Una m¨²sica en perill de mort

Hi ha tres personalitats art¨ªstiques valencianes que han merescut al llarg de la hist¨°ria el Premi Nacional de la M¨²sica: Joaquim Rodrigo, Carles Santos i el Grup Instrumental de Val¨¨ncia. Els dos ¨²ltims participen en Ensems, el deg¨¤ dels festivals espanyols de m¨²sica contempor¨¤nia que aquests dies celebra la 34a edici¨® en el Convent del Carme de Val¨¨ncia. Joan Cerver¨®, director del certamen i del Grup Instrumental alhora, ¨¦s un activista musical inesgotable, per¨° considera que la m¨²sica contempor¨¤nia en aquestes terres est¨¤ ¡°en perill de mort¡±. Hi ha una ra¨® clau per a aquesta asseveraci¨® tan poc optimista: ¡°Socialment i culturalment no s¡¯ha assumit la diversitat¡±. Cerver¨® considera que la m¨²sica contempor¨¤nia t¨¦ connotacions negatives per q¨¹estions sociol¨°giques i pressupost¨¤ries. ¡°Si un 10 %, nom¨¦s, del pressupost que es dedica a la m¨²sica de la Comunitat es destinara a promoure la creaci¨® i la interpretaci¨® contempor¨¤nia, estar¨ªem molt millor¡±.

Voro Garcia, director art¨ªstic de la Mostra Sonora de Sueca, de fet, ha optat per suprimir del nom del seu festival la paraula contempor¨¤nia. Per una ra¨® conceptual: ¡°En sentit estricte ¡®contempor¨¤nia¡¯ hauria de referir-se nom¨¦s als ¨²ltims 10 o 20 anys i no ¨¦s aix¨ª, parlem de l¡¯¨²ltim segle¡±. I per una ra¨® social: ¡°A m¨¦s a m¨¦s, la gent pensa que ¡®contempor¨¤nia¡¯ va dedicada a un p¨²blic elitista¡±, afig. ¡°I no ¨¦s aix¨ª, dins de la m¨²sica contempor¨¤nia poden entrar palos del flamenc o l¡¯electr¨°nica sense que ning¨² pense que fem m¨²sica per a discoteca¡±. El segon espectacle, per exemple del festival Ensems, ha estat una col¡¤laboraci¨® entre el guitarrista Jos¨¦ Manuel Ca?izares i el Grup Instrumental de Val¨¨ncia, per a estrenar la versi¨® d¡¯orquestra de cambra de Cuando llora el viento, un concert per a guitarra flamenca i orquestra, enquadrada en all¨° que l¡¯autor, Mauricio Sotelo, anomena "flamenc espectral".

Buscant nous horitzons, Joan Cerver¨® dirigeix del nou Projecte Veinte21, un grup de 19 m¨²sics que t¨¦ la residencia permanent en el Centro Nacional de Difusi¨®n de la M¨²sica. Amb el paraig¨¹es p¨²blic, l¡¯objectiu ¨¦s ¡°mostrar la m¨²sica actual a noves i diverses audi¨¨ncies¡­¡¯ Per al seu primer concert, el director valenci¨¤ va triar obres una llegenda del rock: Frank Zappa.? Cerver¨® calcula que deu haver-hi a la Comunitat Valenciana uns seixanta compositors en actiu i que cada any se¡¯n titulen 5 o 6 m¨¦s a les escoles de m¨²sica. ¡°La majoria han de dedicar-se a fer m¨²sica en les bandes, que, d¡¯altra banda, ¨¦s un sector maltractat¡±, diu.. Cal destacar, per¨°,? noms com els de Rafael Mira, C¨¦sar Cano, Jos¨¦ Antonio Orts, Ram¨®n Ramos, Enrique Sanz, Marc Garc¨ªa Vitoria, Ricardo Llorca, Adri¨¢n Borred¨¢, Francesc Coll o Miguel G¨¢lvez. Molts d'ells viuen fora.

Voro Garcia ¨¦s un dels deixebles de Mauricio Sotelo com a compositor. ¡°Per a tots nosaltres pintava b¨¦ fins fa 2 anys¡±, recapitula, per¨° ara ¡°encara que no s¨®c tan pessimista com Joan Cerver¨®, la cosa est¨¤ negra¡±. Garcia considera que els valencians estem un poc millor que en altres comunitats, ¡°perqu¨¨, com que no hi havia res a l¡¯Estat, els ¨²ltims deu anys comen?aren a sorgir grups nous, tant de cambra com ensembles de format mitj¨¤, perqu¨¨ de gran format l¡¯¨²nic ¨¦s el Grup Instrumental¡±.

¡°Quasi tots els del Grup Instrumental compaginen la interpretaci¨® amb la doc¨¨ncia i a?¨° ¨¦s bo¡±, diu Joan Cerver¨®. L¡¯actualitat no ¨¦s tant prometedora com quan obtingu¨¦ el Premi Nacional de la M¨²sica en 2005. ¡°Els ¨²ltims anys hem viscut dels projectes internacionals¡±, puntualitza. Per¨° en el ¨²ltims temps han hagut de ¡°renunciar a projectes internacionals per no tindre suport ni estatal ni auton¨°mic¡±. No tenen sala d¡¯assaig i a m¨¦s a m¨¦s, ¡°tant en el Palau de la M¨²sica com en les Arts ens han negat la resid¨¨ncia¡±, explica per a completar la situaci¨® actual.

