Cicle

Hi ha una imatge que t¡¯inquieta, que t¡¯assetja, que se t¡¯enquista al cervell i esdev¨¦ obsessi¨®. T¡¯apuntes la imatge en un paper qualsevol que tens a m¨¤, creient, ingenu, que aix¨ª te¡¯n deslliures i que pots fer via. Per¨° la imatge, una volta escrita, comen?a a ramificar-se, a generar altres imatges o idees o interrogants que s¨®n prolongaci¨® seua, que molt a poc a poc ¡ªde dia, per¨° tamb¨¦ mentre dorms¡ª la consoliden i li donen cos, fins que assoleix, per a tu, el nivell de necessitat. Ha crescut massa, no en pots prescindir. Un dia, decideixes agafar el bou per les banyes i fas un colp d¡¯ull als apunts: personatges, escenaris i situacions mancats d¡¯unes coordenades espaciotemporals i d¡¯una columna que els vertebre. Un caos. Pensa-ho b¨¦, et dius, et xuplar¨¤ tres, quatre o cinc anys de la teua vida, haur¨¤s de renunciar a moltes altres coses. Els apunts s¨®n gelosos, absorbents, potser tir¨¤nics; malgrat aix¨°, decideixes continuar endavant. Per qu¨¨? Perqu¨¨ no pots evitar-ho. I aix¨ª inicies una travessia pel desert durant tres, quatre o cinc anys, dedicant una gran part del teu temps a una activitat sedent¨¤ria, insana per al teu cos, que no veu ning¨², que tothom ignora, i que no et d¨®na cap rendibilitat que no siga secreta. A canvi, guanyes maldecaps i problemes, potser algun plaer, propis de qui t¨¦ una doble vida. S¨®n anys de penombra, de rutina rigorosa, de veure passar els trens des de la finestra, per¨° tamb¨¦ de calma. Escriure ¨¦s terap¨¨utic, el foll que tens dins es desfoga en el paper i et deixa en pau. I un dia, despr¨¦s d¡¯insistir-hi molt, arribes, extenuat, a la fi, i lliures el llibre a l¡¯editor. Ell et proposa una imatge per a la coberta: una intrusa, una pr¨°tesi que formar¨¤ part de la teua obra fins ara secreta i que la condicionar¨¤. I al cap de poc temps el llibre figurar¨¤ a les llibreries i ja no ser¨¤ un secret. Ni tan sols ser¨¤ teu, ja, encara que hi haja el teu nom. I te¡¯n faran preguntes. Et demanaran, per exemple, de qu¨¨ tracta, i si ¨¦s autobiogr¨¤fic. I tu dir¨¤s: si sabera de qu¨¨ tracta, no l¡¯escriuria. I tamb¨¦: tot el que jo escric ¨¦s suc autobiogr¨¤fic. I durant una temporada tindr¨¤s compromisos que et rescabalaran de tanta solitud i tanta rutina, que s¡¯havien allargat massa. Anir¨¤s dalt dels trens que uns altres, des de la finestra, veuran passar. Rebr¨¤s, si hi ha sort, una rendibilitat ben minsa del teu treball, d¡¯aquell treball de tres, quatre o cinc anys que Hisenda considerar¨¤ nom¨¦s d¡¯un any, com si els altres dos, tres o quatre anys no hagueres fet absolutament res. I despr¨¦s d¡¯un temps de compromisos i de vida social, ja fart de tanta dispersi¨®, intentar¨¤s recloure¡¯t al teu gabinet i recobrar aquell silenci i aquella rutina necessaris per a tornar a escriure, perqu¨¨ segurament aleshores ja hi haur¨¤ alguna imatge que, sense haver-la buscat, t¡¯inquietar¨¤, t¡¯assetjar¨¤, se t¡¯enquistar¨¤ al cervell i esdevindr¨¤ obsessi¨®, una imatge que, gelosa, absorbent, potser tir¨¤nica, voldr¨¤ que t¡¯ocupes d¡¯ella i nom¨¦s d¡¯ella.