Revoluci¨® a la rereguarda

Encara que sembli mentida, un per¨ªode tan atractiu i clau com els primers mesos de la Guerra Civil espanyola a Catalunya no disposa encara d¡¯un llibre que en sintetitzi els fets i les interpretacions m¨¦s fonamentades. Som massa deutors dels llibres testimonials, d¡¯imatges com la que va plasmar George Orwell a Homenatge a Catalunya, i d¡¯un munt de mem¨°ries justificadores de totes les posicions i ideologies, i encara de pel¡¤l¨ªcules que idealitzen determinats episodis, com Tierra y Libertad. En definitiva, una extens¨ªssima bibliografia que, un cop garbellada, queda en ben poca cosa. El repte de l¡¯Atles de la Guerra Civil a Catalunya (UB-Dau, 2010) posava de relleu el problema de les fonts per reconstruir, m¨¦s enll¨¤ de les querelles ideol¨°giques, la realitat d¡¯una etapa tan complexa¡­ En els darrers anys s¡¯ha normalitzat l¡¯acc¨¦s a noves fonts, com el riqu¨ªssim Arxiu Tarradellas, o les facilitats de consulta als fons que havien estat dipositats a Salamanca, o el que va apar¨¨ixer al Pa¨ªs Basc. L¨°gicament, cal cert temps perqu¨¨ aquests materials esdevinguin l¡¯eix de recerques, que van modulant i verificant o contradient les hip¨°tesis interpretatives. Tot aix¨° ha generat, just en el 75¨¨ aniversari dels famosos Fets de Maig de 1937, noves monografies, com la recent de Josep Antoni Pozo, La Catalunya antifeixista. El govern Tarradellas enfront de la crisi pol¨ªtica i el conflicte social (Dau) i una molt bona panor¨¤mica m¨¦s ¨¤mplia com la que ofereix Jos¨¦ Luis Mart¨ªn Ramos a La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937 (L¡¯Aven?).

?El treball de Pozo est¨¤ centrat en l¡¯intent del govern d¡¯unitat presidit per Josep Tarradellas per reorganitzar la rereguarda i fer arribar l¡¯autoritat de la Generalitat a tot el pa¨ªs. I posa especial atenci¨® a la dissoluci¨® dels comit¨¨s locals i la renovaci¨® dels ajuntaments, una comesa amb m¨²ltiples conflictes i que mostra una realitat molt complexa, amb moltes resist¨¨ncies a l¡¯acci¨® del nou govern.

M¨¦s enll¨¤, per¨°, de recerques espec¨ªfiques cal que alg¨² es proposi integrar tot plegat en una panor¨¤mica molt m¨¦s ¨¤mplia. Justament aix¨° ¨¦s el que ha fet Mart¨ªn Ramos a La rereguarda en guerra. Catalunya, 1936-1937. I certament l¡¯autor pretenia inicialment una aproximaci¨® tamb¨¦ monogr¨¤fica, en aquest cas al paper del PSUC en aquells intensos mesos de juliol de 1936 als fets de maig de 1937. No obstant aix¨°, l¡¯experi¨¨ncia i la per¨ªcia de l¡¯historiador li van fer veure que no podia explicar b¨¦ l¡¯acci¨® dels socialistes unificats en aquells mesos si no refeia una interpretaci¨® del que van ser els mesos revolucionaris.

Per fortuna, s¡¯hi va posar, i des d¡¯ara la bibliografia sobre la guerra civil disposa d¡¯una monografia de refer¨¨ncia sobre la Catalunya revolucion¨¤ria. Una monografia feta com a exercici d¡¯historiador, que t¨¦ com a gran m¨¨rit que no d¨®na cap resposta anteriorment publicada com a v¨¤lida sense sotmetre-la a un m¨ªnim interrogatori. Aix¨° no vol dir que el lector no pugui constatar que l¡¯autor troba gaireb¨¦ sempre encertades les posicions que va prendre el PSUC, per¨° sense desqualificacions als altres grups, i plantejant honestament els posicionaments i les diferents alternatives. Aquesta ¨¦s la principal aportaci¨® de Mart¨ªn Ramos, el q¨¹estionament de moltes veritats suposadament incontrovertibles, per¨° que massa vegades es fonamenten en mem¨°ries molt interessades. Si a aquest esperit cr¨ªtic se li suma que ara s¨ª que es disposa de molts treballs monogr¨¤fics les possibilitats de reeixir s¨®n notables, tot i que si entrem en el detall pot retreure-se-li a l¡¯autor, per exemple, que no expliqui suficientment episodis significatius, com per exemple el sentit de la Jornada de la Nova Economia (desembre de 1936), precisament perqu¨¨ va ser on van definir el model de revoluci¨® econ¨°mica i hi van confluir ide¨°legs anarquistes i l¨ªders del PSUC, com Estanislau Ruiz-Ponset¨ª, potser poc present en el llibre. O tamb¨¦ pot considerar-se que l¡¯expulsi¨® del POUM del govern d¡¯unitat es passa massa r¨¤pidament o que la figura dubitativa de Tarradellas ¨¦s m¨¦s complexa i havia de fer front a un escenari molt singular, amb una Esquerra Republicana molt dilu?da, un sindicat anarcosindicalista amb for?a i un partit com el PSUC acabat de n¨¦ixer.

