡± N¨²ria Folch, dona del seu editor, Joan Sales: ¡°?s inaguantable¡±. El veter¨¤, per¨°, estira i afluixa: ¡°Tu i jo esteim tan lluny, que la meva influ¨¨ncia liter¨¤ria seria nociva. Mai he intentat influir sobre tu¡±. Mort el mestre, el deixeble es dir¨¤ sols ¡°influ?t per mi mateix¡± tot i que aquell ¡°me don¨¤ la pauta d¡¯amistat i escriptura ¨²niques¡±.

Un tracte de fill. ¡°M¡¯agradaria no tenir secrets amb tu¡±. Villalonga s¡¯adre?¨¤ a Porcel, a qui tracta des de ben jove: ¡°Quan et vaig con¨¨ixer als 18 anys tenies reaccions infantils ¡ªemper¨° infantils amb talent¡±, li diu. Hi ha una estima profunda: ¡°Jo t¡¯he admirat i estimat sempre¡± i ¡°a vegades t¡¯he criticat, per¨° som el de sempre¡±. Volia fer del jovenet ¡°un home culte, un atleta¡± (li recoman¨¤ fer boxa), que acab¨¤s el batxiller, estudi¨¤s angl¨¨s i lletres. Sobretot que es dedic¨¤s a fer gimn¨¤stica per trencar les hores assegut. ¡°Sempre vaig procurar no influir en la teva literatura. Me limitava a intentar fer de tu un home f¨ªsicament fort, amb dents i ungles¡±. Li mont¨¤ un gimn¨¤s a casa seva.

A les cartes m¨¦s ¨ªntimes desvetll¨¤: ¡°Si tengu¨¦s fills els educaria en una disciplina un poc conventual i casern¨¤ria, fins als 20 o als 25 anys, els faria fer gimn¨¤stica i no els deixaria fumar¡±. No ha de sorprendre, doncs, quan li llen?a: ¡°Fer-te capell¨¤ em satisfaria enormement¡±.

I ¨¦s que Villalonga, sense fills ni hereus, pens¨¤ fins i tot afillar Porcel i donar-li el patrimoni. Cerc¨¤ fer-lo seu i compr¨¤ un xalet per tenir-lo a prop. Porcel tenia fam¨ªlia, pare i mare, emper¨° als anys seixanta no tenia ¡°empara intel¡¤lectual ni moral¡±. El creador de Bearn pensava que amb ell ¡°me semblar¨¤ que haur¨¦ fet alguna cosa millor que una obra liter¨¤ria¡±.

El sexe. La construcci¨® arrib¨¤ fins al m¨¦s ¨ªntim: el sexe. Un pic li recoman¨¤ al¡¤lota per resoldre ¡°el problema sexual¡±. El 2003, en un pr¨°leg a L¡¯¨¤ngel rebel, el jove mot¨¤ sobre l¡¯homosexualitat ¡°un aspecte d¡¯indubtable calat que sempre ha rondat a Vilallonga¡±. I afegeix que ¡°mai vaig saber per boca de ning¨² gens en aquest aspecte que pogu¨¦s implicar a Vilallonga¡± i ¡°ni ell mai se¡¯m va manifestar en res de semblant. Per¨° volava en les seves idees, les seves actituds, la seva gelosia, fins i tot els seus afectuosos copets a l¡¯esquena, un deix comprometedor¡±.

Biel Mesquida, en presentar Porcel a les converses de Formentor el 2008, enfloc¨¤: ¡°A mi m¡¯encanta preguntar coses que no pregunta ning¨². Li preguntaria: ¡®Qu¨¨? Te¡¯n vas anar al llit amb Lloren? Villalonga?¡¯. Aix¨ª, sense p¨¨ls a la llengua¡±. Porcel, senglar als combats, li digu¨¦: ¡°Potser t¡¯he de contestar alguna de les teves preguntes¡±. Emper¨° no ho feu.

Tamb¨¦ el veter¨¤ fa esment d¡¯¡°Aquella bella hist¨°ria de l¡¯adulteri que va anar b¨¦ a tots dos¡±. Feia refer¨¨ncia a l¡¯aventura de Porcel amb l¡¯escriptora Concha Al¨®s, uns anys guia d'ell. Al¨®s era la dona del poeta Eliseo Feijo¨®, del Baleares, on Porcel feia de corrector. La fuita a Barcelona dels amants al?¨¤ l¡¯esc¨¤ndol. Al¨®s public¨¤ Los enanos i l¡¯ex, Feijo¨®, li pos¨¤ aix¨ª a un bar de putes. Quan l¡¯autora guany¨¤ el Planeta, Villalonga digu¨¦: ¡°Estic involunt¨¤riament satisfet, d¡¯una manera biol¨°gica¡±.

Castell¨¤ o catal¨¤? La llengua, tema sempre delicat. Creia, i li escriu, Porcel el 1963 que ¡°si Catalunya tengu¨¦s independ¨¨ncia pol¨ªtica, i per tant una literatura lliure i nacional¡± les coses ¡°no canviarien per la llengua pels imperatius demogr¨¤fics, pol¨ªtics i territorials¡±. Jos¨¦ Manuel Lara, fa saber, ¡°em predica que deixi el catal¨¤¡± i que amb ¡°el seu suport me convertesc en un escriptor castell¨¤ de primera l¨ªnea¡±. Villalonga: ¡°Coincidesc amb tu respecte al castell¨¤. Triomfar a Espanya ¨¦s m¨¦s que triomfar a Catalunya¡±. M¨¦s. Porcel, ja als setanta: ¡°Dels comentaris que en puguin fer de l¡¯¨²s del castell¨¤ me¡¯n faig trons¡±. Villalonga, el 1975: ¡°Quan els sentiments s¨®n ver¨ªdics i tenim els meus anys, tornam a la llengua materna¡±.

El vell mestre malalt deman¨¤: ¡°Quan me mori crec que tu dir¨¤s qualque cosa. Ben ent¨¨s, no precisament que me comparis als genis. No, aix¨° no¡±. L¡¯exalumne assol¨ª el repte perqu¨¨ ja es considerava vencedor, ¡°integrat a la societat dels que dominen i triomfen¡±, malgrat que hi hagu¨¦ un dia que es trob¨¤ ¡°ambici¨®s, apassionat i covard¡±. Per¨° fou al principi.