Totes les cares del ¡®cub Sales¡¯

Llargu¨ªssim estiu dels setanta. La noia de 16 anys juga a la solitud i l¡¯agafa: ¡°Em va impressionar llegir la porqueria de la guerra vista per dins¡±. Primavera del 2012. Ara aquella noia est¨¤ pendent del correu electr¨°nic: ¡°Ha arribat el primer tractament d¡¯Incerta gl¨°ria?¡±. Isona Passola, productora del fenomen Pa negre, fa anys que espera. El 1988 a Nova York li pregunta a David H. Rosenthal (traductor de La pla?a del diamant) quina ¨¦s la novel¡¤la per dur al cinema: ¡°Incerta gl¨°ria!¡±. Els drets estaven ¡°empantanegats¡± fins l¡¯estiu passat: ¡°Vaig trucar a la Maria¡±.

?¡°Amb la mort de l¡¯¨¤via s¡¯han obert els calaixos de casa¡±, respon Maria Bohigas Sales. A dins hi vivia N¨²ria Folch (1916-2010), la dona, la vetlladora de l¡¯obra, la figura, i l¡¯editorial. A dins hi viu ara Maria, al capdavant de Club Editor. Calaixos d¡¯aire: ¡°Des de la novel¡¤la in¨¨dita trobada a la lleixa dels llen?ols¡±, fins a cartes i m¨¦s cartes. Cares i cares per fer girar el cub rubik Joan Sales (1912-1983). L¡¯escriptor de la gran incomoditat: la guerra. La ficci¨®, Incerta gl¨°ria (1956); la realitat, Cartes a M¨¤rius Torres (1977). El miracle d¡¯escriure en catal¨¤ normal, l¡¯editor de Rodoreda, Villalonga... Es belluguen les peces. Per on comen?ar. ¡°La biografia ¨¦s la porta d¡¯entrada a un marc de publicacions¡±, diu l¡¯editora.

A Par¨ªs, Montserrat Casals mou les cares. Al novembre sortir¨¤ la biografia. Sorprendr¨¤? Diu que s¨ª perqu¨¨ ¡°Sales ¨¦s molt mal conegut¡±. Diu que apareixer¨¤ el Sales de veritat, complex, ric. Al cub: l¡¯escriptor, l¡¯editor, el patriota. Mou la bi¨°grafa i apareix la fesomia mig espantada del noi que sempre va tenir la Vallclara familiar dins: com un eix rotatori. Gira i ensenya el quadret de la persona que l¡¯influencia, Manuel Gonz¨¢lez Alba, pol¨ªtic i editor: ¡°?s amb ell que entra amb contacte amb el m¨®n de la pol¨ªtica¡±. Cap dins el Partit Comunista Catal¨¤ (1928). Abandona la pol¨ªtica militant el 1934. No hi torna fins despr¨¦s de l¡¯exili, quan es fa d¡¯Uni¨®. Per¨° ja t¨¦ els colors d¡¯una cara: des dels anys trenta ¨¦s ¡°un patriota europeista¡±. Veu el rostre del pa¨ªs: ¡°El nacionalisme de Sales ¨¦s absolutament complicat, ell creu en la realitat de la corona d¡¯Arag¨®, la llengua, la hist¨°ria, s¨®n els puntals fundadors del futur nacional, per¨° veu tristes les quatre prov¨ªncies¡±. Com el cub, ¡°el patriotisme de Sales m¨¦s que sentimental era molt racional, com ho era de fet el seu cristianisme¡±.

La fe en el seu pa¨ªs el mou a anar a la guerra: ¡°Estava en contra de la guerra civil, hi va participar conven?ut que era una guerra nacional¡±. Aquell jove que, a la Rep¨²blica, corregeix textos i ¡°descobreix que aix¨° de la llengua ¨¦s una eina b¨¤sica per construir el pa¨ªs¡±, ara troba una nova cara: la militar. Per Casals ¡°es respira en tot el que va anar fent, el punt d¡¯obligaci¨®, la defensa dels valors, del poble¡±. Militar existencial. Fins i tot creu que ¡°si no haguessin perdut la guerra seria militar de carrera¡±. I bum: va arribar la incerta gl¨°ria.

Zig-zag i M¨¨xic. All¨¤ ¨¦s el primer que parla de la inutilitat de l¡¯exili. Quaderns de l¡¯exili ¨¦s la publicaci¨® metralleta ¡°contra la repartidora entre pol¨ªtics i intel¡¤lectuals que deixen als pobres que s¨®n al camp de concentraci¨®, qui ajuda tots aquests soldats?¡±. Sales torna a furgar les cares: cr¨ªtic, autocr¨ªtic. Planta cara i torna el 1948.