Certament, la Catalunya revolucion¨¤ria forjada l¡¯estiu de 1936 continua sent enormement atractiva, i per aix¨° mateix pol¨¨mica, plena d¡¯energies i de tensions, d¡¯odis i d¡¯idealismes. Com va dir Josep Termes, la revoluci¨® fou ¡°un hurac¨¤, un terratr¨¨mol social¡±, i com a tal ¨¦s l¨°gic que encara avui sigui analitzada de formes molt diverses, perqu¨¨ una cosa ¨¦s analitzar avui tranquil¡¤lament, al sof¨¤ de casa, els esdeveniments i els seus actors, i una altra cosa molt diferent respondre a un terratr¨¨mol amb rapidesa i sense receptes m¨¤giques.

S¨®n moltes les q¨¹estions que la historiografia es planteja avui sobre els mesos d¡¯embranzida revolucion¨¤ria. Arran de la llum dels dos nous llibres se¡¯n poden intentar respondre cinc de for?a significatives.

1. HI VA HAVER REVOLUCI??

Una de les q¨¹estions en discussi¨® ¨¦s si el frac¨¤s del cop d¡¯estat del 18 de juliol de 1936 va generar una aut¨¨ntica revoluci¨®. Mart¨ªn Ramos aposta per qualificar els canvis socials i econ¨°mics com el resultat d¡¯una mobilitzaci¨® revolucion¨¤ria, que tanmateix no es va completar com a revoluci¨®. ?s innegable que hi va haver transformaci¨® social, per exemple amb les col¡¤lectivitzacions, per¨° tamb¨¦ que subsistia l¡¯economia privada, i que aquesta transformaci¨® no responia a un model preestablert i definit. La q¨¹esti¨® terminol¨°gica ¨¦s important tamb¨¦ en un altre sentit: la literatura anarquista ha fet coincidir el seu corrent ideol¨°gic amb la concreci¨® de la revoluci¨®, i certament van ser ells qui m¨¦s van parlar de ¡°l¡¯obra constructiva de la revoluci¨®¡±. Per contra, Mart¨ªn Ramos reivindica que no es pot identificar la revoluci¨® amb l¡¯aposta de l¡¯anarcosindicalisme, i que en tot cas hi havia diferents models de revoluci¨®: socialista, sindical o popular.

2. HI HAVIA A CATALUNYA UN DOBLE PODER?

Les fotografies de dirigents obrers i pol¨ªtics republicans a l¡¯Escola de N¨¤utica s¨®n la imatge m¨¦s potent del nou poder revolucionari, el del Comit¨¨ Central de Mil¨ªcies Antifeixistes (CCMA), que va coexistir amb el govern de la Generalitat gaireb¨¦ tres mesos, de juliol a finals de setembre de 1936. Aquesta coexist¨¨ncia fa que habitualment els historiadors es refereixin a aquell per¨ªode com el del doble poder, en qu¨¨ representa que el Comit¨¨ dictava qu¨¨ calia fer a la Generalitat. Mart¨ªn Ramos prefereix parlar d¡¯una dualitat funcional, ja que hi havia aspectes en qu¨¨ no competien. A m¨¦s, tamb¨¦ es va donar una gran fragmentaci¨® de poder, ja que el CCMA tampoc controlava de fet molts comit¨¨s locals. Josep Antoni Pozo planteja que precisament la fragmentaci¨® del poder va facilitar el proc¨¦s de reconstrucci¨® de l¡¯estat republic¨¤, que identifica amb el retroc¨¦s de la revoluci¨®.

