El nom

Tard o d¡¯hora, arriba un moment en qu¨¨ has de posar un nom. A un llibre, a una composici¨®, a un quadre, a un fill. A un article com aquest. ?s, quasi sempre, inevitable. Una ll¨¤stima, perqu¨¨ ¨¦s ben estrany trobar obres d¡¯art o persones amb un nom que els escaiga, que els fa?a just¨ªcia. D¡¯altra banda, si prescind¨ªrem dels t¨ªtols, el m¨®n seria m¨¦s ca¨°tic encara. Les possibilitats de nom s¨®n infinites, i aix¨° intimida, atesa la import¨¤ncia que les lleis del mercat hi atorguen. Quin dest¨ª hauria oferit la hist¨°ria a un Pablo Picasso anomenat Jos¨¦ Francisco Ruiz, o Juan Nepomuceno Mar¨ªa de los Remedios, o Cipriano de la Sant¨ªsima Trinidad? I aquestes paraules tan curioses formaven part, tamb¨¦, del seu nom de naixement. Potser el nom no fa l¡¯individu, per¨° en diu bastant, d¡¯ell. I dels pares. Al Christopher i a la Sharon que treballen al supermercat del meu poble s¨¦, sense con¨¦ixer-los de prop, que no seria un encert regalar-los una novel¡¤la de Beckett, posem per cas. I encara menys als pares. Per¨° potser sobrevalorem els noms. Hi ha obres prescindibles amb t¨ªtol atractiu, hi ha obres genials amb t¨ªtol mediocre. A mi em costa bastant, trobar un t¨ªtol. Sol ser l¡¯¨²ltim que faig, en un llibre o en un quadre. M¡¯agrada que el nom sorgisca de l¡¯obra, que en siga part consubstancial, que nom i obra esdevinguen, com se sol dir, carn i ungla. Intente, tamb¨¦, que el t¨ªtol no explique. Tota obvietat em pareix nociva, en una obra. Amb el treball enllestit, elabore una pluja de t¨ªtols candidats, una llista que creix incessantment i que, de tant en tant, revise. La repetici¨® ¨¦s determinant: els t¨ªtols insulsos o rid¨ªculs salten als ulls, els discrets resisteixen. Com en la deliberaci¨® d¡¯un concurs, n¡¯elimine els febles i mantinc els que en seran finalistes. La llista, per¨°, continua oberta: en qualsevol moment pot apar¨¦ixer una idea brillant, d¡¯¨²ltima hora, que supere les anteriors. Per desgr¨¤cia, no sempre arriba aquesta esperada intrusa, i puc passar dies i dies mirant, com un babau, els noms que, fatigats, comencen a perdre sentit i frescor. En aquest punt un pot triar, si n¡¯hi ha, l¡¯opci¨® menys dolenta, o, si disposa de temps i de paci¨¨ncia, fer all¨° que recomana Bertrand Russell: oblidar-se¡¯n i deixar que el subconscient hi treballe a l¡¯ombra. T¨¨cnica que, segons ell, serveix tant per a trobar la soluci¨® a un problema matem¨¤tic com per a desbloquejar l¡¯argument d¡¯una novel¡¤la. ¡°En el t¨ªtol ja hi ha, encapsulada, tota l¡¯obra¡±, diu Jaume Cabr¨¦, i tamb¨¦ diu: ¡°Per a mi, el t¨ªtol ¨¦s la primera ratlla del text¡±. Ens cal, per tant, un t¨ªtol, i aquesta paraula o grup de paraules condicionar¨¤, per a b¨¦ o per a mal, la nostra creaci¨®. I la nostra vida. Pense en Christopher, en Sharon, en Filiberto, en Admirable, en Seraf¨ª, en Gumersindo, en Pepo, en Kika, en Auxilio, en Chus¡­ I, conven?ut, em repetisc que s¨ª, que, certament, aix¨° del nom imposa.

?