En franc¨¦s

Assistir a un concert d¡¯Eva D¨¦nia en un local de Russafa (ciutat de Val¨¨ncia) i que el repertori siga una selecci¨® de can?ons franceses, a banda d¡¯un testimoni saludable de resist¨¨ncia davant de l¡¯estrangulaci¨®, tamb¨¦, del m¨®n cultural, esdev¨¦, tamb¨¦, un recordatori de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ ¡°¨¦rem francesos¡±. No es tracta del temps napole¨°nic i com es va escriure la hist¨°ria. Tampoc de la visita de Paul Lafargue i la seua dona, filla de Karl Marx; ni de Victor Hugo i un llarg etc¨¨tera. Evoca qualque cosa de m¨¦s casolana: la can?¨® francesa.

Com si cant¨¤rem amb Charles Trenet: qu¨¨ ens ha quedat dels nostres amors¡­ (que reste-t-il de nos amours?), petons furtats¡­ (baisers vol¨¦s, que seria el t¨ªtol d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Fran?ois Truffaut), i que aquestes preguntes quasi ret¨°riques ens traslladaren al rep¨¤s de tot un temps.

Abans que l¡¯angl¨¦s culminara la colonitzaci¨® (que en saben, de col¨°nies, els anglesos!), tamb¨¦ ling¨¹¨ªstica (Font de Mora, que se n¡¯ha fet dels teus amors?), la colonitzaci¨® cultural de Fran?a arrelava al nostre poble com sempre ho ha fet i de manera intermitent. Per exemple: en el camp pedag¨°gic. Eva D¨¦nia cant¨¤ Brassens a l¡¯Institut Franc¨¦s de Barcelona. Dins d¡¯unes jornades franc¨°fones que van tenir cura de recordar canadencs i petits pa?sos sense estat que parlen franc¨¦s. S¨®n uns seductors.

No ¨¦s estrany. Agafes un parell de versos a l¡¯atzar cantats per ?dit Piaff (no, no em penedisc de res; tot ha estat pagat, agranat, oblidat, se me¡¯n fot el passat) i pots llegir-los de diverses maneres. La qualitat liter¨¤ria, fins i tot en les can?ons.

Aix¨° tamb¨¦ ens fascinava quan ¡°¨¦rem francesos¡±, hav¨ªem de construir un pont arrasat entre els m¨²sics i els poetes morts i exiliats i la necessitat de cantar que es despertava imparable a l¡¯inici dels anys 60. ¡°Marie, Marie, escriu-me m¨¦s sovint¡­¡±.

Mis¨¨ria de les dictadures. Passar els discos amagats per la frontera. Envoltar l¡¯actuaci¨® dels Beatles amb tanta policia com la que t¨¦ ara el govern de les retallades quan uns xavals diuen prou. Mis¨¨ria.

Ara tenim Hollande. Alerta. La Comuna de Par¨ªs, el Maig del 68, tremolen en la tomba. Qu¨¨ se n¡¯ha fet d¡¯aquells amors, d¡¯aquells petons furtats? La can?¨® continua amb un punt de nost¨¤lgia i de malfian?a: la socialdemocr¨¤cia ha estat la frustraci¨® constant de la classe treballadora. Una cosa han estat les retallades de Merkel, si volen anomenar-ho aix¨ª. Quines seran les retallades en nom de la just¨ªcia social i dels drets humans jacobins?