Hist¨°ries de persones

Han passat m¨¦s de deu anys des que la companyia El Pont Flotant encetava el seu itinerari professional. Un projecte en forma de pont d¡¯emocions sobre les aig¨¹es sempre turbulentes de l¡¯escena teatral. Una relectura del text de Bertolt Brecht, Mare Coratge, els servia de presentaci¨® de cara al p¨²blic. Quatre actors, Jes¨²s Mu?oz, Joan Collado, Pau Pons i ?lex Cant¨®, i un aprenentatge acad¨¨mic com¨² a l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic de Valencia. ¡°Per descomptat que, quan estudi¨¤vem a l¡¯Escola, ning¨² no pensava, ni de bon tros somiava, que aix¨° ens duria fins ac¨ª¡±, comenta Joan Collado. I el trajecte, seguint les recomanacions del poeta que demanava un viatge ple de coneixences, no pot haver estat m¨¦s afortunat i ric en experi¨¨ncies. Un saldo, fins ara, de cinc obres, l¡¯¨²ltima, Algunes persones bones, estrenada en el passat Festival Temporada Alta de Girona, una de les cites teatral m¨¦s respectades del mapa teatral espanyol. ¡°La idea inicial del projecte se¡¯ns va acudir a partir d¡¯una reflexi¨® sobre nosaltres mateixos, hav¨ªem depassat els trenta anys i comen?¨¤vem a sentir un cert gust per ¡®aburgesar-nos¡¯; per¨°, d¡¯altra banda, sent¨ªem tamb¨¦ la necessitat d¡¯intervenir, d¡¯un comprom¨ªs amb all¨° que ens envoltava, i sobre aquesta dicotomia comen?¨¤rem a construir l¡¯espectacle¡±, diu Jes¨²s Mu?oz, a prop¨°sit de la gestaci¨® de l¡¯obra. La posada en escena coincideix amb la irrupci¨® del moviment del 15-M i es projecta sobre l¡¯escenari en la figura de quatre actors envellits que transiten per un caf¨¦ de barri vetust i trist. ¡°De sobte, ens vam dir: ¡¯No estem reaccionant, el temps passa i ens sentim com uns avis, per¨° no en el sentit d¡¯entendre la vellesa com a inactivitat, sin¨® com a projecci¨® de la nostra pr¨°pia joventut, est¨¤vem transformant-nos en uns vells prematurs", assenyala Jes¨²s Mu?oz.

"De sobte ens vam

Algunes persones bones, que s¡¯ha pogut veure fins fa unes quantes setmanes al Teatre Talia de Val¨¨ncia, completa una trilogia iniciada amb l¡¯obra Com a pedres (2006) i continuada per Exercicis d¡¯amor (2009). ¡°En Com a pedres¡±, comenta Pau Pons, l¡¯¨²nica dona de la companyia, ¡°f¨¦rem un exercici teatral sobre la inf¨¤ncia, sobre la nostra pr¨°pia inf¨¤ncia i la nostra fam¨ªlia, fins i tot comptarem amb la col¡¤laboraci¨® excepcional dels nostres pares¡±. El pas seg¨¹ent va arribar amb Exercicis d¡¯amor, una obra que ha estat representada ¨¤mpliament, fins i tot a l¡¯altra banda de l¡¯Atl¨¤ntic. "Ac¨ª, el leit motiv o interrogaci¨® es fixava en la joventut i la maduresa, i ara, en aquest ¨²ltim muntatge, tancant el cicle, reflexionem sobre la societat que ens envolta; per descomptat, com en les obres anteriors, aquesta reflexi¨® passa tamb¨¦ sobre nosaltres¡±, diu Pau Pons. ¡°Els tres muntatges estan molt lligats a la generaci¨® de la qual formem part¡±, afig ?lex Cant¨®, el quart membre del grup. En un paisatge teatral com el valenci¨¤, on les ombres acostumen a sobreposar-se a les llums i la paraula roman en un estat professional reservat als escollits pels d¨¦us, la companyia El Pont Flotant pot presumir d¡¯una estabilitat treballada durant tots aquests anys. ¡°Quan vam decidir formar el projecte, en un principi ho vam fer per una necessitat b¨¤sica de compartir i d¡¯investigar, de saber quines eren les nostres eines, les maneres o les formes de treballar o aprofundir tot all¨° que ¨¦s la metodologia teatral; el que pass¨¤ ¨¦s que, al cap de dos anys, vam comen?ar a avorrir-nos un poc i, despr¨¦s d¡¯aquesta primera fase, vam sentir la necessitat d¡¯abordar un projecte de dramat¨²rgia¡±, comenta Jes¨²s Mu?oz.

