La Pepa dels catalans

Dels 305 diputats presents durant els tres anys que va durar la legislatura de les Cortes Generales y Extraordinarias que van tenir lloc a Cadis i a l¡¯Isla de Le¨®n (1810-1813), Catalunya va disposar ni m¨¦s ni menys que de 22 diputats i, per tant, era una de les circumscripcions, al costat de Gal¨ªcia, amb m¨¦s representaci¨® parlament¨¤ria, amb el mat¨ªs que abans de la Constituci¨® de 1812 la divisi¨® territorial d¡¯Espanya era ben diferent de l¡¯actual.

?Pragm¨¤tics, realistes i poc proclius a les abstraccions, es van distingir des del primer moment pel seu moderantisme i tamb¨¦ per l¡¯abs¨¨ncia de qualsevol extremisme intransigent.

Curiosament, llevat del cas del catal¨¤, no es conserven les instruccions que es van donar als altres diputats per part de les respectives circumscripcions, cosa que ens fa reafirmar en aquest ampli marge d¡¯iniciativa de la qual, suposem, van gaudir els representants docea?istas. En general, van mostrar una especial preocupaci¨® per les q¨¹estions de la hisenda i les econ¨°miques, i tamb¨¦ per la conservaci¨® de la pr¨°pia identitat cultural i territorial.

Aquesta ¨²ltima consideraci¨® es va posar especialment de relleu en els apassionats debats que van sorgir a les Corts entorn de la nova configuraci¨® de la naci¨® espanyola, preconitzada pels liberals, i que consistia en un nou model d¡¯Estat, centralista i unificador, que va ser el que realment es va imposar en aquella Assemblea. No obstant aix¨°, aviat va sorgir l¡¯element diferenciador ja que, quan van comen?ar aquests debats, que en la terminologia de l¡¯¨¨poca es van con¨¨ixer com El Arreglo de Provincias, les seculars difer¨¨ncies entre les diverses concepcions d¡¯Espanya, com a territori com¨² a tots, van tornar a aflorar amb una especial virul¨¨ncia i va donar lloc a un bon nombre d¡¯intervencions prou rellevants com per fer-nos una idea, bastant aproximada per cert, de fins a quin punt es trobaven arrelats a Espanya els particularismes regionals.

Els diputats catalans

Ben il¡¤lustratives de tot aix¨° van ser aquestes significatives paraules pronunciades pel principal ponent del nou projecte, el diputat extremeny Diego Mu?oz Torrero, a qui, potser tip del rumb que estava prenent el pret¨¨s debat unificador, no li va quedar m¨¦s remei que exclamar: ¡°estem parlant com si la Naci¨® Espanyola no fos m¨¦s que regnes i estats diferents. Si vingu¨¦s un estranger que no ens conegu¨¦s podria dir que tenim entre nosaltres sis o set nacions diferents¡±. En conseq¨¹¨¨ncia, els diputats catalans, gelosos de la seva Hist¨°ria, i malgrat no deixar de recon¨¨ixer els avantatges pol¨ªtics que resultarien d¡¯uniformar la legislaci¨® i els drets de tots els espanyols, aviat van mostrar les seves reserves davant de l¡¯esmentat model unificador i centralista. Van reaccionar, doncs, recalcant que Catalunya, tant s¨ª com no, hauria de conservar els privilegis i furs dels quals es beneficiava, sense perjudici, fins i tot, de recobrar els que gaudia durant la monarquia dels reis de la casa d¡¯?ustria, quan aleshores les difer¨¨ncies territorials d¡¯Espanya eren encara molt m¨¦s acusades.

Pel que fa a les altres q¨¹estions, de l¡¯Exposici¨® que la Junta del Principat de Catalu-nya va fer als seus diputats, es dedueix que, respecte del Pla d¡¯Hisenda elaborat pel Govern, no nom¨¦s s¡¯havia d¡¯acatar, sin¨® que es feia una crida perqu¨¨ se socorr¨¦s ¡°con prontos y abundantes caudales a todas las plazas fuertes que restan del Principado¡±. Els partidaris de la perviv¨¨ncia dels gremis davant les idees que propugnaven la llibertat d¡¯ind¨²stria i comer? van ser, en canvi, molt ponderats en q¨¹estions religioses. Quan van proposar de retardar el debat sobre l¡¯abolici¨® de la Inquisici¨®, al¡¤legant que ho havien de consultar amb la Junta, aquesta actitud va ser interpretada per una gran part de les Corts com una prova de favoritisme cap a aquest tribunal. D¡¯aquesta manera, van ser for?a tena?os en tot all¨° relacionat amb l¡¯esfor? b¨¨l¡¤lic, proposant un bon nombre de projectes, iniciatives, interpel¡¤lacions, etc.

