No era cosa de m¨¤gia

Francesc Sanuy ¨¦s un senyor que firma els seus intermitents articles a la premsa catalana com a advocat. Sens dubte ho ¨¦s, per¨° aquest sol terme no d¨®na prou idea del ventall d¡¯habilitats d¡¯un personatge que, a m¨¦s d¡¯exercir l¡¯advocacia, va tindre una carrera pol¨ªtica brillant mentre s¡¯hi volgu¨¦ dedicar i que tamb¨¦ form¨¤ part de la junta directiva del Cercle d¡¯Economia. S¨®n aquestes altres parts del seu llarg curr¨ªculum les que fan que, quan tracta d¡¯economia i de pol¨ªtica, el lector tinga sempre la sensaci¨® que, per grosses que les diga, Sanuy sap de qu¨¨ parla.

He dit que els seus articles s¨®n intermitents, i no per falta d¡¯inter¨¦s. Supose que ho s¨®n perqu¨¨ pocs directors de diari podrien suportar una llarga exposici¨® a la seua vitri¨°lica manera de concebre la col¡¤laboraci¨® en la premsa. Els comentaris de Sanuy solen ser incisius i acrimoniosos, i van plens de insinuacions inquietants i exabruptes estrictes, d¡¯invitacions, altament desinhibides, a la sospita general davant tot el que es mou en les altes esferes dels diners i el poder. Un diari que donara molt de temps cobertura a aquesta andanada sistem¨¤tica, prompte es veuria dej¨² de publicitat cara i, per contra, ofegat de querelles als tribunals.

Amb tot, val la pena c¨®rrer aquests riscos de tant en tant, perqu¨¨ Sanuy sap fer-se entendre, per embolicades que siguen les q¨¹estions que tracta, i perqu¨¨ t¨¦ la virtut d¡¯assenyalar en veu alta aquelles evid¨¨ncies que ning¨² s¡¯atreveix a dir (i sovint ni a pensar), per massa amargues. En el conte del vestit de l¡¯emperador, Sanuy hauria sigut el xiquet ¨Cja una mica crescut- que revela, amb mofa, befa i picaroleig de castanyoles, que l¡¯emperador va nu. Trobe que ¨¦s una franquesa molt lloable. Un exemple d¡¯aix¨° ¨¦s l¡¯article que va publicar diumenge passat a El Punt Avui, titulat Gr¨¨cia i el corralito, on, entre moltes altres coses, es preguntava per qu¨¨ els molesta tant, als dirigents espanyols ¨Csempre tan gallets- que alg¨² fa?a la m¨¦s m¨ªnima al¡¤lusi¨® a una de les principals causes del fictici benestar en qu¨¨ Espanya va viure durant d¨¨cades: la pluja de milions dels fons de cohesi¨® que l¡¯estat va rebre, un any rere l¡¯altre, perqu¨¨ s¡¯homologara amb els socis m¨¦s solvents de la Uni¨® Europea. Una pila de bitllets que no queia del cel, sin¨® que era producte del labori¨®s estalvi dels alemanys i, en menor grau, dels francesos, i que va fer que ac¨ª rutllara tot d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦. Ara la font s¡¯ha estroncat, quasi, perqu¨¨ els que pagaven tenen altres urg¨¨ncies ¨Ci a m¨¦s, s¡¯han cansat de donar suport a malgastadors. En resum, hem perdut el que no hav¨ªem guanyat. I res m¨¦s.

Aquells fons de cohesi¨® van servir per a construir infraestructures fara¨°niques i per a moltes altres coses. El fet ¨¦s que la injecci¨® continuada de milions regalats va inflar arques institucionals, bancs, immobili¨¤ries i constructores, perqu¨¨, per regla general, a Espanya, la producci¨® de bens ¨²tils no li sembla a quasi ning¨² una bona manera de guanyar-se la vida, sin¨® l¡¯especulaci¨®, el regateig, la martingala, la barata i, en fi, les formes primitives ¨Ci sovint picaresques- del comer?. La paradoxa ¨¦s que els milions dels fons de cohesi¨® van contribuir a la pujada descompassada i irracional dels preus del s¨°l i l¡¯habitatge, a la construcci¨® de milers d¡¯obres sense comprador previst, a la desorbitaci¨® de les hipoteques i, finalment, a l¡¯endeutament general. Ara Xauxa s¡¯ha acabat, i les institucions, els bancs i la gent es troben entrampats fins a les celles i es pregunten per qu¨¨, com feia Mourinho. La veritat ¨¦s que ben poca part d¡¯aquells fons es van dirigir als objectius a qu¨¨ en principi es destinaven: millorar els equipaments industrials, per a fer-los competitius, i fomentar la investigaci¨® i la innovaci¨®. La cultura empresarial espanyola no sap competir millorant els productes, sin¨® abaixant salaris, i la cultura pol¨ªtica viu massa pendent dels r¨¨dits electorals immediats. S¨®n h¨¤bits de pa¨ªs pobre, empobrit i empobridor, convertit moment¨¤niament en nou ric per la bona voluntat dels reis d¡¯occident. Una bona voluntat que, a aquestes altures, ja ha quedat dilapidada. No ens l¡¯hem merescuda i no cal comptar-hi m¨¦s.

De tot aix¨°, el Pa¨ªs Valenci¨¤ n¡¯¨¦s un cas de manual i, qui ho vol veure, va veient-ho: amb quil¨°metres d¡¯urbanitzacions buides i aeroports abandonats, amb 20.000 milions de deute absolut, amb un atur rampant, amb la banca local volatilitzada, amb Jos¨¦ Luis Olivas dimitit, els directors de la CAM als tribunals, dient que no tenen cap culpa i no comprenen res, i etc¨¨tera. Ens podem preguntar com ha pogut passar tot aix¨°, i tamb¨¦ podem preguntar-nos que m¨¦s passar¨¤ ara. Segurament, si Sanuy visquera a Val¨¨ncia, tindria a dir-ne de fresques, per¨° sobretot d¡¯aspres. El que no s¨¦ ¨¦s si li deixarien publicar-les. Potser de tant en tant.