La ¡®psicosi¡¯ irlandesa

Irlanda, el seu paisatge excepcional, els seus costums ancestrals i la seva convulsa hist¨°ria a l¡¯ombra d¡¯un ve¨ª imperial que no ha aconseguit mai anorrear-la, sempre ha estat una gran font d¡¯inspiraci¨® liter¨¤ria, i no solament per als seus propis bards. ¡°Altres pobles tenen una nacionalitat. Els irlandesos i els jueus tenen una psicosi¡±. Aquesta sent¨¨ncia de l¡¯escriptor i dramaturg del pa¨ªs Brendan Behan, desbordant de sentit de l¡¯humor, ens d¨®na peu a pensar que potser es tracta d¡¯una psicosi que s¡¯encomana. ?s un pa¨ªs que agrada als escriptors perqu¨¨ hi troben una sensibilitat capa? de veure en cada indret el p¨°sit llegendari dels segles i perqu¨¨ all¨¤ la l¨ªrica sembla que flueixi en els ¨¤nims amb la mateixa facilitat que l¡¯herba sota el plugim. Un exemple recent d¡¯aquest fenomen ¨¦s la pen¨²ltima novel¡¤la d¡¯Enrique Vila-Matas, Dublinesca, en qu¨¨ un editor jubilat, obsedit pel final del temps de la impremta, organitza un viatge a la capital d¡¯Irlanda en cerca de respostes als seus interrogants m¨¦s ¨ªntims i sobretot de la il¡¤lusi¨® perduda.

Marcel Riera (Badalona, 1956), en el que ¨¦s el seu tercer llibre de poesia, recorre a Irlanda com a escenari des del qual parlar de q¨¹estions que ens toquen de molt a prop. Aix¨ª, a Els n¨²vols de Connemara planteja el dilema d¡¯un jove que sent el reclam d¡¯emigrar a Am¨¨rica contrarestat pels afectes que el lliguen al tros natal. Finalment es va quedar. ¡°Sembla que va mirar el cel / i, en les tortuoses formes / dels n¨²vols, va veure-hi tres / dracs: el de la fam, el drac / de l¡¯aventura i el drac / de l¡¯oblit¡±. Qui ¨¦s m¨¦s heroi, qui fa m¨¦s b¨¦ als seus: el qui se¡¯n va o el qui es queda? Aqu¨ª tamb¨¦ les noves generaci-ons comencen a viure aquest dilema, en la impossibilitat de guanyar-se dignament la vida.

A Com Irlanda ens parla d¡¯una ¡°doble illa¡±, ¡°la del llenguatge ali¨¨ que ent¨¦n tothom i fan / servir com si fos seu, i la d¡¯esculls que serva / l¡¯adversari a dist¨¤ncia¡±. L¡¯oficialitat de la llengua pr¨°pia, el ga¨¨lic, des del 1922, amb la independ¨¨ncia, no ha estat suficient per recuperar-ne l¡¯¨²s, enfront del predomini de l¡¯angl¨¨s. Anirem veient com, en el cas del catal¨¤, s¡¯obre pas la preocupaci¨® per una similar tend¨¨ncia a la desaparici¨®, malgrat el triomfalisme de l¡¯estad¨ªstica oficial.

Per¨° no cal llegir tot el que ofereix Riera en clau catalana, hi ha molts temes irlandesos escampats pel llibre, com el pobre Michael Furey, v¨ªctima del desamor, protagonista del relat Els morts, de Joyce, o la pel¡¤l¨ªcula L¡¯home tranquil, de John Ford; llocs, llibres i autors que s¨®n presents en l¡¯imaginari de qualsevol que hagi acabat sedu?t per Irlanda. Riera, en aquest poemari, els recrea, s¡¯hi recrea i ens incita a recaure en aquesta font inexhaurible de mites, an¨¨cdotes i bona literatura.

?s aquest Llum d¡¯Irlanda un recull relativament dens: 45 composicions, algunes formades per uns quants poemes; els versos, gaireb¨¦ tots s¨®n alexandrins; la flu¨¨ncia del discurs ¨¦s extraordin¨¤ria, nom¨¦s algun cop trencada per un encavallament massa for?at, i l¡¯estil ¨¦s planer i narratiu, a la manera anglosaxona ¡ªno endebades Riera ha tradu?t, entre altres, un poemari de Philip Larkin, Finestrals (Labreu, 2009).

?s una bona not¨ªcia que el prestigi¨®s premi Carles Riba 2011 hagi recaigut en un llibre d¡¯aquestes caracter¨ªstiques. Els concursos, si per alguna cosa han de servir, ¨¦s per guanyar lectors, i no per perdre¡¯n. Ara ¨¦s un bon moment per apostar per una poesia intel¡¤ligible i alhora exigent, que encomani el gust per la literatura; en lloc de beneir certes extravag¨¤ncies que nom¨¦s semblen rifar-se de tot plegat.