Tot i que no van mostrar moltes difer¨¨ncies ideol¨°giques entre ells, s¨ª que es pot fer al¡¤lusi¨® a certes individualitats. Va ser el cas, per exemple, de Ramon L¨¢zaro Dou, el primer president que va tenir les Corts, un clergue culte, moderat, i que no pot ser considerat pr¨°piament un liberal. Partidari de la contribuci¨® directa i ¨²nica, era catedr¨¤tic de Dret de la Universitat de Cervera i un estudi¨®s de les q¨¹estions econ¨°miques. Va fer una traducci¨® i adaptaci¨® de la Riqueza de las Naciones d¡¯Adam Smith i va presentar davant de les Corts, quan aquestes van expressar el seu desig de pagar el Deute P¨²blic, un pla bastant solvent per solucionar el problema dels vals reals. Precisament a Cadis t¨¦ un carrer dedicat a la seva mem¨°ria.

D¡¯altra banda, Antoni Capmany i Montpalau, secretari de la Real Academia de la Hist¨°ria, va ser potser el diputat catal¨¤ ¡°m¨¦s espanyolista¡±. De fet, un reformista il¡¤lustrat que va proposar que, a partir del 19 de mar? de 1812, totes les places majors dels pobles i ciutats d¡¯Espanya canviessin els seus noms pel de Plaza de la Constituci¨®n. Per cert, es va mostrar com un gran i entusiasta partidari de les corrides de toros, guanyant per molt pocs vots de difer¨¨ncia l¡¯¨²nic debat que en aquest sentit va tenir lloc a les Corts a favor que es donessin a Espanya festes taurines. Va escriure unes Cuestiones cr¨ªticas sobre varios puntos de historia econ¨®mica, pol¨ªtica y militar, una de les primeres obres en qu¨¨ es planteja, en termes moderns i intel¡¤ligents, el problema de la decad¨¨ncia d¡¯Espanya. Partidari dels discursos breus, a Alcal¨¢ Galiano l¡¯enlletgeix el seu mal accent catal¨¤. Mort a Cadis, com molts altres diputats, per l¡¯epid¨¨mia de febre groga que va prendre la ciutat l¡¯octubre de 1813, la seva l¨¤pida mortu¨¤ria va ser profanada pels absolutistes.

La tomba d¡¯Antoni

Tamb¨¦ ¨¦s digne d¡¯una menci¨® especial Felipe Aner de Esteve, advocat de professi¨®, qui m¨¦s va intervenir de tots i, sens dubte, qui va reflectir m¨¦s intensament el sentir catal¨¤ i qui en aquell moment va representar millor les idees i els anhels de Catalunya. Partidari de declarar nuls els actes del Rei relatius a l¡¯Estat estant fora de la seva jurisdicci¨®, va mostrar els seus recels davant de la influ¨¨ncia que pogu¨¦s exercir Napole¨® sobre el monarca. Va interpretar el concepte de Naci¨® espanyola com un agregat de regnes i prov¨ªncies que tenien entitat pr¨°pia, la qual cosa el feia considerar-se, abans que res, diputat de Catalunya i no per Catalunya. Va morir a Cadis, tamb¨¦ v¨ªctima de l¡¯epi-d¨¨mia.

Finalment un cas estrany, pel que t¨¦ de curi¨®s, va ser el del diputat Fernando Navarro, regidor de l¡¯Ajuntament de Tortosa, de gran formaci¨® intel¡¤lectual adquirida a la Sorbona. Amb prou feines va participar en un debat, malgrat que pas-sava per ser potser el diputat m¨¦s instru?t d¡¯aquelles Corts. Aix¨ª ho reconeixen tant el Conde de Toreno a les seves Memorias com Carlos Le Brun a Retratos Pol¨ªticos.