Pe?a de confecci¨®

Sovint apareixen novel¡¤les ben tallades, com un vestit de confecci¨® que no admet queixa: cap desgavell que trenqui la lectura i sempre una invitaci¨® plaent a endinsar-se en la ficci¨®. Aix¨° mateix ofereix la s¨¤via artesania liter¨¤ria de Robert Saladrigas (Barcelona, 1940), que t¨¦ productes d¡¯un notable coratge, com Memorial de Claudi M. Broch (1986).

Una destresa ara materialitzada amb L¡¯estiu de la pluja (Edici-ons 62), que segueix amb l¡¯estrat¨¨gia ja assajada a La llibreta groga (2004), on es presenta el text com la veu personal d¡¯un personatge gris, i tornant a escollir un protagonista benestant proper al de L¡¯altra (2008).

Aqu¨ª tracta de mostrar un tram de la vida ordin¨¤ria d¡¯una noia burgesa, retornada de Nova York a Barcelona perqu¨¨ t¨¦ el pare malalt. A part, com que fa un temps que se li ha mort l¡¯¨¤via, en una mena de superaci¨® del dol viu uns dies a la casa pairal d¡¯aquesta. La lleu perip¨¨cia de l¡¯acci¨® es complementa amb una constant evocaci¨® de personatges desapareguts: avi, ¨¤via, germ¨¤ sinistrat, amiga su?cida... Un joc continuat de records ja emprat amb el mariner moribund de La mar no est¨¤ mai sola (1996) i que fa que la narraci¨® derivi en l¡¯explicaci¨® indirecta d¡¯una realitat i unes vides.

El conjunt permet una lectura pl¨¤cida, tot i que algun lector trobar¨¤ una certa abs¨¨ncia d¡¯imaginaci¨®, aix¨ª com d¡¯alguns passatges on l¡¯elaboraci¨® del discurs exciti l¡¯admiraci¨® o descripcions d¡¯especial consist¨¨ncia com per fer-se evidents a qui les llegeix. Mentre Saladrigas narra, la cosa va ben enfilada, demostrant bona m¨¤ a encaminar l¡¯acci¨®, per¨° sovint sembla que hi falti una trama ben definida al darrere o uns fets i personatges m¨¦s s¨°lids, que no es dilueixin en la freda sopa de convencions en qu¨¨ acostuma a desembocar massa de la novel¡¤la catalana d¡¯avui.

Potser ¨¦s el que passa amb la principal veu narradora, una noia benestant, ficada en una perip¨¨cia ben estreta i amb una capacitat reflexiva no gaire espectacular (els escarafalls que fa quan passeja per Barcelona i es lamenta de la immigraci¨®, s¡¯apropen al sarcasme). En general, sembla haver-hi com una fredor distant, que fa dif¨ªcil la connexi¨® amb el lector. L¡¯esperit sumari i el relat indirecte de les coses tampoc ajuden. Pot ser clarificadora la poca transcend¨¨ncia de les refer¨¨ncies er¨°tiques: ¡°Dintre del cotxe, mentre esper¨¤vem que la tempesta amain¨¦s, vam fer sexe oral¡±. (p¨¤g. 153).

Tanmateix, la novel¡¤la va ben assortida d¡¯elements amb grans possibilitats, que prometien suc, com la relaci¨® amb el pare malalt o la introspecci¨® durant el retir espiritual a la casa de l¡¯¨¤via, aix¨ª com l¡¯acidesa del moment vital fronterer en qu¨¨ es troba la protagonista... Per¨° l¡¯esb¨®s d¡¯aix¨° sembla no eclosionar del tot. La narraci¨®, doncs, sembla emportada per aquell s¨ªndrome de Di¨°genes d¡¯alguns narradors d¡¯avui (que, en ocasions, tamb¨¦ han sofert Jaume Cabr¨¦ o Ramon Solsona) que busquen, en l¡¯acumulaci¨® de fets i personatges habituals, el mitj¨¤ per aconseguir muntar una novel¡¤la, sense concentrar l¡¯esfor? en la manera de dir-la.

Tot ¨¦s massa intercanviable amb qualsevol novel¡¤la mitjana de les que s¡¯editen avui en dia: preocupacions burgeses, tornada a casa, evocacions geneal¨°giques, algun secret de fam¨ªlia, amor amb dubtes... D¡¯aqu¨ª que despr¨¦s d¡¯una lectura bastant harmoniosa, s¡¯esborrin aviat les petges que pugui deixar a la mem¨°ria.