Les emocions de Carmen Calvo

L¡¯any 1872, Charles Darwin va publicar un llibre sensacional titulat Les expressions en l¡¯home i en els animals. Hi demostrava, si fa no fa, que una bona part dels gestos dels animals i dels homes eren innats, i que es repetien en totes les races. Expressions de por, d¡¯alegria, de p¨¤nic, de sufici¨¨ncia, de maldat, d¡¯alegria, d¡¯euf¨°ria, seguien un patr¨® sorprenent en totes les cultures humanes, una homogene?tat que era molt cridanera i que, d¡¯alguna manera, al¡¤ludia a l¡¯origen com¨² de la humanitat. Charles Darwin, en contra de sectors reaccionaris ben amplis, pensava en un tronc com¨² per a l¡¯origen de la humanitat, i, per aix¨°, entre altres motius, ell i la seua fam¨ªlia eren profundament antiesclavistes. Quan anaven a dinar a sa casa amics i coneguts, Darwin els passava unes fotografies que havia fet el Dr. Duchenne per a investigar les emocions: els preguntava als seus hostes qu¨¨ els suggeria aquell rostre i prenia notes de les seues observacions. Quan veig una exposici¨® de Carmen Calvo, pense en aquest llibre de Darwin i en els seus experiments. Molts dels seus quadres s¨®n veritables assajos sobre les expressions humanes, jocs emotius, que apel¡¤len directament a l¡¯espectador. Com amb Darwin, es podria fer una enquesta entre el p¨²blic per a valorar tot aquell ingent repertori d¡¯emocions que l¡¯artista posa en les seues obres. Cares d¡¯homes benpensants, de mares de fam¨ªlia, d¡¯adolescents, de xiquets i xiquetes, es repeteixen constantment, buscant la pulsi¨® amb el p¨²blic. Treballa amb els contrastos, amb les paradoxes: a una cara angelical li oposa algun complement malvat i s¨¤dic, a un senyor encorbatat una m¨¤scara, un antifa? que recobreix el rostre i que oculta les emocions, i que ens amaga el que aquell home ¨¦s. Sobre aquest univers de sensacions Carmen Calvo ha constru?t una bona part de la seua obra, com es pot veure aquests dies en la Galer¨ªa Benlliure, on s¡¯exposen els seus ¨²ltims treballs. ?s una exposici¨® d¡¯obres seleccionades, el rovell calvi¨¤, que s¡¯acompanya amb un cat¨¤leg acurat, amb frases de Louise Bourgeois i Fernando Pessoa, dos dels autors estimats de l¡¯artista. Els germans Segrelles, propietaris de la galeria, han fet un esfor? destacat, i ¨¦s important agrair-lo, sobretot als nostres dies. Perqu¨¨ ¨¦s precisament durant un per¨ªode de crisi com l¡¯actual que les obres de Carmen Calvo prenen molta m¨¦s embranzida i contingut: se¡¯ns hi denuncia la hipocresia social, la rapacitat humana, totes les formes de viol¨¨ncia. Es projecta aquesta mirada calidosc¨°pica sobre la realitat humana i la manera com els homes intenten ocultar les seues emocions per no ser descoberts. La cara ¨¦s l¡¯espill de l¡¯¨¤nima i la col¡¤lecci¨® de m¨¤scares i antifa?os vol amagar els reflexos innats, que no podem controlar. L¡¯obra de Carmen Calvo rau precisament a desvelar, a desemmascarar, la vertadera naturalesa dels seus personatges.