Sant Genet, homosexual i m¨¤rtir

Llegir Jean Genet m¡¯ha semblat sempre un exercici d¡¯afirmaci¨® de la vida i de la solidaritat. Jean Genet va voler dissenyar-se com l¡¯exemple m¨¦s acabat de l¡¯individu male?t. I ja ho va aconseguir de menut, quan, sense rubor ni contemplacions, va pelar la casa de la fam¨ªlia que l¡¯havia acollit i que l¡¯estimava com si f¨®ra un fill, segons que ens conta el seu bi¨°graf, Edmund White. A m¨¦s d¡¯un, una acci¨® d¡¯aquesta naturalesa se li fa pr¨°pia d¡¯un individu sense escr¨²pols, i fins i tot potser ho va ser, particularment durant els anys m¨¦s s¨°rdids de la seua adolesc¨¨ncia i joventut. Anys de pobresa i desesperan?a, d¡¯aband¨® i fam, de vaivens i presons. I, no obstant aix¨°, pocs escriptors han denunciat p¨²blicament i rotundament la podridura dels poderosos i les injust¨ªcies que es perpetren a l¡¯empara de societats prop¨ªcies a la corrupci¨® i a la desmesura. A Jean Genet, que estava agafat pel bescoll, el van rescatar quan corria el risc de perdre la llibertat per sempre: un grup d¡¯artistes i intel¡¤lectuals, entre els quals hi havia Pablo Picasso, Jean-Paul Sartre i Jean Cocteau. Ho van demanar a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica, i s¨ª, ho van aconseguir. D¡¯aleshores en?¨¤, Jean Genet mai m¨¦s no va tornar a la pres¨®, per¨° mai tampoc no va abandonar la seua actitud cr¨ªtica, ni la seua posici¨® al costat dels m¨¦s desvalguts i marginats. Va viatjar als Estats Units per prendre partit pels Panteres Negres i, m¨¦s avant, es va traslladar a l¡¯Orient Pr¨°xim amb la intenci¨® d¡¯acostar el seu decidit suport als palestins. I tot aix¨°, sense deixar d¡¯escriure poemes, novel¡¤les, assajos, obres teatrals, articles i comentaris de premsa. En un moment donat, aquest autor inaudit, malandr¨ª, prostitut homosexual i atracador va ser elevat a un curi¨®s martirologi per Jean-Paul Sartre i va esperar el seu temps per a figurar en les homilies i en les intervencions dels congressos del mitrat Juan Antonio Reig com a individu degenerat o un gai per a l¡¯espant i l¡¯exemple. Certament, llegir Jean Genet ¨¦s sempre una sorpresa, per¨° definir-lo no sols ¨¦s un malson, sin¨® tota una tesi doctoral. Sartre va escriure Saint Genet comedi¨¦n et martyr; al cap de molts anys i en dies de solemnitats fervoroses i exaltades, un bisbe, despr¨¦s de diagnosticar possibles afeccions i estats de consci¨¨ncia fr¨¤gils, el va amuntonar en l¡¯urna de l¡¯homosexualitat.

Jean Genet ¨¦s sempre una sorpresa, per¨° definir-lo no sols ¨¦s un malson, sin¨® tota una tesi doctoral

Vaig con¨¦ixer, primerament, una part de la seua obra teatral i, despr¨¦s, algunes de les seues narracions com Notre-Dame des Fleurs i Miracle de la rose, m¨¦s tard alguns llibres de poemes i, finalment, Quatre hores ¨¤ Chatila, un testimoni commovedor de la matan?a que van dur a terme, als barris de refugiats palestins a Beirut, els falangistes libanesos incitats per la il¡¤luminaci¨® i l¡¯ast¨²cia de Menahem Begin i Ariel Sharon: ¡°[¡­] un intent concertat, deliberat, per fer retrocedir la hist¨°ria dels ¨²ltims anys: els palestins, segons la ret¨°rica de Begin, havien de ser tractats com a terroristes i b¨¨sties b¨ªpedes, i no com a ¨¦ssers humans ni ciutadans potencials¡±. Genet va escriure aquestes p¨¤gines poques hores despr¨¦s que es cometeren les atrocitats i quan encara no s¡¯havien retirat els cad¨¤vers mutilats dels barris de Sabra i Shatila. Despr¨¦s d¡¯aquest ¡°testimoni pol¨ªticament contundent i d¡¯una bellesa esglaiadora¡±, Jean Genet escriuria la seua obra p¨°stuma Un captif amoureux en 1986.