Efectiu, apassionat

Tant L¡¯estrany, de Jordi Sierra Fabra (Barcelona, 1947), com L¡¯illa de Bowen, de C¨¦sar Mallorqu¨ª (Barcelona, 1953), s¨®n dues novel¡¤les guardonades que tenen un inici impecable, d¡¯aquells que, com si d¡¯un parany es tract¨¦s, atrapen de ple en all¨° que desitgen explicar. I no n¡¯hi ha per menys: els seus autors s¨®n dos dels grans mestres de la literatura juvenil a Catalunya. El primer, Sierra i Fabra, aconsegueix amb L¡¯estrany un dels cromos que li mancava, un dels m¨²ltiples guardons del pa¨ªs que no tenia en el seu extens i brillant palmar¨¨s. El segon, Mallorqu¨ª, guanya per quarta vegada l¡¯Edeb¨¦, el mateix que el 1997 el va donar a con¨¨ixer a ell i al seu estil inconfusible, que el lliga amb els grans autors dels cl¨¤ssics d¡¯aventures de la primera meitat del XX.

?L¡¯estrany ¨¦s una novel¡¤la introspectiva, una hist¨°ria inici¨¤tica on assistim al canvi intern del personatge. L¡¯autor situa l¡¯acci¨® en un pa¨ªs en el qual la dictadura assoleix el poder. El pare d¡¯en Daniel, el protagonista de 13 anys, ¨¦s a la pres¨® per les seves idees i la mare ha de llogar una de les habitacions del pis a un desconegut per tirar endavant. La curiositat per saber coses de l¡¯estrany i les breus converses que mantenen, desvetllaran la fantasia d¡¯en Daniel i q¨¹estionaran la manera que t¨¦ d¡¯analitzar el seu entorn.

D¡¯entre la diversitat d¡¯obres de l¡¯autor, L¡¯estrany no ¨¦s ni ser¨¤ una de les m¨¦s destacades. Sense necessitat de grans escarafalls, per¨°, ¨¦s una obra que atrau i rutlla amb una gran efectivitat, que captiva amb la construcci¨® dels dos protagonistes, que avan?a amb flu?desa, encara que amb ritme un p¨¨l irregular.

En un moment concret, l¡¯estrany recomana a en Daniel la lectura d¡¯un cl¨¤ssic d¡¯aventures, Moby Dick, que aquest es veu obligat a deixar a mitges per por que sigui un llibre prohibit. Tot i amb aix¨°, afirma que ¡°¨¦s la millor novel¡¤la que he llegit mai¡±. Els grans cl¨¤ssics d¡¯aventures s¨®n, precisament, la font d¡¯inspiraci¨® de L¡¯illa de Bowen de C¨¦sar Mallorqu¨ª, obra de llarga extensi¨®. De fet, segons l¡¯autor, ¨¦s un llibre que va escriure sense tenir en compte l¡¯edat del lector i les modes, i amb el desig d¡¯elaborar-la a la manera de Jules Verne, de fer un destil¡¤lat de les hist¨°ries d¡¯aventures que el van i l¡¯han acompanyat a la vida.

Mallorqu¨ª ja va demostrar amb gran mestria que el g¨¨nere d¡¯aventures ¨¦s on es mou com peix a l¡¯aigua. I en aquest obra, rebla tant el clau que qualsevol lector afirmaria que es troba davant l¡¯obra d¡¯un dels mestres, es digui Verne, Wells o Doyle, per citar-ne alguns dels que apareixen referenciats en l¡¯obra.

L¡¯illa de Bowen narra el viatge d¡¯un grup de gent, que pertany a una societat d¡¯exploraci¨®, a la recerca d¡¯una illa misteriosa on hi ha quelcom ocult. En el seu periple s¨®n seguits de prop per un altre grup, comandat per un magnat que ambiciona aconseguir el possible bot¨ª que pot revolucionar la ci¨¨ncia.

En la primera de les dues parts del llibre, hom t¨¦ la sensaci¨® de lentitud, que l¡¯autor s¡¯entret¨¦ en exc¨¦s en la descripci¨® de la preparaci¨® del viatge, del car¨¤cter dels personatges... com si realment fos una novel¡¤la elaborada a imatge i semblan?a de les de fa cent anys. ?s nom¨¦s una sensaci¨® passatgera. A mesura que avan?a, per¨°, els m¨²ltiples fets i voltes que d¨®na l¡¯argument acceleren el ritme, l¡¯inter¨¨s es dispara i hom arriba a la fi, pensant que l¡¯aventura ha estat massa curta.

L¡¯empresa de Mallorqu¨ª de retre un homenatge als grans mestres del g¨¨nere i de transmetre sensacions similars que molts lectors han sentit en llegir obres com Viatge al centre de la terra o El m¨®n perdut era summament ambiciosa, per¨° val a dir que l¡¯autor se¡¯n surt victori¨®s. Un llibre que ¨¦s lluny de les modes, fora del seu temps, per¨° que a la vegada cont¨¦ molts temps a l¡¯interior i aquest aspecte el fa recomanable a un ventall ampl¨ªssim de lectors.