Agitat, obre els ulls de bat a bat: el catal¨¤ s¡¯est¨¤ morint. La gent jove escriu en castell¨¤. Cal fer alguna cosa. Gira la cara, el rostre de l¡¯acci¨® i inicia la batalla: ¡°?s com una guerra civil dels puristes de l¡¯Institut d'Estudis Catalans, vol que la gent pugui escriure sense traumes i sense complexes; creia que el catal¨¤ d¡¯Incerta gl¨°ria ¨¦s el que es podia entendre¡±. Arriba la novel¡¤la que mostra la complexitat de la guerra. I la col¡¤lecci¨® d¡¯El Club dels Novel¡¤listes (1955) i Club Editor (1959). Escriure com es parla. Clar i catal¨¤.

Li bull el cap per ¡°normalitzar el pa¨ªs¡±. Els quadrets del cub es mouen a una velocitat sideral: 17.000 folis escrits. Les cartes amb Joan Fuster, Carles Card¨®... i la m¨¦s important: amb la seva filla, N¨²ria Sales, que ¨¦s a Par¨ªs. Des del 1960 fins al 1983: una carta setmanal. Ho explica tot, ¡°¨¦s una hist¨°ria del pa¨ªs¡±, sentencia Casals. Una gran cara de Sales: milers de quadrets de papers ininterromputs, que per Bohigas l¡¯acosten a Josep Pla. Malgrat que ¡°estan a les ant¨ªpodes, en vida necessiten reflexi¨® a trav¨¦s de l¡¯escriptura¡±. Per Pla ¨¦s ¡°la falsa cr¨°nica¡± i per Sales, la carta. El joc del rubik.

Arriba la Transici¨®: li tornen la pla?a de funcionari d¡¯ensenyament de catal¨¤ que guany¨¤ durant la Rep¨²blica. Val, per¨° ¨¦s la derrota de l¡¯escriptor, de l¡¯editor. Tot es simplifica, ¡°ell que ha viscut els anys trenta veu com es repeteixen els mateixos errors: ¡®No hem volgut aprendre la lli?¨®¡¯, diu¡±. Fins i tot el 1976, quan surt el diari Avui, es desanima: ¡°Com escriuen! Quin horror!¡±.

Tot aix¨° ha ajudat que el personatge fes una certa por: ¡°Continua sent inc¨°mode, perqu¨¨ ¨¦s dels qui m¨¦s ha parlat sobre Catalunya, sobre la llengua i se l¡¯ha simplificat, han dit que era un militarista i que no interessava, manaven els escriptors d¡¯esquerres, marxistes¡±, rebla Casals. I el rubik exigeix moure, planificar, recompondre. Escriptor, editor, patriota: combina les cares, ¡°perqu¨¨ el que es respira del personatge ¨¦s la melancolia en el sentit de Baudelaire¡±, capa? d¡¯entusiasmar-se i desenganyar-se. El moviment perpetu: l¡¯equilibri de la incerta gl¨°ria.

Ja som dins de l¡¯home. El 2013 arribaran, epistolaris i, despr¨¦s, la novel¡¤la in¨¨dita: Una olor de guants de pell de R¨²ssia. Per¨° enguany tamb¨¦ ¨¦s reeditar¨¤ Incerta gl¨°ria. ¡°T¨¦ tanta vitalitat!¡±, reflexiona Bohigas, que afegeix: ¡°?s un invent extraordinari. Una estructura novel¡¤lesca genial: diferents veus, ¨¦s la tremolor de la noci¨® de veritat. Com m¨¦s passi el temps m¨¦s pres¨¨ncia tindr¨¤¡±.

¡°Qui t¨¦ el meu llibre d¡¯Incerta gl¨°ria ple de notes?¡±, crida Passola. S¡¯asseu. S¡¯aixeca: ¡°Ha arriba ja el primer tractament?¡± Voldria tenir el gui¨® de la futura pel¡¤l¨ªcula d¡¯aqu¨ª a un any. Ella i Bohigas volen que la dirigeixi l¡¯Agust¨ª Villaronga, ¨¦s clar. Per¨°, com se la imagina la productora? S¡¯aixeca. Escenaris? ¡°Penso molt en Camins de gl¨°ria (Stanley Kubrick) que est¨¤ fet tot des de la trinxera, aquest terreny de ning¨²¡±. S¡¯asseu. Mira un lloc incert: ¡°La veritat de la guerra, de la gent que t¨¦ un gran nivell i la que no el t¨¦.... la moralitat profunda del personatge m¡¯impressiona molt, la gent que t¨¦ arrels, ideals...¡±.

El paquet desitjat ja ha arribat. S¨®n uns esbossos del gui¨® a partir de la novel¡¤la. Imprimir. Llegir: ¡°Durant la guerra civil, en el front d¡¯Arag¨®, l¡¯Alferes Llu¨ªs de Broc¨¤ i Ruscalleda va d¡¯un dest¨ª a un altre...¡±.