Anar sobre el ferro

Ramon Erra (Vic, 1966) no l¡¯erra, de moment, ans al contrari: tercer llibre de contes i, r¨²brica del premi Merc¨¨ Rodoreda a banda, ja el tenim en lluita amb Borja Baguny¨¤ i Francesc Ser¨¦s com a gran conreador recent del g¨¨nere en catal¨¤. Per dir-ho amb una antiga expressi¨® citada al llibre, Erra va sobre el ferro, a tot tren, polvoritzant travesses. No ¨¦s estrany, ¨¦s clar, en un recull titulat La vida per rail, que beu de Bohumil Hrabal, l¡¯autor de Trens rigorosament vigilats, i que est¨¤ format per 23 relats que creuen vagons, andanes i estacions en un joc constant amb la llarga dist¨¤ncia. Aix¨ª, i m¨¦s enll¨¤ d¡¯alguna barca o avi¨®, les hist¨°ries del llibre transcorren en ¨¤mbits ferroviaris perqu¨¨ ¡°sobre rails passen m¨¦s coses, s¡¯expliquen m¨¦s coses¡± (p¨¤g. 189).

Que ning¨² s¡¯enganyi, per¨°: les coses que l¡¯Erra explica no piquen fort per elles mateixes. Comencen, s¨ª, amb un assassinat, i acaben amb un formatge de cabra que torna, i pel mig inclouen somnis, desitjos, su?cidis i boleros. Els contes, a m¨¦s, juguen a l¡¯Interrail de Cascais a Tallinn, tot passant per Mil¨¤, Budapest, Col¨°nia o la romanesa Siguetu Marmatiei. Per¨° cal subratllar-ho: l¡¯itinerari d¡¯Erra ¨¦s sempre estil¨ªstic. Si l¡¯osonenc comparteix vag¨® amb Hrabal, no ¨¦s nom¨¦s per sem¨¤ntica, sin¨® tamb¨¦ pel seu hedonisme ling¨¹¨ªstic, per l¡¯aventura de for?ar l¡¯an¨¨cdota, deformar atmosferes, deixar el despla?ament a mig cam¨ª si l¡¯efecte guanya a l¡¯aventura. En conseq¨¹¨¨ncia, i cal saber-ho en comprar-li el tiquet, a l¡¯autor de La vida per rail no li agrada fer de guia a l¡¯¨²s. Ell busca lectors c¨°mplices, no turistes de par¨¤graf. Reclama el fora de ruta, la via morta, el pas subterrani. I per fer-ho, si cal, assaja inquietants parades a les portes del realisme.

D¡¯exemples de talent, al respecte, n¡¯hi ha munions. Els formals, els m¨¦s obvis, inclouen descripcions que valen per contes sencers (la de l¡¯aparthotel de Fiama Maria, la de l¡¯esguerrat que ¡°rema¡± sobre la seva post a la p¨¤g. 179), jocs i rampells l¨ªrics (els que relacionen el formatge de cabra amb l¡¯adulteri, p¨¤g. 45), i arrencades tan abruptes com ¡°Hi ha unes edats, que. Per¨° millor...¡± (p¨¤g. 115). Entre els estructurals, en canvi, els que millor confirmen la seva traject¨°ria fora de les interpel¡¤lacions del narrador al lector (a Saltiri), o dels equ¨ªvocs entre ciutat i personatge (al Par¨ªs d¡¯Empelt abocat al frac¨¤s), o dels jocs de silencis i el¡¤lipsis (a La meva gent grecoxipriota), s¨®n aquest cop els que lliguen uns relats amb els altres fins al punt de desaconsellar-ne la lectura independent. Aquest recurs de vinclar contes, de fer-los jugar, mai millor dit, als transbordaments, ja apareixia a La flor blanca de l¡¯estramoni (La Magrana, 2001) i P¨®lvora del quatre de juliol (Galerada, 2007), i de fet van servir de banc de proves per a la integraci¨® de peces breus a les novel¡¤les Desfent el nus del mocador (La Magrana, 2008) i Escolta, Vol¨°dia! (La Magrana, 2010). A La vida per rail, per¨°, l¡¯autor n¡¯ha perfeccionat la t¨¨cnica, com es comprova amb el personatge d¡¯Els mitjons marrons convertit en narrador a Un somni dins un altre somni i recuperat a No que no es poden tancar portes en una espectacular lli?¨® metaliter¨¤ria. O amb el triple salt d¡¯empelts que es produeix abans i despr¨¦s de Barret ¨¤ la Rembrandt, ara emprant a m¨¦s a m¨¦s asteriscos per linkar detalls de manera hipertextual. O amb l¡¯autopo¨¨tica que inclou el conte L¡¯espera, aixopluc del conjunt.

Hi ha tamb¨¦, per dir-ho tot, algun exc¨¦s de ¡°dones pitrudes¡± i de ¡°regateres¡± marca de la casa, i algun conte, com Taques al coix¨ª, potser for?at pel recull, per¨° el conjunt es troba entre el millor d¡¯Erra, i fins i tot complementa la nost¨¤lgia o tristesa d¡¯altres narracions amb elegants tocs d¡¯ironia. M¨¦s afilat que tragic¨°mic, doncs, el llibre permet albirar que l¡¯autor d¡¯A B¨°snia ens trobarem viatjar¨¤ m¨¦s lluny que alguns no creien. Ja li esqueien, segurament, les refer¨¨ncies a Pere Calders i a Joan Perucho que van acompanyar La flor blanca de l¡¯estramoni, i les al¡¤lusions a Jes¨²s Moncada lligades a P¨®lvora del quatre de juliol. Despr¨¦s de La vida per rail, ser¨¤ impossible regatejar-li a m¨¦s el parentiu amb Hrabal i Jaroslav Hasek. Anant sobre el ferro, v¨¦s per on, el contista Erra ha esdevingut un narrador europeu. No ¨¦s mal empelt.