Redacci¨® de primavera

Aquest mes de mar? pas-sat, despr¨¦s de dues xerrades en un cicle de confer¨¨ncies, se m¡¯acosta una dona. Em fa algun comentari i em pregunta si conec els assistents. Per all¨° del pa¨ªs petit, han vingut alguns amics que tamb¨¦ ho s¨®n de la seva filla, l¡¯Arantxa, una mica m¨¦s jove que jo. Es veu que a l¡¯Arantxa li agradava molt llegir per¨° que des que es va casar, ella i el seu marit que no fan res m¨¦s que pensar a guanyar diners. ¡°Quartos, quartos, quartos. Lo meu jove i la meua filla no parlen de res m¨¦s¡±, em diu.

La confessi¨® em descol¡¤loca i ric una mica per dins. Penso que ¨¦s la sogra qui parla, que si la seva filla s¡¯hagu¨¦s casat amb mi potser es queixaria de la meva economia desastrosa al que ara ¨¦s el seu jove. A m¨¦s, l¡¯home d¡¯ordre que porto dins diu que tamb¨¦ est¨¤ b¨¦ que en aquest pa¨ªs hi hagi un percentatge d¡¯avars estructural i ordenat. Rusi?ol ¨¦s un cl¨¤ssic!

Per¨° la queixa ¨¦s sincera, i ¨¦s sincera perqu¨¨ ¨¦s profunda. El seu jove i la seva filla tenen una posici¨® c¨°moda, i tampoc no els demana que llegeixin Wittgenstein, per¨° t¨¦ por que s¡¯acabin embrutint, que siguin un parell de soques. Hi ha un punt de vergo-nya: ¡°B¨¦ hi ha cinema i teatre, i llibres i xerrades. Ella tocava el piano! No: quartos, quartos, quartos¡±.

No s¨¦ qu¨¨ dir-li, quan acabo una xerrada estic fora de joc, per¨° encara li veig la cara de pena i mentre ho escric em torna a venir el calfred. No puc evitar pensar que quan haguem acabat de tancar i enfonsar tantes coses haurem de menester molta dutxa, haurem de fer molta feina en aquest pa¨ªs perqu¨¨ la ronya no se¡¯ns mengi.

I despr¨¦s diuen que abril ¨¦s el m¨¦s cruel dels mesos.