3. PER QU? VA EMERGIR EL PSUC?

Encara amb olor de p¨®lvora i amb barricades pels carrers, el dia 21 de juliol de 1936 va apar¨¨ixer el diari Treball, que va ser la primera concreci¨® del nounat PSUC, que es donava per constitu?t l¡¯endem¨¤. M¨¦s enll¨¤ del proc¨¦s previ d¡¯unificaci¨® obrerista i de la influ¨¨ncia de la Internacional Comunista, l¡¯aposta frontpopulista va ser la base per al creixement de l¡¯organitzaci¨® i la seva progressiva influ¨¨ncia. Destaca la cohesi¨® dels diferents grups que van confluir en el nou partit, aix¨ª com l¡¯aferrissada unitat interna i la pres¨¨ncia p¨²blica sempre a trav¨¦s d¡¯unes poques veus que ning¨² discutia, singularment la de Joan Comorera. Un partit de discurs homogeni i amb una base social molt m¨¦s obrera del que s¡¯acostuma a dir, que contrastava organitzativament amb una CNT amb posicions molt m¨¦s heterog¨¨nies i una ERC amb criteris m¨¦s diversos, de Joan Casanovas a Josep Tarradellas, passant per les complexes relacions entre aquest darrer i Llu¨ªs Companys.

4. PER QU? VA PATIR TANT EL GOVERN D¡¯UNITAT ANTIFEIXISTA?

A finals de setembre de 1936 es posava fi formalment a la fragmentaci¨® de poder a Catalunya amb la formulaci¨® d¡¯un govern d¡¯unitat antifeixista, amb pres¨¨ncia de totes les organitzacions, des d¡¯ERC fins al POUM, i tamb¨¦ els sindicats (CNT, UGT i Uni¨® de Rabassaires). El govern de la Generalitat tenia un programa com¨², pactat amb dificultat atesa la diversitat ideol¨°gica, que acollia i la integraci¨® d¡¯un sindicat i una cultura especialment refract¨¤ria a les institucions. Tanmateix, en relaci¨® amb aquest govern Mart¨ªn Ramos posa l¡¯¨¨mfasi en qu¨¨ el principal problema no era el programa, sin¨® l¡¯execuci¨®, i per aix¨° parla de ¡°crisi d¡¯execuci¨®¡±, manllevant una expressi¨® del dirigent psuquero Rafael Vidiella. Per Pozo, en canvi, la major part dels conflictes d¡¯aquest per¨ªode eren fen¨°mens de resist¨¨ncia de sectors de milit¨¤ncia anarcosindicalista que identificaven el discurs antifeixista com una ren¨²ncia a la revoluci¨®. De fet, significava el pas progressiu de l¡¯ordre revolucionari a l¡¯ordre antifeixista, que per a aquests grups era un frac¨¤s.

5. PER QU? ES VAN PRODUIR ELS FETS DE MAIG?

Des de la talaia privilegiada del teatre Poliorama George Orwell va viure els Fets de Maig i els va descriure despr¨¦s amb tot el dramatisme. Barcelona es va tenyir de sang del 3 al 7 de maig de 1937 en una mena de guerra civil dins la guerra civil, saldada amb m¨¦s de 500 morts. El motiu ¨²ltim va ser la disputa pel control de la Telef¨°nica, per¨° en realitat la tensi¨® venia de molt abans i responia a dues posicions ben definides: per uns calia donar tot el poder al govern d¡¯unitat mentre que d¡¯altres es resistien a cedir-lo, i sabien que anaven perdent influ¨¨ncia. Mart¨ªn Ramos intenta una explicaci¨® de llarg recorregut, que s¡¯inicia bastants mesos enrere, a la fi del 1936, i en qu¨¨ es combina la famosa ¡°crisi d¡¯execuci¨®¡± i les pugnes dins el m¨®n anarcosindicalista, que viu immers en la contradicci¨® entre l¡¯exercici real del poder i admetre que la seva gran oportunitat d¡¯una revoluci¨® llibert¨¤ria ja havia passat, i ara era molt dif¨ªcil tornar-hi, tot i que parlessin de ¡°donar gas a la revoluci¨®¡±.

?