Nord desconcertant

Desconcertant. Un adjectiu que val tant per les millors virtuts de Gran Nord, la s¨¨rie dirigida per Jes¨²s Font estrenada dilluns passat a TV-3, com pels seus pitjors defectes. Finalment, que alguna cosa de la televisi¨® encara ens desconcerti no deixa de ser un valor per preservar.

Desconcertant el tipus d¡¯humor de Gran Nord. Un humor a mig cam¨ª entre la com¨¨dia blanca i el surrealisme, on la realitat exerceix de simple decorat de fons. El plantejament ¨¦s cl¨¤ssic: el desterrament de la protagonista (Aina Clotet) del paisatge urb¨¤ conegut a un medi rural on tot est¨¤ per descobrir, fins i tot els t¨°pics sobre aquells remots indrets que hom portava al sarr¨®. El paral¡¤lelisme amb l¡¯exitosa pel¡¤l¨ªcula francesa Benvinguts al nord sembla evident, no nom¨¦s per la coincid¨¨ncia de punt cardinal, sin¨® per la similitud de l¡¯estrat¨¨gia narrativa. Ara b¨¦, la hist¨°ria en si d¡¯aquesta petita vila anomenada Nord, poblada de vilatans cabuts que volen independitzar-se del poble ve¨ª, Fogony, i que tot ho decideixen per la via assemble¨¤ria de la m¨¤ al?ada segons que va quedar establert en un suposat llibre llegat per Carlemany, personalment em deixa fred, fa olor de ranci. Hi descobreixo certament les d¨¨ries ¨¤crates del guionista, Guillem Mart¨ªnez, notable te¨°ric de la Transici¨® i del moviment del 15M, cosa que m¡¯ho fa mirar amb simpatia, per¨° no del tot amb inter¨¨s.

De la banda dels elogis ha de caure en canvi el maltracte que la s¨¨rie reserva als Mossos d¡¯Esquadra, i en aix¨° s¨ª que diria que hi ha novetat. Fins ara hav¨ªem tingut casos a?llats de corrupci¨® policial auton¨°mica, tipus Ramon de les Olives, el violador conf¨¦s a El cor de la ciutat (i ara mateix a La Riera tamb¨¦ tenim un agent d¡¯all¨° m¨¦s ambigu). Per¨° la contund¨¨ncia amb qu¨¨ tot el cos ¨¦s tractat des de les primeres imatges de Gran Nord es in¨¨dita: la hist¨°ria arrenca quan la protagonista ¨¦s severament castigada al confinament per haver multat el cotxe d¡¯un peix gros mal aparcat. El ¡°Vost¨¨ no sap amb qui est¨¤ parlant¡± esdev¨¦ a partir d¡¯aqu¨ª el mantra costumista de la tribu i el to cr¨ªtic va pujant d¡¯unes maneres que al conseller Felip Puig no li deuen fer cap gr¨¤cia. Aix¨ª, al caporal que rep la mosso degradada a Fogony li falta temps per confessar que el seu objectiu a la vida ¨¦s tenir una carrera tranquil¡¤la fins a arribar a la jubilaci¨® daurada. I encara a un dels incorruptibles i fer¨¦stecs vilatans de Nord Mart¨ªnez li posa en boca una frase amb ganes de faltar que tots els qui no estimem els policies hem tingut als llavis alguna vegada: ¡°Mosso d¡¯esquadra o gu¨¤rdia civil, tant se val, tots dos van armats i uniformats!¡±. ?s sens dubte la vessant contracultural i indignada de Gran Nord. Saludable.

Segurament per subratllar el car¨¤cter de ficci¨® de la hist¨°ria, les imatges estan farcides de detalls desconcertants, volgudament posats per allunyar-nos de la realitat: que la protagonista condueixi, per exemple, un Volkswagen Beetle, el cotxe de les pijas barcelonines quan van a fer pilates al gimn¨¤s de la part alta de la ciutat, o que el seu tiet conco (Pep Cruz) aparegui disfressat amb una pell d¡¯¨®s per un ancestral lligam del poble amb aquests plant¨ªgrads configura un repertori d¡¯insensateses que caldr¨¤ veure en les properes entregues si aguanten o acaben atipant.

El primer cap¨ªtol de Gran Nord va tenir una notable quota de pantalla del 23,3%, equivalent a 752.000 espectadors de mitjana.