Interioritats

Te¨°ricament, la darrera novel¡¤la d¡¯Imma Mons¨® (Lleida, 1959), La dona velo? (premi Ramon Llull, 2012) explora els efectes de la pressa sobre la condici¨® vital de les persones. A la fam¨ªlia protagonista uns s¨®n els Lents i els altres els R¨¤pids, d¡¯on se sobreent¨¦n que els R¨¤pids malmeten, sovint sense voler, la identitat i la superviv¨¨ncia mateixa dels Lents (i entre ells la primera v¨ªctima del llibre, la mare). D¡¯acord. Jo trobo, per¨°, que la novel¡¤la millora si no ens capfiquem massa a l¡¯hora de llegir una recepta ¨¨tica contra el mal del temps ¡ªles presses, anar de b¨°lit, el c¨¤lcul i la previsi¨® com a sistema d¡¯optimitzar el temps disponible¡ª, sin¨® com un assaig d¡¯an¨¤lisi emocional i psicol¨°gica de les raons de la infelicitat, la precipitaci¨® dels judicis, la dificultat d¡¯encertar-la sense rumiar-s¡¯hi molt i la certesa que fins i tot pensant-s¡¯hi molt no hi ha cap garantia d¡¯encertar res.

Per¨° t¨¦ missatge, la novel¡¤la, i el missatge ¨¦s esperan?at i una mica decebedor, malgrat que no va pel boc gros ni infla a consci¨¨ncia la moralina. Certament aquesta dimensi¨® moralitzant, sovint massa expressa o expl¨ªcita, pot amo?nar el lector, a mi segur, que no demana de les novel¡¤les la soluci¨® d¡¯un problema sin¨® l¡¯entrada intel¡¤ligent a la seva complexitat.

I aqu¨ª n¡¯hi ha tamb¨¦, de complexitat. All¨° que millor ens consola ¨¦s l¡¯habilitat de Mons¨® en el desplegament mor¨®s i regulat, detallista i sovint perspica?, de les motivacions de les conductes, dels bloquejos sentimentals i dels autoenganys que fabriquem per tal d¡¯anar traient el cap (tant si som dels r¨¤pids com dels lents). Jo s¨®c descaradament dels de les presses, i l¡¯an¨¤lisi del perfil de personalitat hi toca prou. Per¨° l¡¯atractiu del llibre rau m¨¦s en la posada en escena d¡¯una fam¨ªlia m¨¦s normal del que sembla, amb un passat de mentides m¨¦s o menys grosses i de mentides que no ho eren.

Potser on falla m¨¦s la versemblan?a d¡¯aquest plantejament ¨¦s all¨¤ on s¡¯ha de posar el tel novel¡¤lesc de la hist¨°ria: el pare no era qui pensava la protagonista que era i el seu pare biol¨°gic no era exactament qui ella pensava que era. El joc de des-enganys i el descobriment de la complexitat no arriba mai a fer-se avorrit per¨° potser tampoc frapant, ni hi ha aquell punt d¡¯excitaci¨® imprevista o addicional que assenyalen les millors obres.

La dona velo? ¨¦s una bona novel¡¤la sense exigir-se a ella mateixa un desplegament de m¨¨rits extraordinaris, per¨° el lector de Mons¨® ha de con¨¨ixer prou b¨¦ la mena de virtuts usuals de la seva narrativa: no exactament la incisi¨® esborronadora o la intensitat sin¨® m¨¦s aviat l¡¯amable, sovint ir¨°nic, desvetllament d¡¯interiors humans humits i tendres, per¨° no tous ni purament banals.

De fet, m¡¯ha semblat sovint escoltar la resson¨¤ncia d¡¯algunes de les novel¡¤les ¨²ltimes de Carmen Mart¨ªn Gaite en els moments d¡¯entotsolament de la protagonista. Molts seguirem creient que el seu millor llibre ¨¦s encara el que va dedicar al seu marit, Un home de paraula (2006), en una hist¨°ria tocada d¡¯una sequedat i una mena d¡¯estrany¨ªssima as¨¨psia colpidora, mentre que aqu¨ª el lector frueix b¨¤sicament d¡¯una hist¨°ria de fam¨ªlia amb alguns protagonistes aparentment estramb¨°tics que, al cap i a la fi, ni ho s¨®n tant ni pretenien tampoc de ser-ho. Aix¨ª i tot, els equ¨ªvocs i l¡¯an¨¤lisi de la neurosi de l¡¯Agnes, la Nes protagonista, depara moments ben divertits: els candidats a pirats per aquesta ra¨®, els prisillas com jo mateix, tenim motius suficients per passar una bona estona amb un bon feix de p¨¤gines de la novel¡¤la.