Un treball f¨ªsic i emotiu

¡°No ens imagin¨¤vem¡±, assenyala ?lex Cant¨®, ¡°que arribar¨ªem a poder exercir el nostre treball d¡¯una manera professional ni, sobretot, all¨° m¨¦s important, poder treballar fent el teatre que vol¨ªem fer".

Una proposta que tampoc no ha estat un cam¨ª f¨¤cil o senzill. "Eix¨ªem una mica a contracorrent, en un moment en qu¨¨ les companyies no eren moda; per dir-ho d¡¯alguna manera, hi havia la moda del teatre m¨¦s d¡¯autor o, si vols, d¡¯actor. El que s¨ª que sab¨ªem era que aquest tipus de teatre no el vol¨ªem fer; per exemple, aquesta din¨¤mica de cada temporada de presentar obligat¨°riament una obra, de muntatges amb actors diferents, d¡¯una dramat¨²rgia amb un component c¨°mic o d¡¯humor imprescindible¡­, aquests continguts a nosaltres no ens servien", assenyala Pau Pons. El grup reconeix el seu deute amb la llegend¨¤ria companyia teatral Odin Teatret, fundada per Eugenio Barba, i el treball d¡¯aprofundiment sobre les pr¨°pies biografies personals. "El nostre ¨¦s un treball de construcci¨® d¡¯una relaci¨® f¨ªsica i emotiva entre els espectadors i la dramat¨²rgia mateixa", assenyala Joan Collado. "Volem un teatre en qu¨¨ l¡¯espectador¡±, continua Jes¨²s Mu?oz, ¡°assisteix a una experi¨¨ncia, participa d¡¯una cosa que el fa reflexionar, que el fa sentir; aquestes motivacions, per a nosaltres, sempre han estat una obsessi¨®", incideix Joan Collado. "Els lligams o els enlla?os amb les persones¡±, fa Pau Pons, ¡°¨¦s una de les coses que m¨¦s potenciem, m¨¦s que no els referents art¨ªstics, que tamb¨¦ hi s¨®n; la persona que hi ha al darrere ¨¦s la que ens atrapa, i all¨° hum¨¤, all¨° personal ¨¦s el que estirem per la part m¨¦s creativa".

"Hem pogut fer el

Sobre l¡¯actual moment teatral al Pa¨ªs Valenci¨¤ reconeixen que hi ha problemes, ja end¨¨mics, que s¡¯arrosseguen des de fa molts anys i que ara, en temps de crisi, s¡¯han aguditzat encara m¨¦s. "Pel que fa al suport oficial, hi havia uns organismes amb els quals podies treballar, fins i tot fer algunes gires; hi havia all¨° que es coneixia com el Circuit del Teatre que, malgrat que va rebre moltes cr¨ªtiques del mateix sector, era una via, i que ha desaparegut; hi ha el SARC, que dep¨¦n de la Diputaci¨®, per mitj¨¤ del qual els ajuntaments poden optar a una subvenci¨® per a una obra de teatre", assenyala Pau Pons. "Per¨° s¨®n ajudes que, a hores d¡¯ara, s¡¯estan rebaixant o, en el pitjor dels casos, desapareixent, i sembla que aquest panorama no canviar¨¤", afig ?lex Cant¨®.

Durant els pr¨°xims mesos i per raons familiars, futures maternitats i paternitats en el grup, la companyia obrir¨¤ un par¨¨ntesi pel que fa a les actuacions, per¨° no quant a la resta d¡¯activitats, fins a la pr¨°xima temporada; llavors tornaran amb una retrospectiva dels seus espectacles. "Aquesta parada ens pot servir una mica com a proc¨¦s depuratiu", diu Jes¨²s Mu?oz. "Quan f¨¦iem l¡¯¨²ltima obra, vam comen?ar a tenir la sensaci¨® que arrib¨¤vem a un punt d¡¯inflexi¨® i que tanc¨¤vem una etapa", comenta ?lex Cant¨®. "Tenim la sensaci¨®¡±, indica Joan Collado, ¡°de comen?ar a respirar un canvi, per¨° el que no sabem encara ¨¦s cap on ens condueix".