L'escena valenciana t¨¦ una ja llarga historia, marcada per l¡¯irrupci¨® de Carles Santos, que en els 60-70 interpretava els compositors europeus o nordamericans d¡¯avanguarda (Stockhausen, Webern, Boulez, Cage) i que acabar¨ªa per interpertar la seua pr¨°pia m¨²sica, com la que ha mostrat en Ensems-2012. Tamb¨¦ l¡¯acci¨® pionera de Lloren? Barber, a trav¨¦s del Grup Actum i del Taller de M¨²sica Mundana, introductor del minimalisme al nostre pa¨ªs i actual impulsor de les Nist d¡¯Aielo i Art dedicades a l¡¯art sonor experimental. I vet ac¨ª el deg¨¤ dels grups de percussi¨®, Amores, amb m¨¦s de 20 anys de traject¨°ria. I vet ac¨ª Spanish Brass, un dels dos grups espanyols que viu de la m¨²sica de cambra, juntament amb el quartet Casals. Sense oblidar el Quintet Cuesta, que compta amb cinc ¨¤lbums publicats.

¡°Musicalment, ¨¦s evident que estem millor, ja que hi ha molts m¨¦s m¨²sics i grups amb m¨¦s qualitat, m¨¦s preparats per a fer m¨²sica contempor¨¤nia¡­, i aix¨° fa que la m¨²sica contempor¨¤nia no estiga monopolitzada per un sol grup, sin¨® que hi ha m¨¦s grups interessats i que poden fer aquest tipus de m¨²sica¡±, diu Inda, trombonista de Spanish Brass Luur Metals, encara que no es pot desvincular de la situaci¨® econ¨°mica del nostre pai?s i a?¨° ¡°fa que dia a dia me?s grups no puguen continuar fent la feina que fan¡±. Spanish Brass Luur Metals ¨¦s un grup professional de la mu?sica de cambra des de fa 23 anys i e?s evident que han crescut a tots els nivells, per¨° no es dediquen en exclusiva a la mu?sica contempor¨¤nia. ¡°Per descomptat que no!, viure exclusivament de la mu?sica contempor¨¤nia e?s impossible en aquest pai?s, i encara me?s amb la que est¨¤ caient-nos al damunt¡±. No obstant aix¨°, durant aquests 23 anys d¡¯hist¨°ria han estrenat me?s de 100 partitures de compositors d¡¯arreu del mo?n, pero? molt especialment del nostre pai?s. Fan gires internacionals arreu del mo?n. ¡°Molt especialment als Estats Units, encara que aquest estiu anirem a Corea del Sud, avan?a. ¡°Gra?cies a aquesta internacionalitzacio? de la nostra faena, SBLM encara ¨¦s viu, ja que a Espanya cada dia les coses s¨®n me?s difi?cils¡±.

"Viure exclusivament de la m¨²sica contempor¨¤nia ¨¦s? impossible

I a partir d¡¯ac¨ª, la resta. Voro Garcia va impulsar fa 10 anys l¡¯Ensemble Espai Sonor, ¡°grups que continuen aguantant¡±, com els successors d¡¯Amores, representats pel NexEnsemble o el Kontakte Grup de Percussi¨®. Trio de Magia, que t¨¦ tres anys de vida. Brower Trio, amb m¨²sica cl¨¤ssica. Hi ha altres de m¨¦s inestables o que estan emergint, com Trio Dualis o Duo Art. Tamb¨¦ hi ha moltes individualitats, que col¡¤laboren en distints grups, com ara Carlos Apell¨¤niz, membre alhora del Grup Instrumental, de TDM i del Brower Trio. Una de les individualitats m¨¦s singulars ¨¦s el pianista i profesor il.licit¨¤ Antonio P¨¦rez Abell¨¢n, que va treballar amb Karlheinz Stockhausen fins a la mort d¡¯aquest i ha estrenat les ¨²ltimes 40 obres del mestre alemany.

¡°Sense ajudes institucionals ¨¦s dif¨ªcil subsistir. Si ac¨ª fas una producci¨®, ¨¦s dif¨ªcil rodar-la, s¡¯esgota en una sola vegada, ¨¦s ef¨ªmera", lamenta Voro Garc¨ªa. "Tirem endavant per la capacitat de la cooperaci¨® dels mateixos m¨²sics. Ac¨ª tenim un sistema de bandes de m¨²sica que ara s¡¯est¨¤ creant en altres pa?sos i m¨¦s grups dedicats a contempor¨¤nia o a qualsevol m¨²sica que en qualsevol comunitat, per¨° no hi ha vies per a fer-se cam¨ª. Es fan m¨¦s camins per voluntat i iniciatives pr¨°pies i creant plataformes pr¨°pies, com aquesta de Sueca¡±. ¡°El panorama esta fatal, hi ha que reinventar-se¡±, assegura Joan Cerver¨®. Actualment, el director valenci¨¤ ¨¦s el representant de la Societat Espanyola de M¨²sica Contempor¨¤nia, que va comen?ar a llanguir quan deix¨¤ la presid¨¨ncia Luis e Pablos. Ara, el director art¨ªstic d'Ensems tracta de revitalizar-la, per a la qual cosa necessitar¨¤ tamb¨¦ suport. ¡°Val¨¨ncia podr¨ªa ser el focus de la modernitat musical, per¨° s'ha convertit en el pati de darrere de les rebaixes¡±, lamenta.

En aqueix context, Ensems ha resistit 34 anys, la Mostra Sonora de Sueca ha superat la huitena edici¨® amb m¨¦s p¨²blic que mai, diu el director, fins i tot ha sorgit un nou festival a Canals, i Alacant continua acollint el Festival de M¨²sica Contempor¨¤nia que organitza el ministeri des de Madrid i que far¨¤ enguany la 28 edici¨®. Mentrestant, altres festivals especialitzats, com el de Barcelona o el de Salamanca, han desaparegut.